L’aeroport del Prat ha tancat el 2021 amb 18,8 milions de passatgers, un 64,2% menys que el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, segons dades facilitades per AENA. En canvi, si es compara amb el balanç de l’any 2020, quan va es van detectar les mesures més restrictives per frenar l’expansió del virus, amb el confinament domiciliari i els múltiples confinaments perimetrals, suposa un increment del 48,2%. Aquestes dades posen sobre la taula el debat si cal tornar a recuperar el nombre de vols que es feien abans de la crisi sanitària o si, per contra, cal plantejar una nova forma de volar, en un format més reduït, menys impulsiu, més conscient amb el canvi climàtic… i segurament amb un cost més elevat.
En el cas de Catalunya i Barcelona, encara ressona el debat sobre si calia ampliar l’aeroport del Prat, fins i tot acabant amb un espai natural protegit per normativa europea, com és el cas de la Ricarda, un enclavament ecològic fonamental en el cicle hidrològic, ja que garanteix l’equilibri de l’aigua dolça -de la pluja- i la salada que entra des del mar. De fet, es tracta d’un espai de 135 hectàrees format per llacunes, aiguamolls i pinedes que acullen fins a 43 espècies d’aus protegides, 23 tipus diferents d’orquídies, peixos i rèptils que converteixen aquest paratge en “insubstituïble” en paraules dels experts.
“Abans de la pandèmia l’aeroport ja estava al límit de la seva capacitat. L’única manera d’ampliar la capacitat és allargar la tercera pista, perquè fer una terminal satèl·lit sense allargar-la tampoc no té sentit. Aquesta vegada estic amb AENA, si no es fa la tercera pista ens mantindrem com a aeroport líder en retards i cancel·lacions a Europa i sense poder créixer”, lamentava el professor de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Xavier Fageda, expert en gestió aeroportuària, durant el debat encès que hi va haver al setembre sobre aquesta qüestió.
Supersurvey
