Un estudi sobre la il·luminació nocturna de Barcelona porta un any enterrat als calaixos de l’Ajuntament. Les seves conclusions, que fins ara no s’havien publicat, són crítiques amb l’actual enllumenat i no estan gaire en sintonia amb el relat del govern municipal. En canvi donen la raó parcialment a l’oposició, que precisament aquest Nadal ha criticat amb duresa la “foscor” de la ciutat. L’informe es titula Estudi del Paisatge Nocturn de Barcelona, inclou 90 mapes de visualització de dades i l’ha elaborat la consultora d’urbanisme i big data 300.000 km/s, a petició de l’Institut del Paisatge Urbà.
Després d’analitzar quins carrers i edificis estan més i menys il·luminats de nit, detecta notòries incoherències en el tractament del patrimoni arquitectònic i dels espais d’oci i de descans. La diagnosi havia de tenir continuïtat amb una proposta de recomanacions, criteris i possibles actuacions. Aquesta segona fase ja no s’han arribat a encarregar i la proximitat electoral descarta canvis importants a curt termini en la il·luminació nocturna de la ciutat.
Mapa de l’Estudi del Paisatge Nocturn de Barcelona: manca de correspondència entre les zones més il·luminades (groc) i les de més activitat nocturna (blau) / 300.000km/s
Injustícies estètiques
“No hi ha sempre una relació clara entre la presència de llum i el valor patrimonial d’un espai”, avisen les conclusions d’aquesta detallada cartografia. La consultora alerta que hi ha massa diferències entre la il·luminació d’edificis públics i privats, catalogats i no catalogats: “Generalment el patrimoni només es troba il·luminat de forma intensa quan no pertany a l’administració pública; altres vegades molts edificis que tenen aparença monumental són només una aparença fruit d’il·luminacions monumentalitzadores”. “En cap cas existeix una idea de conjunt, que assimili intensitats o criteris”, critica. Els autors també assenyalen que a les vies més cèntriques hi ha edificis excessivament il·luminats pel seu poc valor patrimonial, que creen un “contrast” que “amaga” en la foscor elements de major interès.
Les dades reunides –procedents del cadastre, d’apps com MyTaxi o dels registres de GPS dels mòbils Android– també qüestionen la distribució dels fanals de la ciutat. La seva ubicació i intensitat, evidencien els mapes, estan pensades sobretot en base als fluxos de mobilitat i no “acompanyen” prou les “relacions socials” de cada entorn. Així, vies de referència per a l’oci com el carrer Balmes o el passeig Sant Joan tenen menys “acompanyament” lumínic que d’altres menys transitades de nit, com Gran Via o el passeig de Gràcia.
L’Eixample en un mapa de l’Estudi del Paisatge Nocturn de Barcelona: la llum coincideix amb el trànsit i no amb els aforaments / 300.000km/s
A més de compartir la preocupació per la contaminació lumínica i la preservació de la foscor com un “bé comú”, recorden que l’enlluernament també pot procedir d’elements privats com “taques de llum irregulars sobre façanes o quan la llum dels aparadors és tan intensa que il·lumina també els carrers del davant”. “Fanals, cotxes, rètols, publicitat i aparadors dominen l’espai públic i cal acotar el seu impacte visual”, defensen. Un cas pràctic seria la plaça Catalunya, que segons l’estudi “no mostra cap coherència en la il·luminació dels seus edificis”, amb enlluernaments i alhora punts molt foscos als laterals. Un altre lloc incoherent visualment seria el Pla de Palau, on “tant la Llotja com el fanal de Gaudí resten en la foscor absoluta” i la font central “conté menors luminàncies que la parada d’autobús”.
El consistori segueix “estudiant” la realitat paisatgística
L’Ajuntament de Barcelona relativitza la relegació de l’estudi en qüestió i assegura que els tècnics l’estan estudiant juntament amb “altres documents”, com ara un recull de la normativa vigent sobre il·luminació d’edificis. “Forma part dels treballs d’anàlisi que duu a terme l’Ajuntament per tenir un millor coneixement de la realitat del paisatge nocturn de la ciutat”, indica un portaveu municipal. Segons el consistori, l’encàrrec d’aquest estudi tenia un doble objectiu: “delimitar l’àmbit amb major probabilitat de contenir edificis il·luminats a la nit” i obtenir “una primera aproximació transversal” sobre “unitats del paisatge” concretes com Glòries, plaça Catalunya, la Rambla, Gran Via o Pla de Palau.
Anàlisi de la il·luminació d’un tram de la Gran Via, amb fanals que enlluernen, edificis foscos i un hotel i una botiga amb massa llum / 300.000km/s
En efecte, en el llistat de contractes menors del consistori aquest 2018 –que es pot consultar a través del portal d’OpenData municipal– apareixen dos encàrrecs més de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà referits a il·luminació nocturna. Consten un estudi sobre els procediments d’il·luminació de façanes (4.840 euros), sol·licitat al març a l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació –que financen els principals fabricants del sector–, i un curiós “inventari dels edificis il·luminats de Barcelona” (15.730 euros) a l’abril adjudicat a la consultora Anoche. La cartografia de paisatge nocturn va costar 12.100 euros.
El pla i els estudis del passat mandat, enterrats
La successió d’estudis no ha suposat una gran despesa relativa però contrasta amb què, de fet, l’Ajuntament ja té un mapa lumínic fet i d’un Pla Director aprovat: els que va impulsar el passat mandat el govern de Xavier Trias. Fins i tot se’n va fer una triple prova pilot el 2012 al monument a Jacint Verdaguer –pel que fa a il·luminació ornamental–, a l’avinguda Tarradellas –amb sensors de presència– i al carrer Galileu –priorització de voreres sobre calçada– . Aquell pla va despertar recels veïnals per la instal·lació de fanals smart molt cars i sofisticats –per exemple al Paral·lel, amb wifi i lectors ambientals– i perquè oferia recolzament tècnic gratuït a intervencions en edificis privats, com hotels.
Glòries en un mapa de l’Estudi del Paisatge Nocturn de Barcelona: la foscor amara bona part del 22@ / 300.000km/s
L’equip d’Ada Colau no compartia la visió d’aquell pla i va decidir començar de zero i fer la seva pròpia diagnosi. Les conclusions, però, van en la mateixa línia que fa quatre anys: la il·luminació arquitectònica de Barcelona és incoherent i l’enllumenat no casa prou bé amb la utilització ciutadana dels espais públics. Actualment el govern municipal centra els seus esforços en reduir el consum energètic dels fanals a través del Pla de Renovació Integral de l’Enllumenat 2018-2020. Preveu renovar el 7% de les bombetes per lluminàries LED i millorar 200 carrers, tot i que aquest Nadal només en portava una vintena. Segons va respondre el regidor Eloi Badia (BComú) a la comissió d’urbanisme de desembre, a instàncies del PSC i Cs, el govern municipal està preparant un Pla Integral d’Il·luminació que s’adjudicaria el proper mandat i preveu tenir enllestida en els propers mesos l’actualització del mapa lumínic de Trias.
