El Campus de les Arts de la UB comença a caminar sense esperar Can Ricart

Dinou centres d'ensenyament superior públics i privats impulsen un congrés al novembre i un primer document de compromisos

L'antiga fàbrica Can Ricart del Poblenou no estarà rehabilitada almenys fins 2022 o 2023, si es confirmen els fons europeus que han de finançar la meitat de les obres. El tercer projecte per omplir de vida el recinte, un Campus de les Arts liderat per la Universitat de Barcelona (UB) i anunciat aquest abril, no vol esperar tant: ja està fent les primeres passes i vol que aquesta tardor quedi dat i beneït el futur de l'espai. El vell recinte industrial és propietat de l'Ajuntament i està catalogat com a patrimoni nacional, però està buit des de fa més de 12 anys.

La idea base del projecte és centralitzar a Can Ricart la funció investigadora i d'experimentació de 19 centres d'ensenyament superior de la ciutat, tant públics com privats. L'antiga fàbrica seria seu de màsters i programes de doctorat interdisciplinars: arts plàstiques, música, teatre, cinema, disseny gràfic, moda, restauració patrimonial… També comptaria amb un centre de formació de professorat i un petit observatori del sector.

Els 19 centres implicats s'han autoorganitzat amb una mesa de treball, que reuneix dos cops al mes als directors dels centres. A més de debatre com hauria de ser el futur Campus, preparen un primer congrés conjunt amb el que carregar-se de raons i donar al projecte un impuls irreversible. La cita s'anomenarà Indisciplines i versarà sobre la recerca artística basada en la pràctica. Es celebrarà del 28 al 30 de novembre a la UB i a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i preveu un centenar d'inscrits, entre acadèmics, alumnes i artistes en actiu.

La UB ja ha redactat un document de compromisos que servirà de base per al futur Campus i que reparteix les obligacions de finançament del projecte. La universitat el va fer arribar als integrants de la mesa aquest juny i preveu posar en comú al setembre les aportacions de la resta de centres. El document es firmaria, si tot va bé, aquesta tardor. Donat que alguns centres depenen de la Generalitat de Catalunya, caldran també les rúbriques dels consellers d'Educació, Josep Bargalló, i d'Empresa i Coneixement –de qui depèn Universitats i Recerca–, Maria Àngels Chacón.

“Can Ricart és la culminació del projecte, però abans hem de tenir els deures fets perquè quan es pugui obrir ja de seguida s'ompli de vida i activitats”, explica al TOT Barcelona el vicerector de la UB, Salvador Garcia. Assegura que al 2020 hi haurà més activitats conjuntes i que la mesa també s'ocupa ja de discutir quins usos han d'anar a cada nau de l'antiga fàbrica.

“No es tracta de traslladar a Can Ricart màsters i programes que ja estigui fent cada centre, sinó de crear valor afegit a partir de la mixtura, per exemple creant titulacions noves combinant disciplines o explorar línies de recerca innovadores”, indica. “El que pugui fer cadascú sol, ho ha de seguir fent a casa seva!”, resumeix.

Primer el campus i algun dia una universitat

“El Campus de les Arts ve a resoldre una anomalia històrica del nostre país”, defensa la directora de l'ESMUC, Núria Sempere. Critica l'exclusió de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior al que els ha condemnat l'aplicació espanyola del Pla Bolonya, que només contempla les universitats: “A causa d'aquesta segregació, els estudis artístics no podem impartir graus i tenim menys beques per a estudiants i menys fons de recerca per a professors que les universitats”. A més, l'alumnat ha de fer molta paperassa per homologar un títol artístic, tot i ser formalment equivalent.

“L'horitzó que ha proposat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) és crear una universitat catalana de les arts, però tal com estan els pressupostos públics pot acabar sent a molt llarg termini, potser d'aquí 25 anys”, lamenta Sempere. Davant d'aquesta situació, celebra, “la UB ha entomat el repte per almenys posar les bases d'aquest nou model amb un Campus de les arts”.

“El document i el congrés ens haurien de donar la legitimitat suficient per dir a la Generalitat: Què fem amb els ensenyaments superiors? Continuem amb la lògica de segregació espanyola o comencem a bastir un model diferent d'EEES a Catalunya?”, assenyala Sempere. El campus, coincideix Garcia, vol ser “una entitat de país pels ensenyaments artístics” però recorda que això també comporta obligacions, com que l'erari públic n'assumeixi el funcionament ordinari.

Els diners, el gran maldecap

El major maldecap de la UB és com aconseguir els fons per rehabilitar Can Ricart. L'obra té un cost estimat de 14,2 milions d'euros. La meitat preveu aconseguir-los de la convocatòria d'ajudes europees FEDER: van cursar la sol·licitud al juny i esperen resposta pel desembre. L'altra meitat procedirà, teòricament, de l'Estat. La UB va anunciar a l'abril que explora obtenir finançament dels ministeris de Foment i Transició Ecològica. Aquests ingressos encara no estan del tot lligats i la manca d'un govern investit a Madrid dificulta la interlocució. El calendari previst inclou iniciar obres el 2020 i acabar-les entre 2022 i 2023.

Està sobre la taula de debat si els 19 centres han d'aportar també fons propis o no, una font de finançament que en qualsevol cas seria minsa perquè la gran majoria s'han hagut d'estrènyer molt el cinturó en l'última dècada per la crisi i les retallades. També falta decidir la governança del campus, per exemple a través d'un consorci rector.

A la tercera va a la vençuda?

El recinte fabril és propietat municipal i ha encadenat diversos projectes fallits. Està buit des de 2005, quan encara l'ocupaven petits tallers industrials i tota l'illa de cases era propietat de la família Ricart, marquesos de Santa Isabel. Amb la creació del districte 22@ va passar a mans municipals i va estar temporalment ocupat per col·lectius d'artistes com La Makarra. Tot i que les naus estan catalogades des de 2007 com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), entitats veïnals i de defensa del patrimoni han alertat en múltiples ocasions sobre l'urgència de la rehabilitació.

La UB lidera el projecte del nou Campus com a beneficiària des de 2015 de la cessió dels terrenys (6.800 m2) durant 50 anys. Inicialment l'havia de destinar a Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, a imatge i semblança del Campus de la Comunicació que la UPF ha creat a la veïna fàbrica de Ca l'Aranyó. El pla, de fet, substituïa la primera idea de fer-hi una “Casa de les Llengües” inspirada en el Fòrum de les Cultures, auspiciada pel tripartit de Pasqual Maragall i enterrada amb l'arribada de la crisi i del govern d'Artur Mas.

La manca de finançament ha portat la UB a redibuixar el destí del recinte, sense desvincular-lo de la vida acadèmica. La gestació del Campus de les Arts l'ha pilotat fins aquesta primavera l'exregidor socialista Carles Martí, mà dreta de l'alcalde Jordi Hereu, qui precisament va fer desallotjar Can Ricart el 2006. Martí va deixar el càrrec de comissionat de la UB després de les eleccions del 28A, en incorporar-se al Senat com a electe pel PSOE.

Els veïns, farts de la lentitud

El moviment veïnal del Poblenou ha lluitat durant 15 anys per la preservació d'aquest recinte industrial excepcional, construït el 1853. A Barcelona només en queden 3 de l'època del Manchester català: Can Ricart i els dos Can Batlló, un a la Gran Via (al barri de la Bordeta) i l'altre al carrer Urgell (l'actual Escola Industrial). Les naus més petites del recinte poblenoví han anant trobant nous usos, com un Casal de Joves o el supervivent centre creatiu Hangar, mentre al perímetre s'edifiquen nous edificis de pisos i oficines post-crisi. En canvi les tres naus principals, les més valuoses, no es desencallen.

Preocupats i escèptics, veïns i entitats van convocar aquest mes de maig una taula rodona per pressionar a la universitat i l'ajuntament. En un manifest impulsat per la Taula Eix Pere IV, el Casal de Joves del Poblenou, l'Agrupament Escolta l'Avenc i Hangar, reclamen “la posada en marxa immediata” del projecte de la UB a les naus principals. Si no pot prosperar a curt termini volen que l'Ajuntament busqui “un ús social alternatiu” per rescatar-les.

A més demanen rehabilitar les antigues cotxeres i la casa del guarda per ampliar el Casal de Joves, proporcionar espai a un nou agrupament escolta i recuperar la cantina. La recuperació d'aquests espais ja es va pressupostar el 2017 –vora un milió i mig d'euros– i no s'ha executar. També els preocupa l'alçada de fins a 12 plantes dels blocs que envoltaran la vella fàbrica i demanen que es recuperi el traçat de Pere IV a través del Parc Central perquè torni a connectar amb Can Ricart. “Si les veïnes no ens movem, Can Ricart cau”, avisa el manifest.

Qui són els 19 integrants del Campus de les Arts?

Integren la mesa de treball representants de la Facultat de Belles Arts de la UB, la Facultat d’Humanitats de la UOC, l'ESCAC, EINA, l'Escola Massana, ELISAVA, ERAM, BAU, ESDI, ESMUC, ESDAP, ESCRBCC, l'Institut del Teatre, el Conservatori del Liceu, el Taller de Músics, Jam Session, IED, LCI-Feli Duce i Eòlia. Hi col·laboren sense ser-ne membres el centre de creació Hangar de Can Ricart i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?