Que et toquin el cul a la discoteca no és normal: l'oci nocturn contra l'assetjament

Algunes discoteques integren protocols contra el masclisme mentre la majoria de noies continua vivint situacions d'assetjament sexual

La Júlia té calculat que en un trajecte d'un minut entre la pista de ball i la barra de bar de la discoteca li poden arribar a tocar el cul fins a tres vegades. L'Eva i la Ruth han desenvolupat el seu mecanisme per foragitar bavosos: besar-se entre elles per fer-se passar per lesbianes i que les deixin en pau. La Ray va oferir-se a acollir al seu grup de festa unes noies que estaven sent assetjades per uns desconeguts i va acabar insultada i amenaçada de ser colpejada. L'Eli, quan la seva amiga va marxar al lavabo, va ser envoltada per tres nois que no feien cas de les seves evasives, va ser magrejada als malucs i va quedar traumatitzada. I la Sira ha de jugar el paper d'antipàtica per fer d'espanta-nois quan les seves amigues han begut més que ella. 

Són alguns dels relats que ha recollit el TOT Barcelona en preguntar per la realitat que afronten les dones una nit de festa a les discoteques de Barcelona. Totes han patit algun tipus de molèstia, assetjament o agressió sexual mentre gaudien del seu temps d'oci nocturn, "sobretot quan no sortim amb nois", repeteixen sovint. De fet, segons la darrera enquesta de violència masclista a Catalunya (2017), el lloc on es produeixen més violències per part d'algú que no és la parella de la víctima són els espais d'oci, en un 21% dels casos. I l'estadística també apunta que gairebé un de cada tres tocaments sexuals amb violència es donen a un lloc d'oci. 

Però s'albiren canvis. L'administració i les sales de festa s'estan posant les piles. Especialment l'Ajuntament de Barcelona, que des de fa un any ha posat en marxa el protocol No Callem i, amb la col·laboració de discoteques i festivals, ha iniciat un procés de formació als treballadors d'aquests espais en matèria de violències –que van des dels tocaments a l'aprofitament de la vulnerabilitat química– per aprendre a identificar-los i saber com actuar davant d'un incident d'aquest tipus. 

Aprendre què és un abús, funciona

De moment, a la que es va considerar la "prova pilot" van participar la Sala Apolo, Razzmatazz, Plataforma, Sidecar, Tarantos, Arena, Jamboree, Marula i Moog, així com el festivals Privamera Sound, el Sónar i el Cruïlla. Segons els mateixos responsables de la sala, els fruits són notables. "Era una problemàtica que teníem tots però no sabíem què fer de manera estandaritzada quan passava algun incident", explica la Carme, cap del departament de màrqueting i producció de la sala Jamboree. "No teníem idea de com calia actuar molt cops i això, òbviament, complicava que les noies decidissin explicar-ho", hi afegeix el gerent de Razzmatazz, David Torrents. A més, apunta que, especialment entre els treballadors de seguretat, "abans estava massa normalitzat que algú li pogués dir a una noia que per què es queixava d'una acittud masclista si portava escot. Ara, per sort, això és impensable". 

Arran de la iniciativa que ja ha fet un any –el 2019 s'ha estès a un total de 36 sales i festivals de la ciutat–, tots els implicats remarquen la importància de conèixer a fons els diferents tipus d'agressions, abusos i assetjaments per saber com actuar. "Hem vist que la formació és la clau, i és molt important no centrar-la en els vigilants de seguretat, sinó entendre que tothom pot tenir el seu paper: des del cambrer de la barra fins a l'empleat del guarda-roba", indica la cap de gabinet de la regidoria de Feminismes i LGTBI, Marta Cruells, que també recorda la importància de tenir cura a l'hora d'actuar per mantenir la presumpció d'innocència. 

El balanç que s'ha fet després d'un primer any d'aplicació del protocol contra la violències masclistes ha detectat que, majoritàriament, es donen episodis d'assetjaments lleus, de vegades amb tocaments. Tot i així, Cruells alerta que, tenint en compte que les violacions es cometen majoritàriament en domicilis –i en un 10% en bars i discoteques, segons dades del 2018 de l'Hospital Clínic–, un altre punt de la iniciativa és demanar al personal de la sala que estigui atent per poder detectar actituds que ja es veuen sospitoses i prevenir mals majors en espais privats.

"Hem aprés a diferenciar la gravetat de cada cas i detectar-los amb unes pautes. Ara sabem quan apropar-nos i dir 'Ei, estàs bé? Coneixes a aquests nois? Vols sortir a fora a prendre l'aire?', detalla Torrents. És "relativament habitual" que es trobin amb situacions de vulnerabilitat química, que és quan una noia no es troba en condicions de donar un consentiment vàlid després d'haver consumit massa alcohol o drogues, explica el gerent de Razzmatazz. En aquests casos, reconeixen que ara veuen amb més claredat que poden aparèixer persones que se n'aprofiten i intenten "abusar o assetjar" en aquell moment.

La cultura de l'assetjament, difícil d'esborrar

Les joves, però, no acaben de veure-ho clar. "Fa massa temps que sortim i ja hem aprés que l'últim que faríem seria avisar als de seguretat. Mai ens ha servit de massa res, així que ens protegim entre nosaltres", explica un grup que fa botellón abans d'entrar a la discoteca Otto Zutz. "A més, per desgràcia, hem normalitzat certs abusos, com que ens toquin el cul. És un peatge amb el que ja comptes", sentencia una de les joves. La mateixa reflexió que convindrien la Ruth i l'Eva, uns metres més enllà, i la majoria de dones que han participat en aquest reportatge. "Per això, la major part del meu entorn ha deixat de sortir a sales de festa més famoses, perquè no ens hi sentim còmodes. No et val la pena l'esforç que implica haver de fer servir tàctiques per estar tranquil·la", concreta la Sira. 

De fet, des del protocol contra les agressions a l'àmbit de la nit no venen fórmules màgiques. "No ens enganyem, no ens solucionarà la vida. Seguiran passant coses. Però simplement ara hi haurà molta més gent més atenta preparada per ajudar", senyala David Torrents. I des de la regidoria de Feminismes i LGTBI també creuen que s'enfronten a una cursa de fons. "Volem arribar a tantes sales com puguem al ritme que ens ho permetin els recursos", apunta Marta Cruells, que concreta que "cal formar amb més profunditat el personal de seguretat en rols de gènere". Tanmateix, reconeix que encara es troben en "un punt inicial d'un camí on es vol avançar a poc a poc però fent-ho bé". 

Tot i així, les noies que han sortit els darrers mesos a les sales que han aplicat el protocol –en concret Apolo, Razzmatazz i Sidecar– apunten que han notat una diferència. "Hi ha unes enganxines a les parets que a mi em van servir per desfer-me d'un noi", recorda la Marta, en relació a les mostres del No Callem, que estan repartides per la sala Razzmatazz per visibilitzar la tolerància zero amb el masclisme. Un altre testimoni, la Ray, recorda que arran de l'incident amb uns nois que les van insultar i els van alçar la mà per protegir unes noies que estaven sent assetjades els vigilants de seguretat "van intervenir de seguida i els van fer fora". També hi ha hagut casos similars a la resta de sales, on cada cop hi ha menys permissivitat amb les disputes que involucren homes i dones. "Si no és un cas molt lleu, a la mínima que molesten fem fora qui hagi iniciat el problema, i acostumen a ser ells", destaca Torrents. 

Més enllà de les sales

Pel que fa a les situacions greus, com una violació o un abús sexual, per poc freqüents que siguin, Cruells recorda que també és part del protocol garantir que s'informi les noies de totes les mesures que poden prendre davant dels Mossos d'Esquadra, però "recordant-les que poden fer-ho a l'endemà o quan se sentin preparades. Una víctima en cap cas por estar desinformada, però cal respectar la decisió que prengui per incomprensible que sembli". La caporala Andrea Garcia, com a part del Grup Central d'Atenció a la Víctima de la policia catalana, recorda que denunciar "sempre és important" i que no s'ha de deixar de fer per molt que "hagis begut molt alcohol i t’hagis drogat". "Això no ha d’impedir que denunciïs", remarca.

La majoria de dones que assisteixen a discoteques, però, no detecten els espais de festa com un lloc on se sentin insegures. "És pitjor quan tornem a casa, llavors sí que passem por", repeteixen diverses noies. Cadascuna té la seva manera d'afrontar el passeig de tornada a la llar. Moltes marxen en grup, d'altres no surten del club sense activar el servei d''ubicació a temps real', que permet un monitoratge de la posició del telèfon mòbil en tot moment a altres contactes. 

"És important que es garanteixin transports públics segurs per tornar a casa, com la iniciativa dels autobusos amb parades a demanda", demana la responsable de màrqueting i producció de la sala Jamboree, en referència als serveis que ja han fet proves a Barcelona, com el Nitbus. "Massa cops el pitjor moment de la nit és quan tornem a casa", afirma una veu del grup de noies que s'acaben les begudes al costat d'Otto Zutz. 

Un canvi general

Així, sortir de festa amb la mateixa tranquil·litat amb la que ho fan els homes continua lluny de ser una realitat per les dones. Tot i això, la lluita contra el masclisme s'obre pas a Barcelona i també toca a la nit. No només a l'hora d'actuar contra actituds visiblement masclistes sinó en altres aspectes, com els preus i condicions que es marquen per poder accedir a una discoteca, ja sigui amb una consumició gratuïta o amb una invitació més econòmica. En una batuda ràpida a Internet, tan sols dues de les discoteques de la ciutat segueixen oferint diferents ofertes per raons de gènere: Shoko, al Port Olímpic, i Oak, a l'Eixample. Cap de les dues ha volgut respondre a les preguntes d'aquest diari. 

Per tant, mentre algunes velles pràctiques i connivències amb el masclisme continuen arrelades, d'altres es van desdibuixant. Des del carrer, les dones ho veuen difícil però amb optimisme. "Pots repetir-nos les discoteques aquestes que ens fan la nit més tranquil·la?", pregunten la Ruth i l'Eva, "així ja sabem on anar un altre dia". 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?