Amadeu Recasens: "No podem convertir els manters en un problema de seguretat"

El comissionat de Seguretat de l'Ajuntament assegura que la policia ha augmentat els efectius contra els furts i que ara toca a l'administració de justícia moure fitxa

Quan el juny del 2015 Ada Colau va guanyar les eleccions municipals a Barcelona sense esperar-s'ho, va haver de començar un viatge molt ràpid de l'activisme a la política institucional. Un dels reptes era decidir qui posaria com a regidor de Seguretat. A la Guàrdia Urbana va córrer el pànic per si l'escollit era Jaume Asens, advocat penalista que la policia sempre havia trobat a l'altra banda als jutjats. Finalment, Colau va decidir no delegar les funcions de seguretat en cap altre electe, sinó que les va conservar ella com a alcaldessa.

Era evident que la seva agenda no li permetria exercir aquestes competències en el dia a dia, així que havia de designar un comissionat per fer-ho. Aleshores va començar la delicada operació de localitzar i convèncer un expert en seguretat català, amb experiència institucional en aquest àmbit i manifestament d'esquerres. I va anar a treure Amadeu Recasens del seu refugi de Porto –"vivia davant de la platja"–, on feia de professor universitari.

Nascut el 1956 a Barcelona –"perquè els empordanesos naixem on volem"–, Recasens es va criar a Roses i ha voltat per mig món. A Catalunya ha sigut director general de Modernització de l'Administració de la Generalitat (2007-2011), comissionat del Centre d'Estudis i Seguretat (2004-2007) i director de l'Escola de Policia de Catalunya (1996-2004), entre d'altres càrrecs. I del 1994 al 1996 havia treballat a les ordres de Margarita Robles, aleshores secretària d'estat d'Interior, al ministeri de Juan Alberto Belloch.

El comissionat de Seguretat de l'Ajuntament, Amadeu Recasens, durant l'entrevista / Jordi Play

Ara, porta tres anys i mig intentant reorganitzar la Guàrdia Urbana i havent d'encarar els principals problemes de Barcelona en el seu àmbit: els furts i el 'top manta'. 

Fa mesos que es parla de l'increment dels furts, els robatoris no violents, que han augmentat un 20% a Barcelona. Però els robatoris violents, amb estrebades o amb intimidació, també s'han disparat. A Ciutat Vella han crescut un 44%. Són xifres, no percepcions. 

No, són fets reals als quals hem de buscar la solució. A la ciutat hi ha hagut un dèficit policial. Ens falten més mossos i més policia local, que ja anem posant. I a Ciutat Vella vam fer un pla de xoc ja abans de l'estiu. Les xifres es mantenien estables i de cop l’últim any salta el problema. I és que hi ha hagut una situació policial complicada pel 155 i per canvis a la conselleria d'Interior, canvis de comandaments al cos. I a més a més Guàrdia Urbana i Mossos han hagut de treballar molt en manifestacions. Hem passat de 1.833 concentracions a 3.723. I de 321 manifestacions a 464. Això vol dir molta policia dedicada a l'ordre públic en lloc de fer altres coses. Però per això hem fet el pla de xoc i, com que no tenim més guàrdies, hem pagat 12 milions d'euros aquest any en hores extraordinàries. Per tenir molta policia al carrer.

Una part del problema i de la solució dels furts i robatoris és la justícia. Hem demanat un segon jutjat de judicis ràpids, i si no en tenim prou potser en demanarem un tercer

De tota manera, els veïns tenen la sensació que s’ha trigat molt.

Si mires les estadístiques de furts i robatoris, en els últims anys eren planes i l’últim any ha pujat. No és que no ho detectéssim, és que no passava. En el moment que comença a passar analitzem el problema. I hi havia un turisme en creixement constant, el 155, incertesa a Interior, manifestacions i col·lapse a la justícia

Ara hi ha moltes esperances posades en el nou jutjat de judicis ràpids. Però fins a quin punt pot tenir efecte? Perquè es judicis que s'haurien de fer en un màxim de 8 dies s'estan fent al cap de 8 mesos... 

Haurien de ser 48 hores per anar bé. Perquè tingués un efecte dissuasiu, haurien de ser 48 hores.

Amb un jutjat fent més judicis ràpids arribarà a aquest nivell?

Com a mínim ho hem d’intentar, perquè almenys disminuirà la sensació d'impunitat, igual que disminueix si saturem el carrer de policia. Ara, també hi ha altres coses. Hi ha hagut sentències del Tribunal Suprem que s’han carregat els intents de fer valdre la multireincidència en els furts. Però una part del problema i de la solució és la justícia. Hem demanat un segon jutjat, i si no en tenim prou potser en demanem un tercer. De la mateixa manera que hem posat més policia i això ha fet que els veïns hagin adoptat una actitud menys temerosa i més proactiva. Ens avisen, ens truquen.

Abans no ho feien?

Ho feien menys. Estem demanant també als turistes que denunciïn més. Ara, hem de tenir clar que, si aconseguim que denunciïn més la xifra de criminalitat coneguda pujarà i semblarà que hi ha més delictes quan en realitat seran més denúncies. Cada cosa que fas té una contrapartida. Però també volem informació sobre la percepció, i per això també fem enquestes de victimització.

Però els turistes no surten en l'enquesta...

No, per això no pots comparar les dades policials amb l'enquesta, perquè és subjectiva i perquè hi ha molts afectats, que són els turistes, que no enquestem. Però serveixen per saber què pensen els barcelonins. I diuen que augmenten els furts i els robatoris però no altres tipus de delictes, com els homicidis. I augmenta la confiança en la policia.

En el que no augmenta la confiança és respecte de l'altre gran problema, el del 'top manta'.

Per començar, els manters són un problema però no són un problema de seguretat. I no els podem convertir en un problema de seguretat amb operatius policials mal plantejats que acabin en enfrontaments.

És impossible tenir un càlcul fiable de quants manters hi ha, ningú el pot tenir. Els que diuen que n'hi ha més tampoc el tenen. I la meva percepció és que n'hi ha menys

Igualment hi ha casos de violència. Aquest estiu van ferir de consideració un turista. 

Hi ha hagut casos en què han acabat lesionats agents de la Guàrdia Urbana. Però són molt pocs. Jo no veig els compradors inquiets per la seva seguretat quan són al 'top manta'.

Està utilitzant el clàssic argument dels 'fets aïllats'?

És que són fets aïllats, de debò que no són un problema de seguretat. Una altra cosa és que la venda ambulant sense llicència està prohibida i per tant hem d'intervenir. Però la solució no és policial, és social. I policialment passa, en tot cas, per desmantellar les màfies que hi ha al darrere, no per perseguir els manters al carrer.

Els comerciants i alguns sindicats de la Guàrdia Urbana es queixen d'inacció, de falta d'operatius.

Això és completament fals. Mai hem deixat de fer operatius contra el 'top manta' ni hem donat instruccions d'aquest tipus a la Guàrdia Urbana. D'operatius en fem cada setmana, però els hem hagut d'anar adaptant perquè ells han canviat de comportament justament per contrarestar-los.

Doncs la quantitat de manters va creixent.

No és cert!

Quines són les dades? Quants n'hi ha ara i quants n'hi havia fa tres anys?

Això és de molt mal dir. A l'àrea social de l'Ajuntament, que és qui centralitza el tema perquè això és un tema social i no de seguretat, calculen que n'hi ha uns 700 ara mateix, però és una xifra fluctuant. A l'estiu n'hi ha més que a l'hivern, però pels volts de Nadal n'hi ha més que en altres moments de l'hivern. És impossible tenir un càlcul fiable, ningú el pot tenir. Els que diuen que n'hi ha més tampoc el tenen. I la meva percepció és que n'hi ha menys, i no més.

Però en què basa aquesta percepció? 

En l'observació continuada del fenomen i la informació que tinc dels operatius. El que passa ara és que estan més concentrats, precisament per dificultar els nostres operatius. Ara no n'hi ha al passeig de Gràcia ni al Portal de l'Àngel, per exemple, i en canvi sembla que n'hi hagi més a la plaça Catalunya o a l'intercanviador de Rodalies. Ho fan perquè així no podem enviar dues patrulles a treure'ls, com es feia abans. Per això els operatius policials també han canviat. Ara han de ser amb més agents i més planificats, amb més múscul. I quan els fem els comisos de mercaderia són molt més voluminosos.

La invasió de l'intercanviador de Rodalies i fins i tot de les andanes, també al metro, s'ha cronifcat, i per això han tingut una reunió amb Renfe i TMB aquesta setmana. Però només ha servit per acordar més reunions.

La reunió ha sigut útil. Hem acordat crear una comissió tècnica, però no per parlar del sexe dels àngels, sinó per planificar operatius. Ho farem amb els Mossos d'Esquadra i amb ells. I volem que les companyies també s'hi impliquin i que els seus vigilants hi ajudin. És cert que els vigilants privats no tenen competències de seguretat ciutadana, però poden ajudar en dispositius de saturació, els que consisteixen a posar-se en una zona perquè no s'hi posin els manters.

A hores d'ara el 'top manta' és a les andanes ja...

Clar, perquè a les andanes no farem segons quin tipus d'operatius, de cap manera podem arriscar-nos que caigui algú a la via.

Vostè té un altre gran front obert, que és la gestió interna de la Guàrdia Urbana i, ara mateix, la dissolució de la unitat d'antiavalots, una promesa electoral d'Ada Colau que s'està complint al final del mandat.

Això s'ha de fer, però no només perquè sigui una promesa electoral. S'ha de fer perquè els mateixos agents del cos han inclòs en un pla director molt extens que s'ha dissenyat amb la seva participació la reconversió d'aquesta unitat. D'entrada, d'antiavalots dels que dissolen manifestacions ja feia anys que no en feien. Evidentment la Guàrdia Urbana ha de tenir una unitat musculada per protegir edificis municipals si cal, per desallotjar-los si hi ha una ordre desallotjament en un immoble propietat de l'Ajuntament i per a operatius com els del 'top manta'. Però aquella unitat s'ha de reorganitzar i se li poden encarregar més tasques. Per exemple, es pot optimitzar el grup caní que hi ha en la unitat per a educació en el civisme. No és res més que això, i les negociacions avancen, segur que arribarem a un acord amb els sindicats.

Més informació
Comentaris (1)
el mussol emprenyat Fa 7 mesos
el dia que, per exemple, passi una desgràcia a l'estació de plaça Catalunya, veurem si són o no un problema de seguretat ciutadana. Però si gairebé no pots passar!! per no parlar de quan s'enfrontan violentament a la GU. Barcelona està des-governada per una colla d'impresentables. QUin desastre!!