El TSJC rebutja la querella de l’Ajuntament contra els jutges franquistes que van empresonar gais

El tribunal argumenta que els crims de lesa humanitat no es van incorporar al Codi Penal espanyol fins al 2003

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat la querella la querella criminal interposada per l’Ajuntament de Barcelona contra sis jutges del franquisme que van fer empresonar homosexuals pel simple fet de ser-ho, cosa que podria ser delictes de lesa humanitat comesos entre els anys 1956 i 1977 pels jutjats especials que aplicaven la llei de vagos y maleantes i de perillositat social.

Segons ha comunicat avui el TSJC, una interlocutòria del 17 de gener va desestimar tramitar la querella perquè,  “si bé els
delictes de lesa humanitat tenen el reconeixement consuetudinari des dels Principis del Tribunal de Nuremberg de 1945 i són
imprescriptibles, no han estat incorporats al Codi Penal espanyol fins al 2003, i els Convenis internacionals que insten a la tipificació i persecució d’aquestes infraccions contra la comunitat internacional (el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels drets humans de 1950 i el Pacte Internacional de l’ONU de drets civils i polítics de 1966) no van ser ratificats per Espanya i incorporats al
seu ordenament intern fins a la democràcia, el 1977, la qual cosa fa inviable la persecució d’aquests fets davant la jurisdicció penal”. Es tracta, segons el TSJC, d’un qüestió de seguretat jurídica. 

La querella va ser impulsada pel tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, després d’una moció aprovada pel ple municipal al març de 2017, que acordava “la interposició de querella per a la investigació i enjudiciament dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista “.

La querella arribarà fins a Estrasburg

L’Ajuntament, que ja preveia que seria difícil que la querella tirés endavant al primer intent, no tira la tovallola. Segons ha sabut el TOT Barcelona, presentarà un recurs de suplica davant la mateixa sala del TSJC que ha pres la decisió que, amb tota probabilitat, serà rebutjada. Tot i així, es considera un pas necessari per esgotar totes les vies en cada instància, i aquest tràmit cal per presentar després un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Si el TC també desestima la querella, aleshores hi haurà en l’expedient tots els elements necessaris per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg.

Quan es va presentar la querella, Asens ja va admetre, en una entrevista a ‘El Món’ publicada també al TOT Barcelona, que era dificil que tirés endavant. “El mur d’impunitat que s’ha aixecat a l’Estat espanyol és molt alt. Ara han passat coses que ens permeten tenir alguna finestra d’oportunitat nova, però no som ingenus. Sabem que serà difícil, que hi haurà molts obstacles i que és molt probable que al final acabem a Estrasburg”, deia.

Segons el tinent d’alcalde –que és advocat de professió– es van triar els sis magistrats denunciats pel seu grau de responsabilitat. “Com a juristes tenien una major consciència de l’antijuridicitat dels seus crims. Van participar en la repressió en el tardofranquisme empresonant sobretot homosexuals i trans. No s’estava perseguint dissidents sinó persones per la seva identitat sexual. I a més, se’ls perseguia perquè es considerava que eren una ofensa a la nació i a la virilitat espanyola. Hi ha resolucions judicials que van en aquesta direcció. Això és un dels elements que pot esquivar l’aplicació de la Llei d’amnistia”, argumentava.

Més informació

Nou comentari