Batlle planteja el "retorn assistit" al seu país dels MENAs que viuen al carrer

"Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als Jardins de Sant Pau", apunta

El nou tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha posat sobre la taula aquest dilluns el "retorn assistit" dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer. En declaracions a Ser Catalunya, Batlle ha argumentat que la legislació "parla sempre de l'interès superior del menor". "I quin és l'interès superior? Tenir un entorn social, familiar i comunitari, per conflictiu que pugui ser aquest entorn. Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als Jardins de Sant Pau o al Pou de la Figuera", ha continuat.

Batlle ha assegurat que el terme "expulsió" no forma part del seu vocabulari, i ha insistit en "retorns assistits", perquè "una cosa és enviar-los i una altra és que aquest retorn sigui acompanyat".

La DGAIA rebutja la idea

Les declaracions de Batlle arriben en un moment en què la conselleria d'Afers Socials, dirigida per Chakir El Homrani, prepara el pla Al Amal –que significa esperança en àrab– per treballar sobre el terreny al Marroc, especialment a Tetuan i Tànger, per fer desistir els nois d'un viatge perillós i sense cap garantia d'èxit, encara que aconsegueixin arribar. L'objectiu és contactar amb ONG i professionals del país per generar oportunitats professionals i evitar el desarrelament dels menors. Segons fonts de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), ja s'ha fet un viatge i se'n farà un altre. Però aquest pla no preveu, en absolut, els retorns "assistits", com proposa Batlle. Els tècnics i dirigents de la DGAIA mantenen que ni els nois ni les famílies volen aquests retorns i rebutgen la possibilitat de forçar-los ni impulsar-los de cap manera.  

El pla de Batlle

Segons Batlle, cal parlar amb els serveis socials i educatius de totes les administracions, però també cal fer un "abordatge des del punt de vista de la seguretat" quan es parla de MENA. Ha reconegut que és una qüestió amb la que cal ser prudent, perquè "de seguida salten totes les alarmes", però ha defensat plantejar l'opció d'un retorn "assistit" dels menors que viuen al carrer. 

Després ha afegit que potser una part d'aquests nens es poden integrar, però ha defensat que cal tractar aquest tema amb tots els actors implicats, també amb els països d'origen, en aquest cas el Marroc. "I si s'ha de fer (el retorn) s'ha de fer molt bé", ha indicat el tinent d'alcaldia, que ha insistit que tot plegat es faria "en interès superior del menor". 

Sobre les informacions del diari Público relatives a la relació entre l'imam de Ripoll i el CNI, ha considerat "un disbarat qualsevol especulació gratuïta", i ha recordat que en aquest país s'han criticat sovint les "teories de la conspiració". "Doncs critiquem-les totes", ha demanat.

Més informació
Comentaris (3)
Kiko Fa 2 mesos
I qui es pensa que li ha pagat el viatge fins aqui? La seva familia evidenment, un nen del Marroc no te 5.000 euros per a donar a un traficant de persones.
X*2 Fa 2 mesos
Es equivocat, cal donar-los casa , educaciò i feina , i no fotre'ls al carrer
Solució realista Fa 2 mesos
Ja era hora que es plantegi una solució viable. No podem mantenir milers de joves voltant pels carrers, sense família i sense cap expectativa de futur.