Els alumnes de Nou Barris i Ciutat Vella suspenen el doble els coneixements d'ESO

Un informe destaca que Horta-Guinardó, Les Corts, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella si fossin municipis estarien al 'top 10' amb més segregació

Ciutat Vella i Nou Barris dupliquen la mitjana d'alumnes que no assoleixen les competències bàsiques a l'ESO a Barcelona. Aquesta és una de les dades que recull el segon Informe d'Oportunitats Educatives de la infància i l'adolescència a Barcelona 2018-2019, que confirma també la segregació escolar a la ciutat, especialment en els districtes d'Horta-Guinardó, Les Corts, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Si fossin tractats com a municipis estarien entre els 10 primers en segregació a Catalunya. Els centres públics escolaritzen el doble d'infants amb Necessitats Educatives Especials que els concertats, tres vegades més estrangers i quatre vegades més alumnes amb beques menjador.

Aquest informe constata l'augment de la taxa de graduació a finals d'ESO, amb un 91,1% al curs 2017-2018, 4,4 punts més que la mitjana catalana i 2,3 punts més que la xifra registrada en l'informe anterior. Ara bé, hi ha notables diferències entre districtes. Un exemple és com Ciutat Vella i Nou Barris dupliquen la mitjana de la ciutat (9,8%) d'alumnes que no assoleixen les competències bàsiques a l'ESO. 

A més, hi ha un 4% dels centres de secundària on més de la meitat del seu alumnat no assoleix les competències bàsiques. 

Desigualtat d'opcions 

Pel que fa a l'escolarització d'entre 0 i 2 anys, manté el seu creixement i arriba al 44,3% al curs 2017-2018, vuit punts més que el curs 2006-2007. Els districtes amb rendes més baixes tenen percentatges significativament més baixos. L'escolarització en centres privats segueix sent majoritària, amb un 53%. Hi ha una infrarepresentació d'infants estrangers. La taxa de nens que van a llars d'infants és 3,5 vegades superior en el cas dels autòctons. La població estrangera menor de 3 anys és d'un 21% però l'escolaritzada només suposa el 7% del total. 

En els estudis postobligatoris es detecta un increment significatiu en cicles formatius de grau mitjà, que han augmentat un 8% des del 2006-2007. En la secundària postobligatòria el percentatge de matrícula pública a la ciutat està 30 punts per sota de la mitjana catalana. 

La matrícula pública a Batxillerat només és majoritària en 3 districtes, i en els cicles de grau mitjà en quatre. 3 districtes no tenen cap centre públic que ofereixi cicles de cap família professional i un 25% dels centres públics només ofereixen un únic grup de Batxillerat. En canvi, en altres etapes la proporció entre pública i concertada és diferent. 

Demanda de matriculació per edats

La demanda a P3 és del 50,5% en centres públics en el curs 2017-2018, situant-se per primer cop per davant de la concertada. L'Eixample, Gràcia i Sant Andreu presenten un dèficit d'oferta. En canvi, la matrícula final se situa en el 47%. 

Aquesta proporció es redueix a mesura que augmenta el nivell educatiu. La matrícula pública a l'educació primària és del 43,4%, i a l'ESO, del 36,3%. A més, un de quatre infants no està escolaritzat en el seu districte de residència i ho fa en els dels voltants. El cas de menor escolarització de proximitat és Gràcia, on només el 60% està matriculat al districte.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?