Betevé afronta una nova batalla laboral que, de retruc, podria comportar la desaparició de les associacions que actuen d’antena local als 10 districtes. Justament van ser les fundadores de la televisió municipal de Barcelona fa 25 anys, quan es va professionalitzar sota la direcció de Manuel Huerga. Després de la internalització de 173 professionals subcontractats per una productora de Lavínia, el maig passat, ara la plantilla que cobreix l’actualitat dels barris a través d’entitats sòcio-culturals protagonitza un nou pols al canal.
Treballadors de cinc de les deu televisions de districte han presentat demandes per “cessió il·legal” contra Betevé i les associacions i empreses vehiculars de les quals depenen. Defensen que treballen per als informatius de la cadena, com els companys de la seu central, però cobren uns 5.000 euros menys a l’any. El cas de quatre empleats de TV Sants i TV Les Corts ha estat el primer d’arribar als tribunals i els demandants han obtingut una sentència favorable: el jutge condemna l’emissora a internalitzar-los i a abonar-los –retroactivament fins 2015– el salari no percebut. Les compensacions van dels 20.600 als 50.600 euros per cap. Betevé ha recorregut la resolució judicial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Tres televisions de districte més tenen ja data de judici: Gràcia Televisió i TV Sarrià – Sant Gervasi aniran al jutjat el 19 de desembre vinent i TV Sant Andreu ho farà el 18 de febrer de 2020. Per ara es mantenen al marge del conflicte les altres cinc televisions de districte, els treballadors de les quals no han presentat cap denúncia. Els 10 districtes sumen 19 empleats, alguns dels quals amb més de 20 anys d’antiguitat.
Embargaments a particulars
La sentència, a més, considera responsables solidàries les dues societats limitades que van crear les entitats culturals impulsores de TV Sants i TV Les Corts. I a falta d’un patrimoni propi o d’ingressos suficients per fer front a la seva meitat de les indemnitzacions, les associacions es troben ara abocades a una greu crisi. “Tots els diners que rep l’associació els reinvertim en els treballadors, no tenim benefici!”, exclama Emili Sales, que presideix les dues entitats perquè són fruit d’un origen comú als anys 80. Està molt preocupat perquè, com a administrador de la SL vehicular, té por que la justícia li pugui arribar a requerir que faci front al pagament amb béns personals: “Em demanen uns 60.000 euros, no sé què farem si m’embarguen la meitat del pis que tinc amb la meva dona…”. Les associacions, a diferència de les empreses, van quedar absoltes.
“A sobre del fet que les televisions de districte quasi no tenim reconeixement, a sobre dels esforços i fins i tot diners que hi hem invertit durant 30 anys… a més ara ens trobem amb això!”, protesta Sales. “No hem fet res malament i sempre hem intentat fer un projecte potent, encara que se l’hagin carregat”, reivindica. Les dues televisions, que fan servir com a redacció la Casa del Mig del Parc de l’Espanya Industrial, són només una de les activitats de les entitats. A banda de col·laborar amb Betevé, fan sonoritzacions d’actes i projectes socials. En total hi treballen nou persones.
Pepi Rafel, presidenta de la Coordinadora Barcelona Comunicació –que agrupa les deu televisions territorials– coincideix a destacar la preocupació que hi ha a les juntes directives afectades. Lamenta que s’hagi arribat a l’actual situació, que veu injusta tant per al personal com per a les entitats implicades: “És molt dolorós veure que han internalitzat persones que portaven 2, 3 o 4 anys a Lavínia, quan els professionals dels districtes fa dècades que treballem per a Betevé”.
Les activitats sòcio-culturals, també en risc
Pepi Rafel forma part de TV Clot-Sant Martí, que comparteix espai amb TV Eixample, TV Ciutat Vella i TV Horta-Guinardó en un local municipal del carrer Concili de Trento. Cap dels 7 periodistes d’aquestes televisions –ni tampoc els dos que nodreixen Nou Barris TV– no han anat a tribunals, però igualment les entitats ja pateixen per si la batalla laboral les arrossega: “Hauríem de tancar i desapareixerien les activitats que fem al marge de Betevé, com tallers per a joves i dones o recollir la memòria històrica del Camp de la Bóta”, exemplifica.
També es podria perdre una part important de la història audiovisual de la ciutat, perquè la seu que comparteixen aquestes quatre televisions reuneix el material i arxiu acumulat durant més de trenta anys. Rafel és cofundadora de Betevé, medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (2010) i menció d’honor als Premis Nacionals de Comunicació 2018.
Pregunta dimecres i reunió dijous
El proper dijous representants de la Coordinadora Barcelona Comunicació es reuniran amb el govern municipal per buscar solucions al conflicte i demanar empara per la part de les indemnitzacions que va a càrrec de les entitats. Abans, però, l’equip d’Ada Colau ja s’haurà pronunciat públicament perquè el PDECat portarà dimecres a la Comissió de Presidència una pregunta específica sobre el futur de les televisions de districte. L’Ajuntament és l’accionista únic de Betevé –a través de l’empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona SA– i, per tant, el govern municipal és qui té potestat en última instància per aprovar la injecció pressupostària que exigeix una internalització amb compensació salarial retroactiva.
La judicialització del conflicte laboral a Betevé
“Tant de bo puguem trobar una solució per als districtes, que no comprometi la viabilitat de Betevé ni la supervivència de les associacions”, valora Sergi Vicente, director de l’emissora municipal. Demana “trobar l’encaix” dels professionals afectats en el laberíntic entramat d’empreses i entitats que fan possible Betevé: “Ens sentim com a nostres les televisions de districte perquè realment són part de Betevé, nosaltres també estem preocupats”, defensa el periodista. Vicente, igual que altres professionals consolidats com el cineasta Juan Antonio Bayona, es va formar de jove en una de les deu antenes locals.
El director lamenta que es desaprofités “la finestra d’oportunitat” que s’havia obert el passat maig, quan es van internalitzar les 173 persones procedents de Lavínia. La manca d’un acord prou ampli a l’assemblea de treballadors, diu, va impedir anar més enllà de les incorporacions aconseguides. A canvi de la retirada de les demandes interposades, la direcció havia plantejat un augment de sou del 20% a tota la plantilla entrant –per sota del que pot oferir la via judicial als denunciants– i absorbir la quarantena de professionals vinculats als districtes i a programes. Avui per avui, les demandes d’un grup d’extreballadors de Lavínia segueixen endavant, tot i que no per internalització sinó per equiparació salarial.
Contracte programa, malestar i polèmica per ‘La Sotana’
La creixent judicialització del conflicte laboral de Betevé també dificulta les negociacions del contracte programa que regula el canal multimèdia municipal. L’anterior va caducar fa un any i la pròrroga de les condicions és molt probable que encara s’allargui un any més. “Necessitem un nou contracte programa”, subratlla Vicente, que avisa que pactar-lo “demana temps” però dona una segona oportunitat per “posar ordre” i resoldre els diferents conflictes oberts. Tot i que ja s’està debatent amb el govern municipal, assumeix que les eleccions al mes de maig dificulten aprovar-lo en els propers mesos immediats.
Per acabar-ho d’adobar, els comitès laboral i professional de Betevé van qüestionar durament la setmana passada el rumb de l’emissora a través d’un manifest. Consideren que la diversificació de finestres –web, ràdio, televisió, xarxes socials– és positiva però adverteixen que no ha d’anar en detriment de la qualitat del canal de televisió tradicional. Demanen garantir la continuïtat de programes propis com Codi de barris, Catakrac i La cartellera, recuperar els informatius en dies festius i no retallar la presència del canal en plataformes de pagament com Vodafone i Movistar. “Cal un lideratge molt clar que no hem vist i que ha comportat per a la gran majoria de treballadors una pèrdua absoluta de confiança tant en el director actual com en el projecte”, sostenen.
La cirereta del malestar ha arribat la setmana passada, arran de la supressió del programa humorístic La Sotana. Dimecres, Betevé va anunciar que en prescindia perquè s’hi havien fet “referències ofensives que entren en contradicció amb la línia editorial i els valors del mitjà de comunicació”. Posteriorment, el RCD Espanyol també va presentar una queixa formal pels “comentaris ofensius i fora de lloc” que s’havien dirigit contra l’entitat blanc-i-blava. El grup municipal de Ciutadans ja ha presentat una sol·licitud de compareixença al govern d’Ada Colau per donar explicacions, també a la comissió de Presidència d’aquest dimecres.
1 
