El pla de Colau per recol·locar els 4 dofins del Zoo fa aigües

El tanc on viuen l’Anak, el Blau, el Tumay i el Nuik no té la mida mínima homologada | El santuari grec que proposen els animalistes encara busca finançament

L’Ajuntament va declarar Barcelona com a “ciutat lliure de cetacis en captivitat” fa 10 mesos… però segueix custodiant als 4 dofins del Zoo en condicions precàries. Fa més de dos anys que els busca una nova llar, sense èxit. Els dos emplaçaments estudiats a instàncies de les entitats animalistes, un santuari grec i un aquari al mar prop de Baltimore (EE.UU.), no s’han arribat a materialitzar per manca de finançament o d’ubicació. A dia d’avui no existeix al món cap santuari per a dofins ni hi ha cap zoo del món que hagi apostat per crear un espai similar.

Segons l’Ajuntament, el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, continua “treballant en trobar un bon destí” per als 4 dofins. Fins que no estigui tot lligat, declina fer declaracions. No obstant, portaveus oficials del Zoo assenyalen al TOT Barcelona que s’obre pas l’opció de “buscar un destí temporal en una altra institució zoològica de qualitat” per portar-los algun dia a un santuari, quan n'hi hagi d'operatius. Aquesta alternativa, però, condemnaria als dofins a un trasllat doble molt delicat: un cop s’haguessin integrat a l’hàbitat receptor, l’haurien d’abandonar i tornar-se a adaptar a un medi diferent. En qualsevol cas, el consistori deriva la iniciativa a l’Associació europea de zoos i aquaris (EAZA), de la que n’espera “una recomanació que tingui en compte totes les variables”.

Un entrenament al delfinari de Barcelona, aquest febrer / Jordi Play

Un entrenament al delfinari de Barcelona, aquest febrer / Jordi Play

Precisament tant aquesta associació com l’Associació europea de mamífer marins (EAAM) han renyat en diverses ocasions a l’Ajuntament de Barcelona per l’envellit delfinari de la Ciutadella. És massa petit i no garanteix el benestar dels dofins. Representants de les dues entitats van inspeccionar les instal·lacions barcelonines i van posar com a data límit per desencallar la situació el 31 de desembre de 2017. Davant la manca de resposta, el passat juny de 2018 l’EAAM va expulsar el Zoo de Barcelona de la seva xarxa.

La decisió obre la porta a una eventual exclusió també de l’EAZA o fins i tot de la patronal mundial WAZA, que ha advertit aquest mateix febrer a l’Ajuntament sobre la “catàstrofe” que suposaria aplicar els postulats animalistes al zoològic. Sortir de les associacions internacionals, avisen els experts, seria una sentència de mort lenta per al parc barceloní perquè no podria accedir als circuits d’intercanvi i trasllat d’animals.

L’infrahabitatge dels dofins de Barcelona

L’Anak, el Blau, el Tumay i el Nuik, els quatre dofins mulars del Zoo de Barcelona, viuen en condicions precàries al tanc d’aigua marina barceloní. Molt ben atesos, però amb una evident manca d’espai. Supleixen l’exercici espontani –com corredisses i jocs entre ells– amb els entrenaments diaris que preparen els cuidadors i que són voluntaris per als animals. Les seves condicions de vida són entre “inadequades” i “horribles”, segons es pregunti als treballadors del zoològic o a les entitats animalistes. Les dues parts –molt enfrontades– coincideixen, això sí, en què les cures veterinàries que reben els 4 dofins són excel·lents perquè sinó ja haurien mort o emmalaltit.

De fet a Barcelona hi havia una parella més de dofins, la Leia i el Kuni. El setembre de 2016 van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València, on gaudeixen de molt més espai. “El Kuni aquí estava medicalitzat perquè tenia un problema de socialització i no s’avenia amb la resta del grup”, recorda Hugo Fernández, membre del comitè d’empresa. “I en efecte, va ser arribar a València i començar a guanyar pes i a trobar-se bé”, assenyala. Dels quatre que queden, la femella té 30 anys i el Tumay i el Blau estan entre els 18 i els 20, mentre que el Nuik va néixer fa sis anys i mig "fruit d'un embaràs no planificat". L'esperança de vida dels dofins és d'entre 40 i 50 anys.

Tres cuidadors i dos dofins al delfinari de Barcelona, aquest febrer / Jordi Play

Tres cuidadors i dos dofins al delfinari de Barcelona, aquest febrer / Jordi Play

Des de fa dos anys el delfinari no acull espectacles i els visitants només hi poden accedir quatre hores i mitja al dia. Poden veure als animals entrenar des del reduït mirador superior, ubicat a l’antic passadís entre grades. L’edifici del delfinari té 50 anys i pateix molt la manca d’inversió perquè la salinitat accelera el deteriorament dels materials. “Fa 15 anys que és obsolet i ja no admet millores substancials,”, assumeix Fernández.

No obstant també té alguns punts a favor, que han permès allargar-ne la vida útil. Per exemple es pot buidar i reomplir “en mig dia” perquè capta aigua de la Barceloneta, mentre que “a Madrid hi han de posar sal” i triguen molt més. A diferència del gran tanc circular del costat, l’Aquarama on va viure l’orca Ulisses de 1983 a 1994, “el delfinari té àrees segregades i permet que cada dofí vagi a la seva”. Ras i curt: al tanc havien de nadar en cercle i s’anaven trobant tota l’estona. L’Ajuntament el va tancar fa sis mesos “per seguretat” i ara està buit.

Mirador des del que els visitants del Zoo de Barcelona poden veure als dofins / Jordi Play

Mirador des del que els visitants del Zoo de Barcelona poden veure als dofins / Jordi Play

Més d’una dècada de paràlisi

Els empleats del Zoo no estaven a favor del trasllat, però han acabant tirat la tovallola després d’anys de lluita infructuosa per un nou delfinari: “No ens ha quedat més remei que estar a favor de que se’n vagin els dofins, en vista que no aconseguirem un delfinari on puguin estar bé”, lamenta el Jesús Cabana, portaveu del comitè d’empresa. És més, assenyala el delfinari com “la instal·lació més castigada” per la paràlisi que viu el parc des de fa 4 mandats.

Vista exterior del delfinari del Zoo de Barcelona / Jordi Play

Vista exterior del delfinari del Zoo de Barcelona / Jordi Play

Primer no s’hi invertia per la previsió de traslladar una part del zoo al Fòrum –el fallit ‘zoo marí’– durant l’etapa de Joan Clos i Jordi Hereu (PSC). Després, recorda Cabana, perquè no va prosperar el nou delfinari del govern de Xavier Trias (CiU) pel seu cost de 10 milions d’euros i objeccions tècniques al seu disseny. I aquest mandat pel conflicte que ha obert l’equip d’Ada Colau (BComú) amb l’aprovació de dos plans de futur oposats: una iniciativa ciutadana de signe animalista i el pla estratègic que defensen científics i empleats.

Els santuaris, quimera o gosadia?

La primera opció de trasllat que va estudiar l’Ajuntament era un atrevit santuari en l’illa grega de Lipsi. El projecte, no obstant, continua buscant finançament per fer-se realitat. “Volem que els dofins de Barcelona vagin a un lloc el més semblant possible al seu hàbitat natural, després de tota una vida en captivitat”, exposa Míriam Martínez, veterinària de l’entitat animalista FAADA. El santuari de Lipsi seria el primer del món per a dofins, perquè actualment l’únic que existeix per a cetacis és exclusiu per a balenes belugues i està a les aigües gèlides d’Islàndia. “No ha obtingut el finançament tan ràpid com preveia però seguirà endavant”, promet.

El full de ruta del santuari és obrir portes a principis de 2020 i aconseguir en els propers deu mesos els més de 400.000 euros que li manquen. Ha de ser en aquest termini, perquè sinó perdrà l’ajuda de 180.000 euros que li ha concedit el programa d’obra social de la multinacional Booking. El ‘santuari’ consisteix en una badia natural tancada amb xarxes i un hospital a terra ferma amb piscines per als tractaments veterinaris. “Ja s’ha rehabilitat l’edifici però falta tot l’equipament mèdic”, relata Martínez. Pel que fa als permisos del govern grec –delicats perquè la badia és part de la Xarxa Natura 2000–, assegura que “ja disposen d’una autorització provisional”.

Un cuidador acariciant un dels dofins del Zoo de Barcelona / Jordi Play

Un cuidador acariciant un dels dofins del Zoo de Barcelona / Jordi Play

FAADA excusa que l’Ajuntament no aporti els diners que falten per obrir el santuari i atribueix els retards en el trasllat a la “pressió de la indústria dels zoològics i els lobbys científics”. “Han fet agafar por a l’Ajuntament, que s’ho vol estudiar molt i molt bé perquè seria el primer del món en apostar per un santuari marí i això seria el principi de la fi dels delfinaris”, diu. L’Ajuntament, però, no dóna la mateixa versió. Portaveus del Zoo destaquen que el consistori va organitzar un taller al setembre de 2017 per discutir la idoneïtat d’un santuari. Els experts internacionals que hi van participar, rememoren aquestes fonts, “van concloure que l’opció d’enviar els animals de Barcelona a un santuari estava encara poc elaborada i era de difícil consecució a curt termini”.

Així i tot, l’Ajuntament no ha descartat del tot la idea i assegura que “es va establir una relació amb el National Aquarium de Baltimore, que està estudiant la possibilitat de crear un santuari a mig termini”. A la pàgina web del projecte, no obstant, s’explica que l’equip impulsor encara està buscant un indret adequat “en aigües de Florida o del Carib” amb intenció de traslladar-hi els propers dofins “a finals de 2020”.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?