Els primers a tornar al gimnàs: “M’hi sento més segur que al supermercat”

Els més ansiosos per tornar a l'esport 'indoor' descobreixen una nova normalitat marcada per l'obligació de dur mascareta, les restriccions obligades i les particularitats de cada centre

Els efectes de la pandèmia del coronavirus segueixen transformant escenes quotidianes i aportant-ne de noves. Ara que s’han normalitzat les cues al carrer per accedir a un supermercat o les lluites d’última hora per una taula a la terrassa d’un bar, caldrà sumar una altra imatge anòmala a la nova normalitat: gimnasos amb desenes de persones suant però amb la cara ocupada per una mascareta –o per una pantalla de plàstic transparent. És el preu a pagar per deixar de fer exercicis al menjador de casa o, per contra, a la intempèrie.

De fet, ja fa alguns dies que aquesta estampa s’ha estrenat a Barcelona. De moment, són pocs els gimnasos que han fet el pas. La majoria de centres esperen l’arribada de l’anhelada fase 3 per tornar a obrir les portes. El TOT Barcelona, però, n’ha visitat alguns dels que ja estan en marxa i ha pogut comprovar com és pels usuaris el retorn als gimnasos marcat per les reserves prèvies, els límits temporals, la màxima higiene i els serveis a mitges.

Les batalla de la mascareta

“Et vigilen moltíssim l’ús de la tovallola. Això potser ja ho havia vist abans a altres llocs, però ara estan molt més atents”, descriu el Jordi López, usuari del DiR Maragall (el Camp de l’Arpa del Clot) en el seu primer dia al club. Ha deixat el seu anterior gimnàs, ubicat a l’avinguda Meridiana, perquè no donava senyals de vida durant la desescalada i perquè, en el fons, tampoc no l’acabava de convèncer. Aquest dimecres s’ha estrenat al nou centre i ha acceptat les normes del joc. Entrar a l’aplicació, seleccionar una hora, reservar-la i anar-hi canviat. “Al que no m’acostumo és a la mascareta. Que, per cert, també t t’ho miren. I no val posar-te-la a mitges o que se’n surti el nas!”. El Jordi és jove, tanmateix reconeix les incoveniències de la protecció. “Emprenya perquè se’t baixa sola de tant en tant i, a més, costa respirar”. Sigui com sigui, ell té clar que és millor aquesta opció que quedar-se a casa.

Un escenari similar pinta el Sergi, client del gimnàs del carrer Gran de Gràcia de la mateixa cadena. Tenen 55 minuts com a màxim per exercitar-se i havia de fer-ho amb totes les mesures de seguretat. La gran anomalia per aquest jove, però, és la poca presència de persones a l’espai. “Tot és una mica fantasma. Érem uns cinc avui, quan un dia normal podia arribar a veure unes 100 persones”, relata. La sala d’aixecar peses es converteix a estones en un paisatge desèrtic. La sensació, però, és de seguretat absoluta. “Em sento més segur al gimnàs que anant a un supermercat, per exemple. Tot està mesurat, aquí”, afegeix el David, un altre usuari de DiR al centre de Sant Martí.

Malgrat tot, treballadors dels gimnasos expliquen que encara hi ha molta gent que prefereix no tornar per por, “especialment la gent gran”. D’altres, en canvi, ho fan perquè esperen que torni l’activitat normal dels centres. És el cas de la Thaís, veïna del Camp de l’Arpa del Clot. “Si he estat tres mesos fent-ho tot a casa, ja no em va d’un parell o tres de setmanes“, comenta. Aquest dimecres s’ha apropat al gimnàs per demanar informació i aclarir quins serveis hi havia en marxa. Quan li han comunicat que moltes de les activitats es reprendran a la fase 3, ha preferit esperar.

Dues tovalloles i dutxes a l’exterior

De fet, molts centres esportius esperen fins llavors per obrir. És el cas de tots els espais municipals i dels gimnasos de cadenes com Metropolitan, Claror o Holmes Place. D’altres tenen previst avançar-se i obriran els pròxims dies de manera irregular, com els VivaGym. I d’altres, com els McFit, ni tan sols tenen una data confirmada.

Els que han pres la decisió de posar la maquinària en marxa tot i les restriccions, en canvi, han estat centres d’empreses com DiR, Anytime Fitness o Arsenal. En aquests centres s’ha normalitzat les cites prèvies, la prohibició de les dutxes als vestuaris o les màquines que funcionen de manera saltejada per garantir la distància entre usuaris.

En alguns gimnasos, però, hi ha diferències a l’hora de plantejar les condicions d’ús. En el cas dels VivaGym ja s’ha anunciat que serà necessari dur dues tovalloles: una per a la suor i una altra per col·locar-la a les màquines. A més, aquests centres també eliminaran les classes de 60 o 45 minuts per transformar-les en sessions de mitja hora.

Una màquina amb la indicació que no pot utilitzar-se per seguir les recomanacions sanitàries / VivaGym

Al gimnàs d’alta gamma per excel·lència a Barcelona, l’Arsenal Masculí, la situació també és diferent de la de la resta de clubs del sector. Mentre que a la gran majoria de centres qui prendrà la temperatura serà un treballador amb un dispositiu a la mà, ubicat a l’entrada, en aquest gimnàs és una màquina la que s’encarrega de fer la valoració. “Quan entres has de posar la cara en una pantalla. Et calcula la temperatura i detecta si portes la mascareta posada. Si no tens la temperatura correcta o no portes mascareta, no et deixa entrar”, explica el director general del grup Arenal, Óscar Belmonte.

En el cas del seu centre insígnia, ubicat a Sarrià i amb grans espais verds a les instal·lacions, ha estat molt més fàcil poder tornar a l’activitat. “Els clubs d’alta gamma acostumem a tenir espais oberts i, per tant, tot el que són classes dirigides i lliures les hem pogut fer a l’exterior”, comenta el directiu. Fins i tot, se les han empescat per trobar una alternativa a la prohibició d’usar dutxes. “Hem habilitat un servei perquè els homes es puguin dutxar a l’exterior”, detalla. El cost d’una quota mensual en aquest club, però, és de gairebé 300 euros.

El centre esportiu d’alta gamma d’Arsenal Masculí a Sarrià / Arsenal

Belmonte troba comprensible que molts gimnasos low cost amb menys espai i més clients hagin decidit retardar la seva reaparició. Aquesta decisió, però, els ha suposat un cost, també. El cas del Jordi López, el veí que havia deixat el seu gimnàs VivaGym de Meridiana per apuntar-se a un DiR que ja era obert, no és exclusiu. Tant a Gràcia com al Camp de l’Arpa del Clot les visites dels interessats a apuntar-se són constants. A més, des de DiR ho han aprofitat amb ofertes sucoses per acabar de seduir indecisos. “Aquesta oferta està volant”, explicava una treballadora del centre gracienc en comentar una promoció en què es paguen sis mesos de cop i te’n deixen els següents quatre gratis. A la porta del club Maragall un jove sortia amb el paper de l’oferta a la mà. “Fins ara estava al Holmes Place de Sardenya, però com que tant un lloc com a l’altre hi vaig en moto, em canviaré de gimnàs”, comenta. Mentrestant, al seu costat, es fa una petita cua d’interessats en el centre que ja funciona des de fa dies.

Interessats en el DiR esperant a les portes del club del Camp de l’Arpa del Clot / D.C.

Així, obrir abans o després –i la manera com es fa– pot marcar la diferència entre el futur d’un gimnàs barceloní i un altre. L’equilibri entre la seguretat dels usuaris, les normes sanitàries obligatòries i la viabilitat econòmica de cada club és el dilema que ha hagut d’afrontar el sector en bloc des del tancament forçós pel coronavirus. Els pròxims mesos se’n veuran les conseqüències més profundes. De moment, els clients hauran d’acceptar que la nova normalitat inclourà la figura de l’esportista indoor amb la mascareta suada.

Nou comentari