Andreu Martínez: "Confiem que Colau estigui en sintonia amb el seu tinent d'alcaldia de Seguretat"

El director dels Mossos considera que "és bona notícia que l'Ajuntament assumeixi desacomplexadament les seves competències de seguretat"

Andreu Joan Martínez (Barcelona, 1964), llicenciat en dret, ha sigut cap del servei de gestió administrativa de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i director general d'Administració de Seguretat abans del pas per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de tornar a la conselleria d'Interior, on és director dels Mossos d'Esquadra des del juny de l'any passat. Amb el conseller Miquel Buch, ha viscut un primer any en el càrrec molt tens amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ara, amb Albert Batlle –que també havia sigut director dels Mossos– com a tinent d'alcaldia de Seguretat, s'obre una nova etapa. Però coincideix amb un moment en què les xifres de determinats dels furts i els robatoris violents al carrer– estan disparades i el baròmetre municipal indica que la inseguretat és el problema que més preocupa els barcelonins.

Aquesta setmana ha estat marcada per l’estrena d’un gran dispositiu per controlar el top manta i pel cinquè homicidi del juliol, al Port Olímpic, que ha provocat un reforç policial dels Mossos a la zona i una reunió d’urgència convocada pel tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, molt actiu des que va accedir al càrrec.

Aquesta reunió ha sigut molt important. És una bona notícia que l'Ajuntament de Barcelona hagi decidit assumir desacomplexadament les seves competències en seguretat. L'abordatge de la seguretat d'un espai com el front marítim, amb activitats vinculades a l’oci i concentracions de gent de dia, de nit i de matinada, ha de ser integral. La presència policial no és suficient. Per això valorem molt positivament la proposta de l'Ajuntament d’ampliar les càmeres de videovigilància i d’implicar-hi la seguretat privada. Però calen també polítiques d’inspecció en relació a les llicències d’activitats, amb les molèsties per soroll, amb el civisme. Aquí no sobra ningú. Necessitem que tothom s'hi impliqui.

"Desaconsellem del tot les patrulles ciutadanes. Poden posar en risc fins i tot les persones que les integren"

Per què no s’ha actuat al Port Olímpic fins ara? No és la primera vegada que hi ha problemes greus.

El que estem fent de des de Mossos és aplicar el pla de xoc que vam presentar a la Junta Local de Seguretat del 19 juliol per revertir una situació que no vull dir que sigui anòmala però que és de preocupació. Per les dades objectives, Barcelona és una ciutat segura, però hi ha una elevada percepció d'inseguretat de la ciutadania. Quan es barregen aquests dos elements, calen accions que contemplin aquestes dues perspectives, l’objectiva i la subjectiva. Necessitem efectius que es moguin de manera ràpida, cosa que podem fer amb les unitats d'ordre públic. Ara tenim una preocupació al front marítim i hi treballem. L'alcaldessa va dir fa uns mesos que el departament d'Interior havia abandonat la ciutat per interessos electoralistes. Nosaltres no només no en fem cas, sinó que diem que això no és cert. Des de fa un any hem rebaixat un 16-17% els robatoris a domicili i un 13% els robatoris en empreses. I hem fet dispositius contra els narcopisos i contra els lladres rellotgers, per exemple, alguns dels quals conjunts amb la Guàrdia Urbana. Ara intensifiquem el que ja veníem fent.

M’està assenyalant unes xifres positives, però els robatoris violents han crescut un 31% aquest any. Això no són dades objectives que indiquin que Barcelona és una ciutat segura.

Barcelona és la ciutat que té una taxa de victimització més baixa d'Europa. Un 0,65 de taxa de victimització. Però és cert que ens trobem amb un repunt de determinats fets delictius de molta baixa intensitat penal que són els furts, robatoris, estrebades a l'espai públic, que tenen un recorregut penal molt baix molt baix però que generen una altíssima percepció d’inseguretat.

El recorregut penal potser és baix, però hi ha gent que en surt lesionada, i una alt càrrec de Corea del Sud va morir perquè un lladre la va tirar a terra en una estrebada. Això és bastant objectiu.

Absolutament. I per això treballem en dues dimensions, la presència policial uniformada al carrer, amb el dispositiu Ubic, i la investigació. Si ataquem el furtador com a individu, furt per furt, no som capaços d’erradicar-ho. Hem de demostrar que hi ha estructures organitzades, estructures criminals. Per això reforçarem Barcelona amb les unitats d'investigació centrals.

"No acceptem retrets demagògics que posin en dubte i que qüestionin el compromís del departament d'Interior"

Però tant l’alcaldessa com des de la conselleria insisteixen sempre que, des de la sentència del Suprem del 2017 sobre reincidència, és un paràmetre molt difícil d’aplicar.

Sí, necessitem una altra pota, una modificació legislativa. El tractament de la multireincidència va quedar trastocat al Suprem i s'han modificat les pautes d'intervenció policial. Fins aleshores, quatre condemnes per furt de la mateixa persona representaven ingrés a presó. A partir del 2017 representa una sanció econòmica, una multa, de manera que es genera la necessitat de seguir furtant per seguir vivint d'aquesta manera. Per això la proposta del conseller d'Interior és instar aquesta modificació legislativa quan hi hagi el nou govern espanyol.

Això és molt a llarg termini. L'Ajuntament aposta per les converses amb la Fiscalia perquè busqui algun camí dins de l’actual marc legislatiu per combatre aquests grups organitzats.

Qualsevol iniciativa que sumi és benvinguda. Les converses amb Fiscalia i els contactes són permanents per les dues bandes. Celebrem també que des de l'Ajuntament de Barcelona es parli amb Fiscalia. Nosaltres hem de mirar de fer una investigació de qualitat perquè els jutges hi puguin treballar.

I quina és la resposta de la Fiscalia?

La resposta de fiscalia sempre és la mateixa, s'ha de treballar. Ells també tenen les seves limitacions. Quan jo li dic que farem una proposta d'aquesta modificació legislativa no vol dir que sigui l'única proposta que tenim sobre la taula. Aquesta és una proposta més. Que tiri endavant o no és a les nostres mans. El que no farem nosaltres és aturar-nos. Hem de buscar la màxima eficiència perquè hem estat sis anys sense poder fer cap nova promoció de Mossos i les jubilacions no s’aturen. Per això hem de treballar amb dispositius mòbils, sobretot tenint en compte que la seguretat és com un vas comunicant: si pressiones en un lloc has d'estar molt alerta cap a on se’n va el problema. Per això ara hem hagut de fer un pla de xoc també per a la Mina.

Es plantegen portar a Barcelona efectius d'altres llocs de Catalunya?

Ho farem tot i a l’inrevés, segons el moment. També hem d’abocar efectius a la resta de Catalunya. Tot i que marquem com una de les nostres prioritats aquest repunt de fets a Barcelona, no deixem d'atendre la resta de la resta de poblacions. De moment ja hem dit que a la tardor s’haurà fet un increment de 320 agents a la ciutat.

Andreu Martínez, director dels Mossos d'Esquadra / Jordi Borràs

Foto:  Jordi Borràs

Qui ha de dirigir la política de seguretat ciutadana a la ciutat de Barcelona, el departament o l'Ajuntament?

Cadascú en el marc de les seves competències, hi ha d'haver un colideratge. Aquesta pregunta segurament fa uns anys no s'hauria plantejat. Però en els darrers anys s'ha creat una confusió. Els barcelonins saben perfectament quin impuls polític en matèria de seguretat ha tingut l'Ajuntament en el darrer mandat. Els Mossos sempre han tingut el mateix criteri respecte a qui li toca la intervenció en el top manta, que és a l’Ajuntament. Sempre ho hem tingut clar i ho tenen clar la resta d'alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya. I celebro que sigui el posicionament de l'actual tinent d'alcaldia de Seguretat.

Creu que l'alcaldessa ha canviat d'opinió respecte al top manta?

El tinent d’alcaldia diu que estan en plena sintonia. Confiem plenament que sigui així.

El cas és que aquesta setmana mateix encara hi ha hagut una altra polèmica entre Miquel Buch i Ada Colau. Ella ha dit, en resposta a unes declaracions del conseller, que si l'Ajuntament s'havia relaxat, la consellera d'Interior havia estat en coma.

En algun moment aquest debat s'ha de tancar. Nosaltres el que no acceptem, ni el conseller d'Interior ni el director general de la policia, són retrets demagògics que posin en dubte i que qüestionin el compromís del departament d'Interior i de la direcció dels Mossos amb la seguretat. I les competències en matèria policial de qualsevol Ajuntament i del departament d'Interior estan molt clares.

"És una bona notícia que l'Ajuntament de Barcelona hagi decidit assumir desacomplexadament les seves competències en seguretat"

El dia de la Junta Local de Seguretat, Batlle va reivindicar més paper en investigació per a la Guàrdia Urbana i no va quedar clar què faran.

La llei obre la possibilitat que les policies locals col·laborin en funcions de policia judicial. Dependrà de quines són les habilitats, les capacitats, la formació. Si volen tenir un rol en les funcions de policia judicial, hem de veure quins són els mecanismes per consolidar el pla pilot que estem fent al districte de Ciutat Vella.

Batlle va parlar d’investigació però el conseller va apuntar més aviat cap a la col·laboració en la recollida de denúncies.

És que tenir funcions de policia judicial vol dir tenir totes les funcions de policia judicial. I no comencen amb la investigació, sinó amb la recepció de la denúncia. La ciutadania tampoc entén que hi hagi diferents finestres i no totes serveixin per presentar denúncies. El ciutadà ha de poder denunciar a tot arreu, atès un agent de la Guàrdia Urbana o per un agent dels Mossos. I després internament nosaltres ja valorarem amb el nostre conveni si la Guàrdia Urbana, en determinats fets delictius, pot fer investigació, l'elaboració dels atestats, la gestió dels detinguts, la presentació als jutjats, la pràctica de determinades proves judicials. De tot això n’havíem parlat abans de les eleccions, amb l’anterior equip, encapçalat pel comissionat Amadeu Recasens. Estic convençut que recuperarem aquest projecte i que el portarem a terme.

La sintonia a nivell tècnic amb l'Ajuntament durant el passat mandat contrastava amb les tensions a nivell polític. Preveuen que canviarà el clima en els pròxims anys?

Hi confiem. Valorem aquesta acció decidida que manifesta el tinent d'alcalde amb compromís en matèria de seguretat. I si, com diu, està en plena sintonia amb l'alcaldessa, això ha de beneficiar la ciutadania.

Mentrestant, proliferen grups de ciutadans autoorganitzats, alguns dels quals prenen forma de patrulles ciutadanes, i ja hi ha hagut enfrontaments al metro, especialment. Persegueixen i fan fora suposats carteristes. Hi ha insults, amenaces, discussions. Això pot acabar fent saltar una guspira perillosa.

Nosaltres, i coincidim plenament amb l’Ajuntament, desaconsellem del tot aquestes iniciatives. Poden posar en risc fins i tot les persones que han decidit fer aquesta acció. El sistema de seguretat pública municipal, de ciutat o de país, és qui s’ha d’ocupar d’aquestes qüestions. Que la gent truqui al 112.

Però estan interlocutant amb aquests grups perquè deixin aquestes pràctiques?

Tenim línies obertes, amb tothom que ens vol escoltar, a través de les nostres unitats de proximitat, de mediació. Però sobretot el missatge és clar: la solució l’ha de donar la seguretat pública.

Els impulsors d’aquests grups, i també sindicats policials, diuen que sorgeixen del fracàs del sistema públic.

Jo no ho diria d’una manera tan espectacular. Això és fruit d’aquesta percepció d'inseguretat que li comentava abans, per això no podem fer-nos retrets demagògics, utilitzar la fragilitat o la inseguretat de les persones per obtenir beneficis incerts.

Comentaris (1)
Serafi Bandarra i Grataconys Fa 3 mesos
No trigaran gaire a topar