L’Ajuntament de Barcelona ha lliurat aquest dimarts una Medalla d’Or que va concedir fa 81 anys. Es tracta del reconeixement que el consistori va atorgar el 1938 al filòleg català Pompeu Fabra i que no va poder-li entregar per la derrota republicana a la Guerra Civil. El passat mes de maig el plenari barceloní va aprovar una declaració institucional per honorar el filòleg i celebrar un acte de justícia i reparació que inclogui el lliurament del guardó a la família.
Aquest dimarts el Saló de Cent ha acollit l’acte simbòlic d’entrega i desgreuge, presidit pel tinent d’alcaldia Jaume Collboni. En nom de la família del filòleg ha agraït el premi el seu nét, Peio Rahola Fabra. Els descendents de l’homenatjat han volgut cedir la Medalla d’Or a l’Institut d’Estudis Catalans, que Fabra va presidir de 1917 a 1939.
Des de @bcn_ajuntament fem un acte de justícia històrica: lliurem a la família de #PompeuFabra la Medalla de la Ciutat, aprovada el 1938. Reivindiquem, 81 anys més tard, a un filòleg, pensador i barceloní universal, impulsor de la llengua catalana i defensor de les llibertats pic.twitter.com/WWJb9ts0M6
— Jaume Collboni (@jaumecollboni) December 3, 2019
Pompeu Fabra és un dels màxims exponents de la cultura científica, racionalista i crítica de principis del segle XX i se’l considera el pare de la normativa moderna de la llengua catalana. El febrer de 1938, amb el suport de les institucions públiques de la Segona República, el consistori liderat per l’alcalde Hilari Salvador li va atorgar per unanimitat la seva màxima distinció municipal, que llavors s’anomenava Medalla de la Ciutat.
El Comitè Municipal Permanent de l’Ajuntament el va premiar com “un dels forjadors del nostre idioma literari i les seves activitats al camp del món científic de Catalunya”. Ni les recerques acadèmiques i de la família, ni l’hemeroteca de la premsa de l’època, ni els arxius municipals, han permès acreditar que la Medalla fos efectivament lliurada al seu destinatari. La tesi més acceptada és que no la va poder recollir mai perquè el final de la guerra va obligar-lo a marxar del país. El gener de 1939 es va exiliar a l’altre costat de la frontera francesa, a Prada de Conflent, on va morir el 1948 i on està enterrat.
1 
