Conquestes socials com el dret a l’habitatge o l’Estat del benestar no serien possibles sense una mobilització ciutadana transversal. Una suma de forces, des d’activisme i tradicions diverses. Seguint aquesta filosofia, diversos moviments socials del Poblenou compartiran la seva agenda a partir d’ara. Aquest és l’objectiu d’El Nus, un nou “sindicat de barri” que pretén ser “un espai d’autodefensa veïnal, que faci un pas més enllà i obri camins nous”, expliquen ells mateixos.
Algunes de les entitats i moviments socials més actius del districte, com l’Observatori de barris del Poblenou, el Sindicat d’Habitatge o la Filadora, ja formen part del nou sindicat. Fonts internes del Nus asseguren al TOT Barcelona que l’objectiu és “mirar els problemes del barri de manera conjunta”. La sensació d’alguns d’aquests moviments és que ja han tocat sostre per separat i que l’únic salt endavant possible és la unió de lluites. Tot i el gran arrelament que l’associacionisme té al Poblenou, aquestes organitzacions creuen que per forçar canvis reala cal aglutinar molta més gent. “Volem deixar de comptar les persones per desenes i passar a comptar-les per milers”, diu l’Albert València, membre de l’Observatori, referint-se al gruix de veïns que reben els missatges de l’entitat. Tot i que cadascuna d’aquestes entitats funcionen de manera diferent, el que els uneix és molt més que el que els separa. València assegura que tenen “diferents maneres de treballar” però que comparteixen “els mateixos valors” i, en alguns cassos, també conflictes.
Les diferents problemàtiques, de fet, es toquen les unes amb les altres. Sense anar més lluny, la Filadora, entitat feminista del barri, enguany ha denunciat la inseguretat que provoca passejar per les tardes al Poblenou. L’augment notable d’oficines, tal com ha denunciat l’Observatori en recurrents ocasions, provoca que algunes zones del Poblenou quedin desertes quan acaba la jornada laboral. En aquesta línia, València assegura que l’èxit definitiu arribarà quan “passem de ser moviments socials a ser una societat mobilitzada”.
Inici marcat per la pandèmia
Ja fa temps que les entitats han decidit coordinar-se. El desembre de 2019, va néixer la “trobada de lluites”, davant de l’intent de desnonament de l’hort la Vanguardia per part de l’Ajuntament. L’espai s’havia convertit en el punt de trobada dels indignats del 15M. Va ser la primera vegada que les diferents entitats reprenien els contactes i analitzaven els punts en comú d’unes i altres. Tot i l’aturada causada per la pandèmia de la Covid-19, els col·lectius formalitzen ara aquestes trobades en aquest nou format fix.
El nou sindicat, però, no vol menjar-se els moviments. En aquest sentit, fonts internes del Nus aclareixen que el sindicat “no provocarà la dissolució de les entitats”. Cadascuna de les agrupacions seguirà fent les seves accions, encara que amb la seguretat de tenir “una gran plataforma darrera que les avalarà”, asseguren a aquest diari.
Més enllà de ser un paraigua per a tots aquests moviments, el Nus també vol tractar problemàtiques que, actualment, no gaudeixen del suport – segons diuen– de cap moviment. Per exemple, en l’àmbit laboral. Des del nou col·lectiu diuen que el sindicat aspira a “donar suport als treballadors d’empreses que actuen al barri quan tinguin conflictes laborals”, com ja passa en altres zones de Barcelona.
50 anys d’activisme al Poblenou
El Nus suma, així, un col·lectiu veïnal més al Poblenou, un dels barris amb més tradició associativa. L’Associació de veïns (AVV) porta 50 anys en la lluita veïnal. Joan Maria Soler, membre de l’AVV Poblenou, celebra l’arribada del nou sindicat. “Veiem molt positiu que nous actors donin resposta als greus problemes que arrossega el barri”, diu a declaracions al TOT Barcelona. Destaca la importància de “tenir gent jove al barri que generi espais de resistència”, recordant els inicis del moviment veïnal. Tot i això, posa de manifest les diferències: “El marc és molt diferent –diu–. Nosaltres vam néixer en la lluita contra la dictadura”. També a l’hora de treballar cada moviment té la seva manera de fer. L’activista destaca que “a vegades, aquests col·lectius actuen amb accions reactives. Nosaltres creiem que també és important plantejar alternatives socials i polítiques als problemes del barri”, tot i que això no és cap impediment per col·laborar plegats.
Soler destaca que “vam participar de les ‘trobades de lluites’, quan començava a formar-se el moviment”, tot i que no podran implicar-se tant com els hi agradaria. “Com associació tenim molts fronts oberts”, assegura Soler. Però aclareix: “No tenim la capacitat d’estar activament dins del col·lectiu, però sí que els donem suport”. Encara a l’expectativa de com evolucionarà tot plegat, Soler fa una crida a “treballar de manera unitària”. Seria molt negatiu, assegura, “que hi hagués dinàmiques competitives. És important fer-se costat mútuament”.
A l’espera de les primeres accions
El decàleg del Nus, recentment explicat, posa en el centre de les lluites el dret a l’habitatge, els drets laborals, el replantejament del 22@ i el moviment feminista. Totes les accions seguiran aquestes bases i començaran aquest maig. Així i tot, segons diuen fonts properes del sindicat al TOT Barcelona, encara les han de perfilar per poder anunciar-les.
Caldrà veure si a la pràctica aquesta unió recull els seus fruits. Els fundadors asseguren que hi ha molta motivació i bona entesa entre els col·lectius, fet que els fa ser optimistes. Tot i això, no tanquen les portes a ningú: “El Nus va més enllà dels col·lectius –diuen des del sindicat–, estem oberts a tothom; entitats i veïns”. Poc a poc aniran definint el camí. De moment, tenen clar l’horitzó.
4 
