Declarat nul el judici contra el protagonista de ‘Ciutat Morta’ per la mort d’un home a Saragossa

El jurat popular no va argumentar prou el seu veredicte contra Rodrigo Lanza, acusat de la mort d'un home que duia uns tirants amb la bandera espanyola

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha declarat nul el judici amb jurat popular contra Rodrigo Lanza, l’activista antisistema que va protagonitzar el ‘cas 4F’ i el posterior documental-denúncia Ciutat Morta. Lanza va ser jutjat a l’Audiència de Saragossa per matar un home que duia tirants amb la bandera espanyola el desembre del 2017 en sortir d’un bar de la capital aragonesa. Segons els magistrats, el veredicte tenia “falta de motivació”, i per això la causa serà retornada a l’audiència perquè es torni a jutjat amb un tribunal diferent. Lanza havia estat condemnat a cinc anys de presó tot i al·legar que havia actuat en legítima defensa”. Ja havia passat 9 anys a presó pel cas ‘4-F’ del 2006.

En la sentència feta pública aquest dimarts, els magistrats argumenten que la falta de motivació que les acusacions van al·legar en el recurs presentat suposa una vulneració del dret fonamental de la tutela judicial efectiva. “Impedeix a les parts i a aquesta sala conèixer el procés lògic-jurídic que ha conduït a la decisió, contrastar la raonabilitat de la sentència i controlar l’aplicació del dret”, sostenen.

Els magistrats recorden que “existeix un veritable deure de motivació del veredicte pels jurats que exigeix que en l’acta de la votació es recullin tant els elements de convicció presos en consideració com una succinta explicació de les raons per les quals han declarat o rebutjat declarar determinats fets com a provats”. Afegeixen en la seva argumentació que “la llei vol que el jurat digui quina informació es considera de valor probatori i per què”. Així, sostenen que “és necessari no sols esmentar els mitjans de prova sinó també explicar per què s’accepten unes declaracions o perícies i es rebutgen unes altres, i per què s’atribueix major credibilitat a unes proves que a unes altres”.

En aquest sentit, i malgrat la complexitat del cas, en existir proves pericials mèdiques contraposades, fonamentals per acreditar fets tan importants com la lesió que va causar la mort a la víctima i la concurrència del dol de matar o solament de lesionar, l’acta del veredicte “no recull els elements de convicció tinguts en consideració i es limita a citar i assenyalar, únicament, les fonts de prova, sense raonar o explicar, ni tan sols esquemàticament i succintament per què s’ha inclinat per l’una o l’altra pericial, afegeix la sentència. En la seva opinió, assenyalen també que “el dèficit més important en la motivació del veredicte és la falta d’explicació de les raons per les quals es considera que només va existir dol de lesionar i no dol de matar, de manera que la mort causada es va produir per imprudència”.

D’aquesta manera, estimen els recursos de la fiscalia, l’acusació particular i l’acusació popular, exercida pel partit ultradretà Vox, que inicialment havien demanat una pena per assassinat i després del veredicte van demanar 12 anys de presó per homicidi imprudent. Després del veredicte, la defensa va demanar un any de presó manifestant que va actuar en legítima defensa i “pel profund temor a perdre la vida”. La sentència no es pot recórrer.

L’Audiència de Saragossa el va condemnar per un delicte de lesions doloses amb traïdoria en concurs ideal amb un homicidi imprudent. A més, va establir l’atenuant d’arravatament i l’agreujant d’haver comès el delicte per discriminació ideològica. El tribunal també va condemnar Lanza a indemnitzar els familiars de la víctima amb 200.000 euros i al servei aragonès de salut amb 5.620 euros. Segons el tribunal, el delicte de lesions tenia l’agreujant de traïdoria perquè l’acusat es va abalançar per sorpresa sobre la víctima per l’esquena i li va donar un cop sec al cap sense que es pogués defensar. En canvi, no hi veu acarnissament.

Pel que fa a l’agreujant per motius ideològics, el tribunal considera que l’acusat “va actuar amb l’exclusiva finalitat de vindicar la seva ideologia, al marge de qualsevol consideració personal” i que va ser la ideologia la que va moure l’acusat a executar la seva acció amb la víctima per la seva estètica i simbologia. Pel ‘cas 4-F’, Lanz va passar 9 anys a la presó en ser sentenciat per haver deixat tetraplègic a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb una pedra llançada des d’un terrat durant el desallotjament d’un immoble a Ciutat Vella.

Nou comentari