Clam dels treballadors i patrons del Zoo per blindar-ne el pla de futur

L’Ajuntament demora l’aprovació el Pla Estratègic, consensuat amb la comunitat científica, i presentarà dimecres una iniciativa animalista de signe contrari

Científics integrants del Patronat del Zoo de Barcelona i treballadors de l’equipament han posat el crit al cel aquest divendres en roda de premsa per les maniobres polítiques sobre el futur del recinte. El Pla Estratègic que s’ha negociat àrduament durant quatre anys està sense aprovar, després de la cancel·lació a última hora de les dues últimes reunions del Patronat en les que s’havia de votar. No hi ha data per a una nova sessió, però en canvi aquest dimecres el govern d’Ada Colau portarà a votació a la comissió d’Urbanisme una iniciativa animalista de signe contrari. Aquesta proposta, que s’anomena Zoo XXI i que encapçala l’entitat Libera, demana restringir la cria en captivitat a una desena d’espècies i podria condemnar al zoològic a l’ostracisme internacional i a una llarga agonia que desembocaria en el tancament.

“Estem molt preocupats perquè amb aquest Pla Estratègic comença tot, com les necessitats d’inversió del zoo”, recalca Antoni Carulla, president de l’ONG catalana World Nature i membre del Patronat. Una quarantena llarga dels 150 treballadors del recinte i regidors de quatre grups de l’oposició han acompanyat la roda de premsa per expressar la transversalitat del Pla. “El govern està alineat amb una proposta que es diu Zoo XXI però que en realitat vol dir Zoo mai més”, ha considerat. També ha acusat a la presidenta del Patronat, la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, de gestionar l’òrgan “de forma incorrecta” i de “maltractar” als experts que voluntàriament formen part del patronat amb desconvocatòries d’ultimíssima hora.

Els vots del PDECat, clau per aprovar la iniciativa animalista

Davant d’aquesta situació, 14 dels 35 patrons del Zoo –més del 25% que requereixen els estatuts– han firmat una sol·licitud formal de reunió del Patronat amb un únic punt a l’ordre del dia: votar la versió consensuada del Pla Estratègic. Sanz té 30 dies com a màxim per convocar la sessió. “No ens sembla que tinguin pressa a convocar-la i ens trobarem que tindrem aprovada la iniciativa animalista i no el Pla”, protesta Rosana Gallego, membre comitè d’empresa del Zoo.

De fet, l’aprovació dimecres no està assegurada, perquè el PDECat no ha decidit encara el seu vot. “No sabem encara què votarem, perquè hem presentat fins a 14 al·legacions a la iniciativa ciutadana i no sabem quines s’han acceptat i quines no”, reconeixia a la premsa el regidor Jordi Martí (PDECat).

La reproducció, punt de conflicte

Una de les condicions que més enfronten a animalistes i comunitat científica és la limitació de la reproducció en captiveri. Actualment se segueixen les directrius de dues associacions internacionals, la Unió Internacional de Conservació de la Natura –depenent de la ONU– i l’Associació de zoos europeus, que determinen a quines espècies se’ls ha de permetre criar i a quines no en funció de les poblacions de cadascuna. Els animalistes demanen que el Zoo de Barcelona permeti criar només a la desena d’espècies que tenen vigent un programa d’alliberament.

“Els zoos moderns treballem en xarxa, tenim la custòdia però no la propietat dels animals, així que les decisions es prenen col·legiadament a Europa i a cent anys vista”, explica Hugo Fernández, cap de veterinària i president de l’associació europea de veterinaris zoològics. “La iniciativa no explicita que el zoo marxaria d’aquestes associacions internacionals, però a la pràctica si un zoo decideix pel seu compte s’està autoexcloent i acabarà sent expulsat per irresponsable”, avisa. “El conflicte no és entre qui creu en el benestar en els animals i qui no, sinó entre els qui tenen fe en aquest equipament i els que volen tancar-lo”, lamenta un altre membre del comitè, Damià Gibernet.

Instal·lació dels flamencs, al Zoo de Barcelona / Meritxell M. Pauné

Instal·lació dels flamencs, al Zoo de Barcelona / Meritxell M. Pauné

“De goril·les de muntanya, per exemple, només queden mil exemplars en llibertat: què farem si demà els acabem matant en guerres africanes o els humans per egoisme els estem deixant sense espais on viure?”, interrogava Carulla. “El zoo de Barcelona és un dels reservoris genètics més importants del món, avui per avui no sabem com podem alliberar les cries de goril·la perquè els primats formen societats complexes, però si un dia desapareguessin nosaltres seríem l’única l’esperança”, reflexiona.

Finançament i inversions

El Zoo de Barcelona s’ha autofinançat durant molts anys, gràcies a les entrades que abonaven un milió de visitants anuals. En els darrers anys, la manca de modernització i potser de mentalitat dels barcelonins ha portat a una reducció de l’afluència, que ara se situa en uns 700.000 visitants. Les famílies amb carnet de sòcies del Club Zoo, que és com un abonament anual, han caigut al voltant d’un terç i són ara quasi 22.000. L’Ajuntament ha de compensar aquesta baixada d’ingressos amb una inversió anual, ha detallat Carulla, d’entre 1’5 i 2 milions d’euros. “I tot i així és cap altra institució municipal té un balanç econòmic tant positiu!”, ha reivindicat. Sí que cal, però, una inversió en millores i remodelació d’instal·lacions que no acaba d’arribar i que caldria sostenir durant més d’un mandat.

L'ajuntament, en busca "del major consens"

El comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno, ha explicat a la premsa aquest matí que el govern municipal va cancel·lar les reunions del Patronat del Zoo per afavorir "el màxim consens possible". Ha evitat detallar quina és la posició de l'equip d'Ada Colau sobre la limitació de la reproducció de les espècies del zoo i ha insistit en el rol mediador: "No defallirem en la cerca d'un espai de consens, ens queda poc per arribar-hi". Sí que ha negat, en canvi, que les últimes modificacions introduïdes al text del Pla Estratègic explicitin una eventual sortida de Barcelona de les associacions internacionals: "És rotundament fals".

 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?