Carlota Dobaño: “Que la vacuna funcioni no significa que duri la immunitat”

ENTREVISTA | L'experta en vacunació de l'ISGlobal repassa els principals dubtes i certeses que es desprenen dels últims avenços contra la Covid-19

L’eufòria inicial al voltant de les vacunes anunciades viurà matisos, pròximament. Si bé els titulars són positius, encara hi ha massa incògnites a la lletra petita. Els investigadors al voltant de la matèria estan desitjosos de conèixer els detalls dels primers resultats d’una “cursa súper-accelerada” per frenar la Covid-19 en el cos humà, com la defineix Carlota Dobaño. Ella és professora de vacunació al màster de Salut Global (ISGlobal-UB) i és cap del Grup d’Immunologia de la Malària de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Celebra les eficàcies del 95% en les vacunes de Pfizer o Moderna, però enumera una llista de dubtes encara sense resoldre. I entre ells, un dels grans objectius que queda per assolir als investigadors és conèixer els anticossos necessaris per saber del cert que estem protegits. “És el Sant Greal de moltes vacunes i això encara no ho sabem”, apunta. En una entrevista amb el TOT Barcelona, Dobaño repassa els deures pendents i l’abast del que s’ha viscut aquests últims dies.

La comunitat científica s’ha sorprès per les eficàcies tan altes que s’estan anunciant. S’estava sent conservador? 

De bon inici, l’ànim era molt optimista i es parlava que les vacunes serien molt eficaces. Els virus són organismes més senzills que un paràsit o un bacteri i hi havia la confiança que sabríem neutralitzar-lo amb anticossos. Però llavors van començar a publicar-se estudis que alertaven que aquest virus en concret potser no era tan senzill d’entendre com la majoria i que feia coses que ens sorprenien. Es va instal·lar una crida general a la cautela i a comptar amb què les primeres vacunes no serien tan eficaces. Podia passar i era millor no vendre fum. Instal·lats en aquest marc mental, quan s’ha sabut que eren de més del 90% és cert que s’han superat les expectatives. Això dels últims mesos era una mena de bany de realisme que al final hem superat, irònicament, donant-nos la raó a l’inici.

Encara i així, segueixen demanant precaució davant l’eufòria.

No ha passat prou temps per saber si la immunitat durarà. És la següent incògnita que ens planteja si emprenem el camí de l’optimisme o la prudència. El fet que funcioni bé al principi no significa necessàriament que duri. La durada depèn d’una altra mena de resposta. 

Quin és el risc, si dura poc?

Voldrà dir que, mentre el virus hagi vingut per quedar-se, necessitarem revacunar periòdicament. Això té un cost logístic molt alt. A més, les vacunes no s’estan comercialitzant precisament a un preu assequible.

I si tot va bé, quin seria l’escenari?

La intenció és vacunar primer les persones de risc, especialment la gent gran. També les persones amb malalties de ronyons, cardíaques, d’obesitat o comordibitats de risc. I per descomptat, el personal sanitari de primera línia. Aquests tres grups de gent serien els primer a rebre-la. Si aquesta gent ja la tens coberta de manera permanent, la pressió disminueix. Si tens protegides les poblacions més delicades, pot haver un cert relaxament social. No seria total, perquè una part important de la població seguiria sense immunitzar, però seria notable.

Una de les novetats que ens presenten les vacunes anunciades és que introdueixen l’ARN missatger, que és una tècnica mai abans aplicada als humans. En què es diferencia de les vacunes de tota la vida?

L’ARN missatger és el material genètic de dintre de la cèlula que codifica que les proteïnes es produeixin. Fa de precursor de les proteïnes. La gràcia d’aquestes vacunes és que no tenen el cost en diners i en temps que requereixen les tradicionals. Es pot produir súper-ràpid i en grans quantitats de manera molt versàtil. A més, tecnològicament no és complicat. L’únic punt en contra que té és que és sensible a ser degradat. Això es pot veure en les temperatures tan baixes que es necessiten per conservar les vacunes anunciades. 

És un perill això per a la distribució?

I tant. Als CAPs no existeixen, per norma, els congeladors de -80Cº que necessita l’actual proposta de Pfizer. Aquests congeladors normalment estan en contextos de recerca o espais hospitalaris. És un primer exemple d’impediment que trobaríem aquí mateix, a l’atenció primària europea. La proposta de -20Cº és més similar a la capacitat del congelador que tenim a casa. No arriba del tot, però és molt més abastable. En qualsevol cas, les dues necessiten electricitat i això és un gran problema quan penses en països de renda baixa, com són certes zones de l’Àfrica subsahariana. Allà sempre ha estat un problema la cadena de fred. Com més fred necessites que hi hagi a la vacuna, més limitada tens la capacitat d’arribar allà on la necessiten.

Què més no sabem encara de la vacuna?

Un dels principals dubtes és la seguretat de la injecció. Sempre hi ha la possibilitat que hi hagi una reacció amb uns efectes adversos molt rars. Per trobar-los, però, necessites que s’implementi a molta gent. I un altre dels grans objectius que tenim és saber el llindar de protecció.

Què vol dir?

Implicaria saber quants anticossos necessita una persona per protegir-se del coronavirus. Això ho sabem, per exemple, amb la vacuna de l’hepatitis B. Quan et vacunen, si ets una persona de risc o viatges a una zona de risc, ho fan tres vegades i després et miren els títols dels anticossos. Si no assoleixes un cert grau de concentració d’anticossos al teu organisme, et tornen a vacunar. Hi ha gent que l’assoleix i hi ha gent que no. I no se sap perquè. Però almenys se sap quin és el nivell. Amb el coronavirus no sabem quin és el mínim número i no podem predir la protecció.

És un certificat d’immunitat?

D’alguna manera, sí. Permetria vacunar algú i ja se sabria, només mirant-li els anticossos i sense haver d’esperar que s’infecti, si queda protegit. L’habilitat de predir si algú estarà protegit és el Sant Greal de moltes vacunes i això encara no ho sabem. Hem d’esbrinar quin és el tipus exacte d’anticos que ens protegeix i com. I pel que fa als limfòcits T, estem en un punt similar. 

La fase 2 dels assajos clínics de la vacuna d’Oxford-AstraZeneca que va publicar fa uns dies The Lancet mostraven que es feia especialment efectiva en gent gran. Veurem vacunes amb diferents capacitats coexistint?

Encara estem esperant que ens diguin tots els resultats per poder veure si hi ha diferències d’edat, o si hi ha trets demogràfics o clínics de la persona, o característiques de poblacions especials, que facin que la vacuna sigui més o menys protectora. Ara per ara, tot apunta que poden coexistir vacunes, com ja passa amb la grip. N’hi ha versions de totes les vacunes i de diferents companyies. S’estratifica i segons quines vacunes es donen a segons quins fragments de la població. En especial passa amb la gent gran. A vegades, els proporcionen unes vacunes diferents a les de la resta de la població. Si això ja passa amb la grip, segurament també passarà amb la covid.

L’arribada d’aquestes vacunes serviran per aturar la transmissió del coronavirus?

Cada assaig clínic es dissenya en base a un objectiu. És a dir, allò que es vol assolir amb aquella vacuna. En aquest cas, l’objectiu primari era protegir de la malaltia, no del virus. La vacuna pot apaivagar la malaltia, però això no vol dir que la persona que la rep, tot i no posar-se malalta, no tingui la capacitat de transmetre el virus a un amic. És un altre dels deures pendents: esbrinar la capacitat de bloquejar la transmissió que tenen aquestes vacunes. Segurament, però, com més protegida estigui la persona vacunada, menys càrrega viral tindrà als pulmons i menys virus expulsarà quan parli. 

Hi ha molts barcelonins que després de sentir a parlar tant de les vacunes no poden evitar preguntar-se quan els hi tocarà a ells. Hem aclarit que els grups de risc seran els primers a rebre les dosis. Quan serà el torn de les persones sanes?

Una persona sana de Barcelona, sigui jove o adulta, ha de comptar que formarà part de la darrera fase de la vacunació. Això fa molt difícil predir la data exacta. Ara bé, és bastant probable que el torn no li arribi l’any que ve. Dependrà de quantes vacunes es demostren eficaces, de quantes d’aquestes eficaces tenen un estoc disponible i de com es distribueixen.

Nou comentari