El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i el regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, han fet balanç del 2020 després de sortir de la Junta de Seguretat Local celebrada aquest dimecres per analitzar l’evolució de la delinqüència a la capital catalana. Els dos polítics han reconegut que ha sigut un any marcat per la pandèmia, un context que ha afavorit l’augment dels delictes per desobediència a la policia i, al mateix temps, ha posat més dificultats als lladres, que han hagut de canviar de mètodes i zones de treball per l’absència de turistes.
Segons les dades dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, Barcelona va tancar l’any 2020 amb un descens del 41% en el nombre de delictes comesos a la ciutat, sent la regió policial que va experimentar una major caiguda. En conseqüència, les detencions també van caure un 23% i el nombre d’investigats, un 17%.
Nova oficina de denúncies
Les novetats principals de la jornada les ha apuntat el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, que ha anunciat d’una banda l’estrena d’un portal de transparència per aglutinar informació relativa a les manifestacions que es produeixin al país i, alhora, la posada en marxa de l’oficina de denúncies que els Mossos d’Esquadra preparaven al carrer Aragó, tal com va avançar aquest diari. Així, segons ha apuntat el conseller, està previst que l’espai entre en funcionament “en dues setmanes”. Tot seguit, ha recalcat l’oferiment a la Guàrdia Urbana perquè s’hi uneixi, després que l’intent d’unir els cossos a la Rambla no prosperés.
Davant aquesta oferta, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, s’ha mostrat partidari de col·laborar-hi però ha evitat comprometre’s pel que fa a la presència de la Guàrdia Urbana en aquestes noves dependències. El que sí ha demanat el tinent d’alcaldia és que es treballi per polir el repartiment de quines denúncies tramita en els nous espais el cos municipal i quines el cos català. Així, es volen evitar “processos de doble victimització”, ha resolt Batlle.
També s’ha explicat que en relació al pla Tremall contra la multireincidència, es vol donar més pes a la figura del vigilant de seguretat privada com a col·laborador policial habitual. El comissari de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Carles Anfruns, ha explicat que esperen que els vigilants dels establiments privats els ajudin a identificar i controlar les persones que acostumen a delinquir al seu voltant. Així, s’ha defensat que, en casos concrets, aquests treballadors privats poden jugar papers clau com el de retenir els presumptes lladres davant un fet flagrant mentre s’espera l’arribada dels Mossos d’Esquadra.
Més desobediència
Els delictes contra l’ordre públic (+15,7%), per atemptat, resistència i desobediència (+26,6%) i contra la salut pública (+45,5%) són els que més van créixer l’any passat, seguits de les amenaces relacionades amb problemes de convivència (+3,1%) i el casos de violència de gènere (+2,5%). Per contra, els furts van caure un 57,5%, especialment al centre de Barcelona per l’absència de turistes, mentre que els robatoris amb força van baixar un 31%.
L’any passat es van cometre 13 homicidis a Barcelona –nou homes, tres dones i un nounat–, el que suposa un descens del 28% respecte el 2019. També hi va haver 56 temptatives d’homicidi, les víctimes de les quals van ser homes en un 82% dels casos i sis es van produir en l’àmbit de la violència de gènere o domèstica.
Sobre l’evolució de la delinqüència, Batlle ha insistit que les dades d’aquest any en cap cas “poden servir de referent comparatiu” ni amb els anys anteriors ni amb els que vinguin, però alhora ha subratllat que prèviament a la pandèmia ja s’havia produït “un punt d’inflexió” pel que fa a la criminalitat. Tant des de la Generalitat com des de l’Ajuntament s’ha reforçat la imatge d’unitat i s’ha posat en valor l’augment del contacte entre cossos de seguretat. A més, Albert Batlle ha destacat la influència de la incorporació des de juliol de 2019 d’uns “700 agents a la ciutat” entre Mossos i Guàrdia Urbana.
