“Aquí s’ha torturat”: protesta davant de la prefectura de Via Laietana

Una vintena de persones ha fet una acció amb lletres gegants per denunciar les tortures franquistes

“No només lluitem per les pensions, la sanitat o l’educació; reivindicar la memòria històrica és denunciar el que s’ha fet i encara avui ha quedat amagat”. Així explicava Rosario Cunillera, portaveu dels Iaioflautes, l’acció que han liderat per denunciar les tortures que es van cometre majoritàriament durant el franquisme a l’actual prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana. Amb un mosaic format per lletres gegants repartides en una quinzena de persones, l’acte reivindicatiu s’ha situat al davant de l’edifici amb el missatge “Aquí s’ha torturat”.

L’acció, a la qual hi donava suport el CDR de Montmeló, pretén rescatar el record de les pallisses que es cometien a l’interior d’un edifici utilitzat per represaliar l’antifranquisme. “Però no només independentistes i rojos”, recorda un membre del grup d’expresos politics: “També cal recordar altres col·lectius, com els homosexuals o les prostitutes, que ens ajudaven quan quedàvem arrestats”.

Acció davant la comissaria de Via Laietana per assenyalar les tortures franquistes / David Cobo

Acció davant la comissaria de Via Laietana per assenyalar les tortures franquistes / David Cobo

L’acció reivindicativa s’ha fet justament avui per la idoneïtat del moment, després d’haver inaugurat la placa antifranquista i en una situació de regressió de drets en alguns discursos de l’extrema dreta, han avisat els organitzadors. Celestino Sánchez és un dels homes que va viure la repressió en la seva pròpia pell. Va ser retingut i torturat durant tres dies a les dependències de Via Laietana i el seu pare, cinc. Encara recorda la tremolor que els apareixia al cos quan mencionaven la comissaria de la Brigada Político-Social. “I no és que a les altres no ens peguessin de valent, a Terrassa o Sabadell”, puntualitza, “però és que d’aquí no sabíem si en sortiríem”, afegeix. Entre els noms propis que haurien comés agressions més greus de manera continuada, hi sobresurten els dels germans Creix –Vicente Juan i Antonio Juan–, denunciats també a l’acte d’avui amb unes bosses que els manifestants s’han posat al cap per assenyalar-los. 

Un front comú antirepressiu

En la línia de denúncia de la memòria històrica, el col·lectiu convocant ha recordat que mirar enrere és un mecanisme de defensa del present. També Sánchez ha apuntat que mentre que altres països, com Itàlia o Alemanya, han fet net amb el feixisme, a Espanya es va emmascarar a través d’una “suposada transició”. En aquest sentit, ha lamentat que “fins i tot polítics que diuen ser d’esquerres, acaben acceptant principis feixistes”. Per exemplificar-ho ha mencionat el cas de l’exsocialista Celestino Corbacho i el seu fixatge per Ciutadans.

Per això, i davant els casos de persecució a líders independentistes i cantants, els organitzadors han defensat la creació d’un “front conjunt antirepressiu”, que aglutini des d’Òmnium Cultura al col·lectiu d’expresos polítics. 

Més informació

Nou comentari