El cas de la furgoneta de la Guàrdia Urbana cremada –que ha acabat derivant en una operació policial contra un suposat grup organitzat d’anarquistes– segueix intentant aclarir-se als jutjats, sense gaire èxit de moment. Després del reconeixement judicial de l’error dels Mossos d’Esquadra en acusar de l’incendi la dona equivocada, aquest divendres han declarat els agents de la policia catalana que van detenir-la, així com els policies de l’àrea d’investigació que van seguir la resta d’acusats fins a arrestar-los. Han explicat la seva versió dels fets i la informació de què disposen davant la jutgessa que instrueix el cas, però no s’ha aportat cap fet revelador, expliquen fonts de les defenses al TOT Barcelona. De fet, un dels principals problemes de la policia que s’hauria constatat en seu judicial és la dificultat per atribuir accions concretes a cadascun dels investigats. Mentrestant, però, a excepció de la dona alliberada, tots ells segueixen tancats a la presó de manera preventiva.
Entre les declaracions de divendres al matí, destaca la manca d’un relat amb proves i acusacions clares, asseguren les mateixes fonts. Així, apunten que s’han viscut moments en què la versió policial remetia més a sensacions que a fets. En aquest sentit, ha sobresortit la declaració d’una mossa d’esquadra de l’àrea d’informació que ha subratllat que durant els aldarulls va viure “molt d’odi” dirigit “a la policia i les grans empreses”.
Aquesta afirmació de la investigada ha recordat a les declaracions de guàrdies civils que, durant el judici del Procés, asseguraven haver captat “mirades d’odi” en els independentistes que participaven a les mobilitzacions prèvies a l’1 d’Octubre o en la votació del referèndum.
Un suposat líder i uns quants dubtes
També s’haurien evidenciat dubtes derivats del relat policial, especialment pel que fa a la persona a qui els Mossos atribueixen el lideratge del grup: l’Alberto. Bona part de les declaracions policials s’han centrat a explicar l’actuació d’aquest home italià durant les protestes per Hasél i s’han servit del tret característic que porta un piercing al nas per defensar com l’identificaven en algunes situacions. Ha estat un dels apunts clau. El complement estètic ha servit a la policia com a element distintiu.
D’entrada, però, la utilitat d’aquest detall es posa en dubte. D’una banda, perquè s’assegura que la indumentària que duia l’Alberto durant les protestes, amb un tapaboques a la cara, evitaria que aquest detall quedés a la vista. L’acusen alhora de ser l’autor del llançament d’un còctel molotov estavellat contra una farola, a tocar de la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla. Però el fet és que almenys en una fotografia del moment del llançament de l’ampolla incendiada mostra nitídament com aquella persona té la major part de la cara coberta amb un tapaboques de color fosc, nas inclòs.
A més, però, a l’Alberto se l’arriba a acusar de ser el portador inicial de l’ampolla amb líquid inflamable que més tard una altra persona utilitzaria per ruixar la furgoneta de la Guàrdia Urbana i provocar l’incendi. Tanmateix, les declaracions dels mossos haurien entrat en contradiccions, segons assenyalen les fonts presents a la cita judicial. Davant del dubte de com s’ho hauria fet l’home per portar l’altra ampolla amb líquid inflamable si durant el llançament del còctel molotov no té cap altre recipient a les mans, un dels policies hauria apuntat que la guardava en una motxilla. En canvi, un altre membre de la policia catalana hauria assenyalat que la duia a una butxaca.
Com a afegitó, encara hi hauria un altre punt que situa al mateix sospitós en un terreny d’incerteses que encara no s’han aclarit als jutjats. I és que la policia l’identifica com a una persona que vestia una jaqueta impermeable fosca amb una ratlla a l’esquena. Malgrat això, el mateix relat policial apunta a un altre home que vestia de manera idèntica i al qual encara no s’ha identificat. En aquest sentit, es planteja la possibilitat que s’estigui acusant de participar en la crema de la furgoneta policial a l’home equivocat.
Així i tot, els Mossos d’Esquadra es mantenen ferms en la tesi que l’Alberto és el protagonista d’alguns aldarulls i en el seu rol de líder en el suposat grup organitzat, tal com confirmen també els atestats policials als quals ha tingut accés el TOT Barcelona. A l’altre costat de la balança, en canvi, es troben altres investigats als quals ni tan sols se’ls atribueix cap conducta concreta durant les protestes. Tanmateix, se’ls inclou com a part activa de la banda per tenir relació directa amb els altres detinguts, i per haver estat arrestats conjuntament durant els aldarulls.
La presó preventiva, nova decisió a l’Audiència
Els detinguts acumulen acusacions que van des de la pertinença a grup criminal fins a la temptativa d’homicidi per l’incendi de la furgoneta, a més de considerar-los autors de diversos actes vandàlics durant els aldarulls. Tanmateix, la gran mancança del procés és la manca de proves concloents presentades fins al moment pels investigadors. En aquest sentit, després de certificar l’error en la identificació policial de la principal acusada d’incendiar el furgó i de veure que les declaracions dels mossos de l’àrea d’intel·ligència vinculats al cas no haurien aportat cap gran novetat, les defenses dels acusats tenien l’esperança que la jutgessa alliberés, sinó tots, almenys alguns dels empresonats. No ha estat així.
Per tant, ara l’esperança dels acusats és el posicionament de l’Audiència Provincial de Barcelona davant les apel·lacions dels seus advocats. La vista està prevista just després de la Setmana Santa.
11 
