Tenir el grup sanguini A pot implicar un 50% de risc extra de patir complicacions respiratòries greus en cas d’infecció pel coronavirus SARS-CoV-2, el que provoca la Covid-19. És una de les conclusions a què han arribat els metges i científics que treballen en una recerca sobre la influència de la genètica en la variabilitat de la gravetat dels símptomes en les persones que pateixen la malaltia de la pandèmia.
Entre els experts que fan l’estudi, que ja han publicat unes primeres conclusions a la revista New England Journal of Medicine, n’hi ha de l’hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital Clínic, i l’equip acaba de publicar l’article Genome-wide association study in severe Covid-19 with respiratory failure. L’advertiment sobre la influència del grup sanguini –que va lligada a un cromosoma determinat– té una cara de la moneda: els pacients amb grup sanguini 0 estan més protegits i tenen un 35% menys de risc de necessitar respiració assistida si es posen malalts de Covid-19.
La importància de la genètica
Aquestes dades han aflorat en l’estudi internacional amb participació barcelonina que “identifica per primera vegada factors genètics que augmenten el risc de desenvolupar insuficiència respiratòria en pacients amb Covid-19″, segons un comunicat de l’hospital Vall d’Hebron difós aquesta mitjanit, que indica que entre els professionals que hi treballen n’hi ha de diferents serveis i grups de recerca de Vall d’Hebron: hepatologia, microbiologia, medicina intensiva, bioquímica, reumatologia i la Unitat de Cures Intensives, entre d’altres.
Altres estudis ja havien posat de relleu que la Covid19 pot tenir efectes més greus en persones grans o amb malalties cròniques –com la diabetis i la hipertensió–, però encara no s’havia realitzat cap treballés que vinculés la variabilitat genètica amb el risc de desenvolupar formes greus del virus SARS-CoV-2. Els investigadors han intentat respondre amb la màxima celeritat un dubte que rondava el personal sanitari des del primer dia: perquè algunes persones són asimptomàtiques o només tenen afectacions lleus i altres, en canvi, desenvolupen quadres molt més greus? Gràcies a aquesta nou estudi, serà més senzill identificar grups de risc per dissenyar tractaments especials.
Dos cromosomes al punt de mira
El principal avenç d’aquest nou estudi és que ha aconseguit identificar dues regions del genoma humà que estan associades a un major risc de desenvolupar una fallada respiratòria per culpa de la Covid-19. La primera està localitzada en el cromosoma 3 i pot afectar l’expressió de gens que afavoreixen l’entrada del virus. Es tracta d’una regió que regular sis gens, però encara no s’ha pogut determinar quin d’ells són els que influeixen en la infecció.
La segona regió identificada està en el cromosoma 9, en concret en el gen que determina el grup sanguini del sistema ABO –que es divideix en els grups A, B, AB i O–. Les dades de la investigació mostren que tenir el grup sanguini A implica un 50% més de risc de necessitar alguna mena de suport respiratori en cas de contraure el coronavirus, mentre que el grup 0 té un efecte posat i suposa un 35% menys de risc de desenvolupar una insuficiència respiratòria.
“Hem buscat la resposta en els gens i hem trobat una forta associació entre certes variants genètiques en els cromosomes 3 i 9 i la gravetat de la malaltia causada pel coronavirus”, segons han explicat els investigadors. La variant genètica del cromosoma 3 és més freqüent en persones més joves –amb una mitjana de 59 anys–, la qual cosa ajudaria a explicar perquè en aquest grup d’edat s’han desenvolupat casos greus.
Col·laboració amb hospitals de la Llombardia
Durant el pic de la pandèmia a Itàlia i l’estat espanyol, als mesos de març i abril, investigadors de diferents hospitals de Catalunya, Euskadi, Madrid, Andalusia i Llombardia van iniciar aquest estudi col·laboratiu, que va comptar amb la coordinació de reputats genetistes noruecs i alemanys. Entre els hospitals participants hi havia la Vall d’Hebron, el Clínic o l’Hospital Universitari Donostia.
En tres setmanes es van recollir mostres de sang de més de 1.600 pacients diagnosticats amb Covid-19 que havien necessitat algun tipus de suport respiratori –oxigen o ventilació mecànica–. L’objectiu era extreure ADN de les mostres i enviar-lo a un laboratori de Kiel (Alemanya) per estudiar prop de nou milions de variants genètiques, una tasca que no s’hauria pogut fer sense la col·laboració de genetistes i bioinformàtics i les donacions de filantrops noruecs.
“En menys de 2 mesos ha es tenia tota la informació necessària per avaluar els resultats i comparar-los amb un grup control de 2.205 pacients sans”, expliquen els autors de l’estudi. “Es va identificar una major freqüència de 26 variants genètiques en els pacients afectats per insuficiència respiratòria en comparació amb el grup control no infectat, i 2 d’elles en particular localitzades en els cromosomes 3 i 9 van mostrar una potent associació amb la gravetat”.
