Ciutat Vella ha arribat a tenir 60 narcopisos oberts alhora

Se n’han tancat 170 des de mitjans del 2017 | Els Mossos d'Esquadra consideren desactivat el fenomen

Els narcopisos són una etapa superada, segons els Mossos d’Esquadra. La policia admet que es mantenen al districte punts de venda de droga ‘tradicionals’, però assegura que de narcopisos en queden “menys de cinc” i que, a més a més, “tenen els dies comptats”, en paraules del cap d’investigació de la comissaria de Ciutat Vella, el subinspector Josep Lluís Miquel.

Mentre continuen les investigacions per tancar els pocs narcopisos que queden, els agents dirigits pel subinspector Miquel, l’inspector Miquel Hernández –subcap de la comissaria– i l’intendent Antoni Sánchez –cap de la comissaria– tornen a centrar-se en els punts de venda. La diferència entre les dues modalitats de tràfic de drogues, asseguren, no és un detall menor.

Un punt de venda no és un narcopís

Als punts de venda, els consumidors entren, compren, paguen i marxen. Als narcopisos, la droga es consumeix allà mateix, “són autèntiques sales de venopunció” extraoficials, afirma l’intendent. Això dificulta la investigació, perquè els agents no poden enxampar els consumidors quan surten amb les paperines d’heroïna a la butxaca i no les poden presentar al jutge com a prova. A més, els narcopisos també degraden molt més l’entorn, perquè s’hi acumulen drogoaddictes i, com que els venen “microdosis”, els obliguen a anar-hi repetidament, de manera que ronden pel barri tot el dia, pidolant o robant per poder-se pagar la següent dosi.

Això és el que genera més “angoixa” entre els veïns i el que s’havia convertit en una obsessió també per als responsables policials de la ciutat, tant dels Mossos com de la Guàrdia Urbana. L’intendent Sánchez confessa que va posar com a objectiu al seu equip posar fre al fenomen abans que arribés el bon temps. I deixa anar la bomba: “Una dada que no he donat mai, ni a les reunions amb els veïns, perquè s’haurien angoixat molt, és que l’estiu passat vam arribar tenir 60 narcopisos en funcionament alhora”.

El fenomen s’havia detectat clarament un any abans, a mitjans del 2017. I ara poden dir que des d’aleshores n’han tancat 170 –104 al Raval i la resta als altres barris, principalment al Gòtic i a Sant Pere i Santa Caterina– i que han fet 225 detencions, 112 de les quals al Raval.

El 2017 –segon semestre– es van tancar 46 d’aquests pisos; el 2018 la xifra va pujar a 102 –24 en un sol dia, el de la macrooperació Bacar, el 29 d’octubre– i aquest any se n’han liquidat 39.

La veïna que troba a faltar els narcopisos

El balanç permet una alegria a mitges als responsables de la comissaria de Ciutat Vella. Perquè ara, admeten, es tornen a veure molts addictes consumint al carrer: com que ja no es poden punxar als narcopisos, n’hi ha que amb el desfici de consumir la dosi que acaben de comprar no arriben a la narcosala de Baluard –a la zona de Drassanes– i s’injecten la substància al mig de la via pública. Això explica que en les darreres setmanes aquestes escenes hagin envaït els comptes de Twitter veïnals. Fins i tot s’ha arribat a veure una piulada en què una veïna deia que trobava a faltar els narcopisos.

Per als responsables dels Mossos, ara el repte és combatre aquesta pràctica, però ho afronten amb el convenciment que són investigacions més fàcils i més breus, perquè està tot molt més a la vista, i compten a més a més amb el dispositiu Ubic, posat en marxa al novembre i que converteix la presència d’agents uniformats als punts calents en una mesura de pressió que fa inviable, o molt difícil, el negoci dels traficants.

Estratègies policials contra tàctiques de traficant

Els narcopisos estan desapareixent –segons la policia– perquè els traficants han arribat a la conclusió que la feinada que els donava gestionar-los no els sortia a compte. “Van néixer per dificultar la feina a la policia. Quan han vist que hem trobat la manera de convèncer els jutges perquè autoritzin entrades i escorcolls en el que aparentment eren domicilis, ho han deixat estar”, argumenta l’intendent Antoni Sánchez.

Per arribar a aquest punt, els Mossos, i els agents de la Guàrdia Urbana amb qui ha treballat tot aquest temps el grup de salut pública de Ciutat Vella han hagut d’empescar-se estratègies diverses. Des del més bàsic, com ara aprofitar com a prova les restes de droga que podien portar a les butxaques els consumidors quan sortien dels narcopisos, fins a sofisticades propostes judicials, que han obtingut una acollida irregular entre els jutges.

Una de les fórmules que més els ha funcionat ha sigut la de derrotar els traficants per esgotament: amb pressió policial òbvia, fer impossible la viabilitat del negoci, perquè ni els consumidors ni els proveïdors no s’acosten a un pis vigilat a totes hores. Amb aquest mètode, han deixat de funcionar aquest any 24 narcopisos, “per desistiment”, sense que hagi calgut entrar-hi i escorcollar-los. En el moment que els traficants els abandonen, es contacta els propietaris per retornar-los els pisos i demanar-los que garanteixin que hi posaran algun sistema –una porta antiokupes, un tapiat o algú vivint-hi– per evitar-ne la reobertura.

Per la via judicial, la creativitat ha vingut per diverses bandes. Els Mossos han mantingut reunions amb jutges i fiscals per convèncer-los de considerar tràfic de drogues el que passava als narcopisos, encara que quan s’hi entrés es trobessin quantitats ínfimes de substàncies estupefaents.

Càmeres als balcons i pluja de cocaïna sobre la comitiva judicial

Les quantitats confiscades en aquestes operacions sempre han sigut petites perquè una de les tàctiques dels traficants –una xarxa pakistanesa per a l’heroïna i una de dominicana per a la cocaïna, la que va rebre el cop de Bacar, amb 58 detencions– és treballar amb dosis mínimes i no emmagatzemar droga als pisos.

Eren dosis de 0,15 grams –a un preu d’entre 5 i 10 euros cadascuna– que, a més a més, no embolcallaven amb paperines: l’objectiu era evitar que el consumidor se les endugués al carrer però també que fos fàcil llençar la droga ràpidament quan detectaven que arribava la policia per fer un escorcoll. “En alguns casos tenien webcams als balcons per veure’ns venir i llençar la droga, sense cap embolcall, en una galleda d’aigua, de manera que allò ja no es podia analitzar”, explica el cap d’investigació del districte, Josep Lluís Miquel. En altres ocasions, el mètode d’eliminació de proves havia provocat situacions còmiques: més d’una comitiva judicial havia rebut una petita pluja de cocaïna des de la finestre d’un narcopís quan s’hi acostava.

Aprofitar els desnonaments

Dues estratègies més han funcionat aquests últims mesos: oferir als veïns que es personessin com a perjudicats, una via que impulsa el procediment judicial i vertebra la col·laboració ciutadana, “fonamental” en aquests casos. De fet, va ser un jutge de Barcelona qui ho va proposar als Mossos.

L’altra via ha sigut la d’aprofitar desnonaments previstos en narcopisos que la policia investigava. Com que aconseguir proves per poder entrar en un domicili és un procediment que pot durar mesos, van proposar als jutjats que els facilitessin les llistes dels desnonaments en perspectiva per creuar-les amb les seves dades: en els casos en què hi havia coincidència, els agents d'investigació s’afegien a la comitiva del desnonament i, un cop a dins del pis, si trobaven proves que hi havia un narcopós s’imputava els responsables per tràfic de drogues. D’aquesta manera s’han tancat 8 narcopisos des de l’abril.   

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?