Càritas: “Aconseguir l’ingrés mínim de l’Estat sembla una gimcana”

Entrevista a Míriam Feu, portaveu de l'organització, que alerta que molts barcelonins vulnerables queden exclosos de la nova ajuda

Míriam Feu és la cap d’anàlisi social i incidència Càritas Barcelona. La portaveu de l’organització explica que l’allau de demandes d’ajuda que reben no s’atura i, si bé al principi l’increment de donacions va ser de gran ajuda, ara les donacions s’han frenat. Però no les cues de persones per demanar aliments o prestacions per poder sobreviure. Càritas denuncia que, en plena pandèmia, aconseguir solucions com l’ingrés mínim vital, està esdevenint un galimaties burocràtic que no fa més que complicar la supervivència de moltes famílies.

Fa uns mesos Càritas alertava que s’havia triplicat la demanda d’ajuda i feia una crida per aconseguir el triple de donatius. Quant han crescut ara ja les peticions d’ajuda, després de sis mesos de pandèmia?

Durant els primers mesos vam obrir un call centre que centralitzava les trucades. De març a abril, si de normal rebíem 500 trucades, vam arribar a 2.700. Des d’aleshores la demanda d’ajuda ha estat molt sostinguda, si bé al juliol i l’agost ha disminuït una mica. El desconfinament ha fet que molta gent acudeixi de manera presencial a demanar ajuda. Però el nivell no està baixant. La gent necessita ajuda.

El dia d’avui quin tipus d’ajuda és la més demandada: menjar, diners en efectiu…

Sobretot el que ens demanen és cobrir necessitats d’alimentació, ajudes econòmiques en general i poder pagar l’habitatge.

Com afronteu aquestes demandes?

D’una banda tenim un servei d’ajudes econòmiques que durant aquests mesos s’ha disparat, s’han hagut de triplicar les ajudes. Pel que fa als aliments es vehicula de dues maneres: d’una banda per transferència o targeta moneder d’aliments; o amb uns repartiments d’aliments en espècie que ho realitzen les Càritas parroquials.

Durant aquests mesos els donatius han crescut correlativament amb la demanda d’ajuda?

Al principi de la crisi es va notar molt, la gent es va bolcar. Hi va haver una allau de solidaritat amb un increment de donatius. A mesura que han anat passant els mesos i a partir del desconfinament s’han tornat a reduir. Ara mateix ens trobem amb un decalatge entre unes demandes molt intenses i uns donatius que no segueixen el ritme. Per això a l’octubre llancem una campanya per intentar cobrir aquesta mancança.

Feu una crida per tal que els donatius no s’aturin.

Hem de cobrir necessitats molt bàsiques! La gent ha de seguir pagant el lloguer i el mercat laboral no s’està recuperant… mentre això no passi hem de garantir uns ingressos mínims.

Quina quantitat de donatius necessitaríeu per cobrir aquest decalatge?

Necessitem en quatre mesos 1,5 milions d’euros per cobrir el decalatge i satisfer les necessitats més urgents de les persones que acudeixen a Càritas.

Míriam Feu, portaveu de Càritas / Jordi Play

Durant l’estat d’alarma arribaven a Càritas demandants d’ajuda que mai hi havien hagut d’anar, persones que s’havien quedat sense ingressos. Ha evolucionat el perfil de demandant des del març fins avui?

Plou sobre mullat, les persones en situacions molt vulnerables són les que han rebut l’impacte més fort de la pandèmia. Persones amb feines molt precàries, sense estalvis, persones amb situació administrativa irregular, sense dret a cap prestació ni renda mínima… El perfil no ha canviat, però sí que s’ha ampliat en nombre de persones. Ara també vénen persones que tot i la precarietat tenien una feina, però l’han perduda. Persones que s’han acollit a un ERTO però no l’han cobrat, de cop i volta es troben fent cua a Càritas.

Més concretament a Barcelona, us ha sorprès alguna zona en concret a l’hora de demandar ajuda?

En els barris més vulnerables s’ha notat un major impacte. Això va molt relacionat amb com pots mantenir les mesures de seguretat. Allà on l’habitatge és precari, les famílies viuen amuntegades, és difícil mantenir aquestes mesures i allà els rebrots són molt més alts. No és el mateix viure la pandèmia amb tres famílies en un pis de 60 m2 que en una casa amb jardí.

Qui són els donants de Càritas?

Ens financem bàsicament amb donacions privades en un 80% i un 20% d’entitats públiques. De les privades hi ha un grup de grans donants i grans empreses i també una base molt àmplia de petits donants anònims i famílies que col·laboren de manera constant.

Heu rebut resposta de manera igual en aquests diferents tipus de donants quan heu reclamat més recursos?

D’una banda les empreses han volgut, sobretot al principi, ajudar a tenir els equipaments sanitaris, aliments, molta ajuda d’urgència. I la base de donants també han empès en les campanyes de crowdfunding. La solidaritat és molt gran en la nostra societat i estem agraïts.

Heu hagut d’incorporar personal o voluntaris per atendre les demandes d’ajuda?

Sí, durant el període de confinament hem rebut també una allau de persones voluntàries. Unes 600 persones s’han incorporat en projectes d’ajuda i també de suport en línia, trucades, acompanyament, etc.

Quant temps podeu afrontar aquest ritme?

Tot dependrà de com evolucioni la situació sanitària. És la nostra feina, estem acostumats a ser sempre al costat dels més vulnerables i intentar canviar les seves condicions de vida. Continuem igual.

L’inici de l’escola alleuja o complica la situació de les famílies amb criatures?

Hem observat que un 13,3% de les llars amb menors que atenem a Càritas han hagut de renunciar a un lloc de feina per fer-se càrrec dels fills. El fet de tenir les escoles tancades va fer perdre moltes oportunitats d’ocupació. A més també una de cada tres llars va veure com queia el rendiment escolar dels seus menors perquè no podien seguir el ritme del centre d’ensenyament. A part de la bretxa digital, el fet de tenir l’escola tancada va fer perdre als menors els seus espais de socialització. I tot això s’ha guanyat quan s’han tornat a obrir. Tenir les escoles obertes i que els nens puguin seguir una normalitat ho veiem molt positiu.

Heu rebut demandes per afrontar la bretxa digital?

Sí. Un dels donatius que hem rebut és en forma d’equipaments d’aquesta mena per poder ajudar a les famílies que no disposen d’ordinador, tauleta o connexió a internet perquè els infants poguessin seguir els estudis. Un 12% de les llars que atenem no disposen de connexió a internet i una de cada tres no té habilitats per realitzar tràmits administratius. No és només no disposar dels dispositius, sinó tenir els coneixements. Moltes famílies depenen d’ajudes i no han pogut tramitar-les online. És dramàtic.

El nou ingrés mínim vital que ha engegat l’Estat dona resposta a les necessitats dels usuaris de Càritas? 

Havia de ser una gran eina per lluitar contra la pobresa severa, però la gestió online està sent molt complicada. Hem muntat un dispositiu específic per acompanyar les persones a fer els tràmits, perquè sinó és una cursa d’obstacles. És massa enrevessat: aconseguir l’ingrés mínim de l’Estat sembla una gimcana. Ara que la gent té necessitats tan urgents! No podem esperar sis mesos a rebre una resposta, necessitem respostes avui! No està donant el resultat que caldria i, tal com està definida, deixa fora molta gent. Les persones en situació irregular o sense papers no hi tenen dret i tampoc poden demanar l’atur perquè han treballat en el mercat informal. Sense poder treballar, ni rebre la renda garantida o l’ingrés mínim vital, queden fora de tot. Per tant venen a Càritas com a últim recurs.

Quina solució hi ha?

S’han de buscar maneres àgils d’implantar-la. Per exemple, en comptes de fer totes les comprovacions ex ante, es podrien fer ex post. És a dir, que la persona demani i se li concedeixi de manera ràpida i després es facin les validacions. O que aprofitin el coneixement d’entitats socials com Càritas, que acceptin informes vinculants per part nostra que faciliti la burocràcia. Necessitem solucions àgils en temps de crisi.

Quins són els requisits per accedir-hi?

S’ha de ser major d’edat, tenir el permís de residència. I això deixa molta gent fora. Als joves extutelats s’els reclama estar en una unitat de residència independitzats des de fa més de tres anys. La llista és llarga.

Quines mesures demanen a l’administració per aquesta tardor?

En primer lloc continuem demanant una harmonització adequada entre la renda garantida de Catalunya i l’ingrés mínim vital. Aquesta nova prestació estatal fa que la renda garantida es pugui ampliar a altres col·lectius que fins ara quedaven exclosos. També demanem que es faci un complement específic per a habitatge, perquè veiem que aquest és un dels principals problemes que atenem. Des de l’àmbit laboral demanem que s’intensifiquin les polítiques actives d’ocupació per a col·lectius vulnerables.

Plantegen que la renda de la Generalitat sigui un complement a la del Govern espanyol?

L’ingrés estatal marca un mínim. La renda garantida catalana complementa aquest mínim per arribar fins al nivell de vida que tenim a Catalunya.

L’ingrés estatal està calculat respecte de la mitja espanyola, que és molt més baixa que el nivell de vida català. És més car viure a Catalunya que, posem a Extremadura.

A part de tenir un nivell de vida més alt, l’ingrés estatal està pensat per cobrir la pobresa més severa, per tant arriba a un llindar molt baix. La renda catalana arriba a un llindar més alt, però tot i això estem parlant de 664 euros al mes. Si has de pagar un lloguer a qualsevol lloc de Catalunya amb una renda així gairebé tot es destina a habitatge. L’ingrés estatal també pot deixar més diners alliberats per a la renda catalana, això ha de servir per ampliar-la, per exemple, a persones en situació irregular o joves.

De les persones que acudeixen a Càritas, quin percentatge ho poden demanar?

Més de la meitat de les persones que atenem a Càritas no poden demanar l’ingrés mínim, perquè no hi tenen dret. Molta gent s’està quedant fora d’aquesta darrera xarxa de suport. No compleixen els requisits.

Més informació

Nou comentari