Atrapat al Perú després de dues setmanes demanant ajut a l’ambaixada espanyola

Un jove de 21 anys que intenta tornar a Barcelona des de Lima explica el laberint i el caos burocràtic de la diplomàcia en el seu intent d'agafar un dels vols de repatriació d'Iberia

Fa dues setmanes que està ficat en un garbuix de correus electrònics i comunicacions via Twitter amb l’ambaixada espanyola al Perú i el consolat de Lima. I encara no ha aconseguit plaça en cap dels vols de repatriació que està organitzant l’Estat, amb Iberia, per als que han quedat atrapats al país andí pel confinament contra la pandèmia de Covid-19. El caos informatiu de la diplomàcia estatal és tan gran que els responsables del consolat han arribat a desmentir informació que havien donat en un correu electrònic que van rebre els ciutadans que esperen el seu ajut.

És el que està vivint Daniel Hernández, de 21 anys, que és al Perú des del setembre i tenia un bitllet d’avió per tornar el 19 de març amb la companyia llatino-americana Latam. Hi va anar a visitar la família –la seva mare era peruana i té els tiets i cosins a Lima– i a estudiar cuina. “Treballo de cuiner i al Perú hi ha una gastronomia brutal. Per això vaig venir i he pogut fer tot el que tenia planificat. Però tenia una possible entrevista de feina a Barcelona per quan tornés i ara ja veig que tot es desmuntarà”, explica en conversa telefònica amb el TOT Barcelona.

És de Banyoles, però s’havia traslladat a Barcelona abans de marxar al Perú. I a finals de març va començar a pagar la seva part de lloguer al pis d’uns amics, situat “molt a prop de la Sagrada Família, que és bona zona perquè hi ha molts restaurants per treballar-hi”. Té clar que, amb l’emergència sanitària pel coronavirus i la crisi econòmica que comportarà, quan aconsegueixi tornar haurà de treballar “del que sigui”. Però ara mateix la seva preocupació és arribar a Barcelona.

Silenci de la seva aerolínia 

El primer carreró sense sortida se’l va trobar amb l’aerolínia amb la qual tenia bitllet per tornar el 19 de març. Dies abans, el dia 12, quan a Catalunya es va anunciar que es tancaven les escoles, ja va veure a venir el desastre i va contactar amb Latam. “No m’agafaven el telèfon, ni em responien per correu electrònic, ni per Twitter, cap resposta”. No va ser fins dues setmanes després, el 20 de març, que li van enviar un missatge per Twitter en què li oferien un canvi de vol sense cost si no canviava la ruta contractada. Li demanaven que respongués de seguida, i així ho va fer. Els va fer saber que volia mantenir la ruta Lima-Barcelona. A la web de l’empresa demanaven que es registrés la petició i també ho va fer. Va rebre un correu de verificació segons el qual el seu cas queda registrat. I ja no n’ha sabut res més.

El laberint burocràtic de la diplomàcia espanyola

Com que no confiava que la companyia li solucionés el problema, va començar a buscar l’ajut de l’ambaixada espanyola al Perú, que també té un consolat a Lima. I aleshores va començar el llarg camí pel laberint burocràtic de l’aparell diplomàtic espanyol, per correu electrònic i via missatges de Twitter.

Va començar els tràmits i el 18 de març, fa dues setmanes, va rebre la primera resposta, un correu automatitzat de l’ambaixada. “El govern d’Espanya està treballant en coordinació amb el govern del Perú per al retorn dels ciutadans espanyols que es troben de turisme al Perú i que tinguin bitllet comprat cap a Espanya, amb data de retorn prevista durant el període d’estat d’emergència sanitària per la COVID-19 al Perú, i que es vegin impossibilitats de retornar a les seves llars a Espanya, a causa de el tancament de fronteres a Perú”, deia el missatge. I demanava dades detallades als interessats.

Va omplir el formulari i el dia 23 va rebre, des de l’adreça del consolat –no la de l’ambaixada– una confirmació segons la qual ja era a la base de dades. El dia 25 va sortir el primer vol d’Iberia –que havia de sortir el dia 23 i es va retardar–, però era a viatgers que ja tenien bitllet amb aquesta companyia. La resta, com el Daniel, havien d’esperar.

Senyals de caos al consolat

Aviat el consolat va començar a donar senyals de col·lapse i caos. I el súmmum va ser el dia que els registrats a la base de dades que demanaven tornar van rebre un correu surrealista que deia: “El correu electrònic enviat ahir des del Consolat General cap a les 19.19 hores, que començava amb ‘El Consolat General d’Espanya informa: Com saben vostès. Ahir dimecres 25 de març’, conté informació errònia i no autoritzada. Preguem a tots els que han tingut coneixement d’aquest correu electrònic, bé per haver-lo rebut o bé a través de xarxes socials o grups de missatgeria, que ignorin el seu contingut”. Aquesta mateixa informació desconcertant va aparèixer en un tuit del compte oficial de l’ambaixada.

Captura de pantalla 2020 04 02 a les 15.08.53

 

La “informació errònia” era l’anunci que la companyia Iberia establiria una “tarifa solidària” per aquests vols, un concepte que va desaparèixer de les comunicacions posteriors. El missatge després desmentit, que teniu aquí sota, havia sigut enviat per la mateixa adreça del consolat que ja havia enviat altres respostes. L’adreça va ser canviada posteriorment.

mail
 

Els afectats es van anar posant en contacte entre ells per les xarxes i han creat diversos grups de Whatsapp per intercanviar informació i intentar pressionar l’ambaixada, però els resultats són escassos. “Som més de cent, i el problema és que hi ha molta incertesa. La informació és caòtica. A mi m’han demanat per Twitter les dades personals que ja havia enviat, i sobre les quals havia rebut correus de verificació. Les he hagut de tornar-les i enviar-los captures de pantalla per demostrar-los que les havia enviat al correu correcte, perquè deien que era nou i que no ho havien rebut”, es lamenta el Daniel.

Dotze hores (de nit) per reunir els diners

L’últim capítol del seu cas, fins ara, va ser dimarts a la nit, hora de Lima. “Em truquen a les 19.30 hores des d’Iberia, no era l’ambaixada ni el consolat. I em diuen que l’endemà a les 7 del matí haig de ser al centre de Lima [els tiets del Daniel, amb qui ell s’està, viuen a una hora de distància, als afores de la gran metròpoli] i que haig de pagar 416 dòlars de seguida donant un número de targeta de crèdit per telèfon”, explica.

Ni el Daniel ni la seva família no tenien aquests diners en aquell moment. “Podíem reunir-los demanat ajut a familiars i amics, però necessitàvem més temps. No vam poder fer-hi res”, es lamenta. Ara, espera que s’anunciïn més vols per a aquesta setmana, ja que fins ara només se n’han fet tres i encara queden molts ciutadans amb passaport espanyol per tornar.   

Més informació

Nou comentari