L’Hospital del Mar detecta que els pacients amb Covid-19 que acaben a l’UCI s’han agreujat més ràpid, en tres o quatre dies mentre que abans, en general, podien estar una setmana a planta, indica el cap de Medicina Intensiva del Mar, el doctor Joan Ramon Masclans. Actualment, un 30% dels pacients ingressats a l’hospital per Covid estan a l’UCI, mentre que en anteriors onades eren prop del 20%. Aquests canvis s’associen en el temps amb el domini de la variant britànica. L’edat mitjana tendeix a baixar i se situa en la franja de 50-60 anys, mentre que abans se situava més en la de 60-70 anys.
Masclans demana no baixar la guàrdia en les mesures de reoberutura, perquè amb 500 pacients a les UCI de Catalunya, el marge és “molt petit”. El doctor Masclans assenyala que, si bé l’edat dels pacients ingressats a l’UCI és força variable, en les darreres setmanes ha tendit a baixar; ara, el 40% dels pacients en aquest hospital tenen menys de 60 anys. Un dels factors pot ser la vacunació en els grups de més edat o en pacients de risc, que explica la baixada dràstica de casos en les residències o en les persones més grans.
Més crítics que mai
Un altre canvi que estan notant en les darreres setmanes és una major proporció de pacients a les UCI respecte als que estan a planta que en altres onades, quan no arribaven al 20%. Ara els pacients crítics són un 30% respecte al total d’ingressats per Covid-19 i s’ha arribat en algun moment al 40%. “El mecanisme és aquest: són pacients que ingressen a planta i empitjoren més ràpidament”, destaca. El cap de crítics del Mar assenyala que aquest augment s’associa en el temps amb l’expansió de la variant britànica del virus, que ha acabat sent majoritària a Catalunya, però “encara no es pot dictaminar que en sigui la causa”.
“L’única novetat és la soca britànica, que primer es va dir que es transmetia més però no necessàriament es combinava amb més gravetat. No tenim més explicació que en alguns casos pugui provocar més gravetat. Per la pròpia soca o bé que determinades persones puguin ser més susceptibles a generar inflamació i hi pugui haver condicionants genètics”, sospesa. Masclans indica que l’estada mitjana a les UCI es manté en unes dues setmanes i mitja, si bé hi ha ingressos molt llargs. La setmana passada van donar l’alta a un pacient contagiat en la segona onada i que ha estat ingressat quatre mesos i mig i n’hi ha d’altres que hi porten més de cent dies.
Alerta als hospitals
El doctor Masclans demana que les mesures de reobertura no es confonguin a baixar la guàrdia perquè la situació als hospitals és molt tensa, amb pacients en UCI esteses, és a dir, ingressats en espais que s’han reconvertit per a les cures intensives, però que en realitat no ho són, com de semicrítics o de recuperació postquirúrgica, i amb els mateixos professionals o companys d’altres especialitats.
“Estem molt preocupats perquè si en algun moment tornem a pujar, des de 500, el marge és molt petit”, alerta. A partir de 500 pacients a les UCI per una sola malaltia les desprogramacions d’activitat assistencial no relacionada amb la covid poden ser generalitzades.
“No ens podem permetre que cada onada sigui pitjor que l’anterior. I sobretot hi haurà persones que es quedaran pel camí i altres que arrossegaran seqüeles”, recalca Masclans, que també fa una crida a la vacunació: “La pitjor vacuna és la no vacunació. No hi ha d’haver dubtes que la millor vacuna és la que et posen”.
Viure després de l’UCI
El cap de Medicina Intensiva del Mar fa notar que els pacients que surten de l’UCI tenen seqüeles, tot i que des dels hospitals intentin aplicar mesures preventives, com fisioteràpia precoç o reduir l’ingrés si és possible. És el conegut com a ‘síndrome post-UCI’, causat pels dits d’allitament o pels propis fàrmacs, entre altres.
A més, la covid no només afecta els pulmons, sinó altres òrgans, que hauran de recuperar la normalitat. Les seqüeles, que poden ser físiques i psíquiques, com trastorns del son o estrès, van millorant amb el temps, però els pacients necessiten atenció especialitzada. “L’UCI no és només vida o mort. Per sort la majoria sobreviuen però hi passen molts dies i aquest dies passen factura”, reflexiona el metge intensivista.
