Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han descrit com una cèl·lula de leucèmia tipus B pot transformar-se en una cèl·lula diferent, un macròfag, canviant el seu epigenoma i aconseguint així una nova identitat cel·lular no cancerosa.
Tots els teixits del cos tenen el mateix ADN, però exerceixen funcions molt diferents i tenen un aspecte diferent. Per exemple, un limfòcit i una neurona comparteixen el mateix material genètic, però realitzen tasques molt diferents, i la seva aparença sota el microscopi és totalment diferent. Això dona a les cèl·lules la seva pròpia identitat i les diferencia: és la seva epigenètica particular, les modificacions químiques que controlen l’expressió dels gens.
Durant dècades, s’ha acceptat que l’aparença d’una cèl·lula tumoral (el seu fenotip) és discordant amb l’aspecte de la seva cèl·lula normal original. A més, recentment s’ha descobert un fenomen extraordinari que pot produir-se en el càncer: un tipus de cèl·lula pot convertir-se en un tipus diferent. Aquest procés es coneix com transdiferenciació i és utilitzat, per exemple, per les cèl·lules tumorals humanes com a estratègia per escapar-se d’un fàrmac dissenyat per matar-les.
“Vam començar amb aquest treball afirmant que, si la metilació de l’ADN és la marca epigenètica més coneguda i validada que confereix la seva aparença a les cèl·lules, aquesta modificació química podria estar directament relacionada amb la transdiferenciació dels teixits“, detalla el principal investigador de l’estudi, Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador ICREA i professor de la Universitat de Barcelona.
Utilitzant un model cel·lular de cèl·lules B de leucèmia limfoblàstica que van poder transformar en macròfags i van obtenir un perfil epigenètic d’alta resolució de cada pas del procés de transdiferenciació. Aquest exemple de transdiferenciació és interessant, ja que no només canvia el tipus de cèl·lula, sinó també el seu comportament. Mentre que una cèl·lula cancerosa es multiplica ràpidament, una cèl·lula altament diferenciada no prolifera en absolut “, recorda Esteller.
Els investigadors van comprovar que l’epigenoma de la cèl·lula leucèmica canvia quan es transdiferencia. “Químicament, les cèl·lules disfressen la seva epigenoma perquè sembli un macròfag. Els canvis es produeixen en milers de punts del material genètic, fins i tot entre regions cromosòmiques molt distants entre si, que s’acosten per activar aquells gens que proporcionen una aparença diferent de la cèl·lula”, explica.
Segons els responsables de l’estudi, aquest descobriment podria permetre evitar la resistència emergent als tractaments oncològics amb fàrmacs. “Si bloquegem els canvis epigenètics identificats, les cèl·lules leucèmiques no podrien seleccionar l’estratègia de transdiferenciació per escapar de l’efecte antitumoral del fàrmac, i la teràpia seria més eficaç”, conclou Esteller.
