Els últims horts de Barcelona desafien una mort anunciada

L'esclat de la bombolla immobiliària va frenar un projecte de 2.000 habitatges sobre el cultiu i ara l'actual govern i una part del veïnat voldrien aparcar aquella idea

Al TOT Barcelona hem volgut compaginar la cobertura de la cursa electoral amb 10 reportatges de problemes de diferents barris de la ciutat. Dels grans debats irresolts, a les dificultats quotidianes de la vida a Barcelona: la lletra petita dels reptes del proper mandat.


La crisi ha salvat els últims grans horts de Barcelona, almenys de moment. L'esclat de la bombolla immobiliària va aparcar el projecte de donar-li la volta al barri de Vallbona, al límit de Nou Barris, i aixecar centenars de pisos on encara hi ha els horts de la Ponderosa, l'última gran explotació agrícola de la ciutat. És el camp –entre vies de tren i autovies– dels qui encara se senten de poble i quan baixen a la ciutat diuen "vaig a Barcelona". Dels qui fins fa mig any compraven els pebrots, els tomàquets i les cols de temporada de les mateixes mans que els hi donava 65 anys enrere: les del Juan Ortuño, l'històric pagès que va entregar la seva vida a la terra de les set hectàrees de la Ponderosa que encara beuen del Rec Comtal. El mateix senyor que temia "l'arribada del formigó" i s'omplia de renecs només de pensar-hi. Ara, gairebé una dècada més tard des de l'aprovació del pla que volia esborrar del mapa bona part dels horts gegantins a canvi de pisos de protecció oficial, l'actual govern municipal i una part important del veïnat han fet pinça per guardar aquella idea a un calaix: els terrenys s'han de preservar sencers, diuen.

I la pressió dels veïns serà més necessària que mai, ara que els horts no tenen l'home que els batallava cada matí des del 1951. Ortuño, o el Juan –com se'l coneixia–, va traspassar el novembre passat, als 85 anys, i va complir allò de "moriré pagès" que tants cops hauria repetit. La seva família, a més, ha deixat de vendre al petit local al·legal on comercialitzaven amb els veïns més propers, a dins dels conreus. La petita construcció, a mode de barracó, que encara llueix el cartell d'"Aquí se vende verdura" ha perdut la seva identitat. Ara és un petit magatzem, a seques. Els productes es venen a altres indrets, a fora del barri.

Les plantacions a la Ponderosa. / D.C.

Les plantacions a la Ponderosa. / D.C.

Així, la flaire de final d'etapa que ha portat l'adéu de Juan Ortuño ha recordat el vell debat. Què passarà amb la Ponderosa? Aquells terrenys amb nom heretat de la finca de la família Cartwright a la sèrie que arrasava als anys 60, Bonanza. Fonts municipals asseguren al TOT Barcelona que el govern d'Ada Colau vol que "continuïn sent agraris, treballats amb les entitats i amb productes de quilòmetre zero"

Veïns contra veïns

Per fer-ho s'està treballant amb el teixit veïnal, però hi ha divergències. L'associació ecoveïnal Vallbona Viu reclama, com avisa el seu nom, la protecció total del terreny cultivat. "Per fer habitatge, hi ha altres espais al barri", apunta Zaida Palet com a representant del col·lectiu. Menciona el terreny que ocupa actualment el camp de futbol municipal al carrer Oristà –afectat pel soterrament de les vies de Montcada i Reixac– "o el de la planta de desballestament sense activitat". Tant Palet com Esther Mesas, també de l'associació s'ho saben de memòria. En parlar del futur de la Ponderosa s'animen i rondinen a parts iguals. "Fa quinze anys que això no avança, i ens hem reunit fins i tot amb els grups del Parlament, però res, tu", detalla Mesas. 

Per "això no avança", les dones implicades en el moviment veïnal es refereixen al Pla Director que ha de capgirar Vallbona. Una oportunitat que va veure el PSC des de la Generalitat, quan governava el tripartit, per lligar-ho amb la proposta de les ARE. L'acrònim respon al concepte d'Àrea Residencial Estratègica i van ser ideades per transformar espais sense edificis en zones amb blocs amb un alt percentatge de reserva per a protecció oficial. En el cas de Vallbona, el pla era fer prop de 2.000 habitatges i un 60% d'ells a preu assequible, com encara consta en Portal d'Informació Urbanística de l'Ajuntament. Estaven projectats en bona part del terreny que ocupen els horts, tot i que deixaven una petita zona lliure d'edificis. Aquesta idea va ser aprovada pel govern de Jordi Hereu (PSC), conjunt amb ICV-EUiA, i ERC. 

Planificació de l'ARE del 2011 sobre la Ponderosa. / UAB

Planificació de l'ARE del 2011 sobre la Ponderosa. / UAB

De fet, els socialistes encara la defensen, tot i assegurar a aquest diari que volen "actualitzar-la a les demandes dels veïns i les veïnes". I és precisament un altre dels col·lectius del barri, l'Associació de Veïns de Vallbona-Rec Comtal, qui ho veu amb més bons ulls. "Som partidaris de deixar un trosset dels horts perquè la canalla hi experimenti en el futur, i recordi què hi havia aquí, tot i que l'altra part estaria bé que s'utilitzés per a un projecte seriós", reivindica l'Emilia Garcia com a presidenta de l'ens. També voldria que es fes "un passeig verd com el de Can Dragó" perquè "faria poble". 

Els esculls per blindar els horts

Tot plegat està ideat per a un barri on actualment hi viuen 1.354 persones, amb poques connexions de transports i amb una situació geògraficament aïllada del conjunt de Barcelona. "Aquest pla tindria un impacte massiu i cal preparar-ho tot moltíssim", insisteix Zaida Palet, "perquè si no després no tindrem garantits els serveis necessaris per respondre a la mida de la població", afegeix tot citant com a exemple la llunyania actual de l'ambulatori que els pertoca. Quan tenen una urgència s'han de desplaçar fins al CAP de Casernes, al districte de Sant Andreu. "Si et passa alguna cosa de nit, ja pots trucar a un taxi", diu Esther Mesas.

"Això va per llarg", adverteix Maria Solé, tècnica de la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum de l'Ajuntament. La treballadora municipal concreta que la propietat dels horts –repartida entre diversos privats–, l'actual qualificació del sòl per a "equipaments" i la dificultat per regularitzar l'activitat agrícola són els principals esculls que planteja el projecte. Tot i així, Solé remarca que s'està treballant per "preservar la última gran activitat agrícola sí o sí" i que això inclouria "potenciar l'ús del Rec Comtal" i incorporar la recuperació de la granja del Ritz com una segona peça "important", on es voldrien ubicar activitats vinculades a la producció del cultiu de la Ponderosa. 

El Rec Comtal al seu pas pel costat dels horts de Vallbona. / D.C.

El Rec Comtal al seu pas pel costat dels horts de Vallbona. / D.C.

Aquesta intenció, que celebren des de l'associació Vallbona Viu, donaria resposta també amb les demandes de la proposta d'Agrovallbona, un pla projectat anys enrere pel col·lectiu que representen Mesas i Palet. Aques pla planteja cedir més espai al veïnat, a la funció escolar o a l'experimentació de les universitats interessades. Així i tot, conscients que la decisió no serà ràpida "perquè encara ningú no ha plantejat un pla holístic, vàlid", des del col·lectiu ecologista s'ho prenen com si fos una entrevista de feina. "Què podem oferir nosaltres a la ciutat? No tenim massa crítica, som poquets. Però tenim tota la natura que ha desaparegut de la resta de barris", es vanta Mesas, mentre destaca la idoneïtat de la ubicació: entre la serralada de la Marina, el Turó de Montcada, la Serra de Collserola i el Parc Fluvial del Besòs. 

A més, tenen l'aspiració de ser ecobarri. La idea d'un oasi verd en una ciutat de ciment. Ecobarri, com els de Frankfurt, repeteixen uns i altres. Una paraula que, ara sí, reivindiquen totes les parts per igual. Totes volen que la natura jugui un paper en el futur de Vallbona, però uns li atorguen més metres que d'altres. Entremig de les seves idees ben diferenciades, uns quants edificis en joc. I unes quantes cols, també. I mesos, molts mesos. Ho resum una veïna d'uns cinquanta anys, que passeja cada matí pels voltants dels cultius. "Al final no m'havia de preocupar per si el Juan veuria el canvi del barri. M'havia d'amoïnar per si el veuré jo", diu i marxa, mentre se la veu mullar les mans al rec. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?