“Podem garantir que a dia d’avui no hi ha famílies amb menors dormint de manera habitual a l’espai públic a Barcelona”, ha expressat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, aquest matí. L’afirmació, segons les dades que ha aportat en una roda de premsa, té un valor destacat tenint en compte que durant l’últim any s’ha arribat a un nou rècord de famílies refugiades amb menors a càrrec ateses per l’Ajuntament. Són demandants d’asil que esperen l’eterna cita del govern espanyol per rebre l’assistència de l’Estat després de fugir de països amb guerres, persecucions o pobresa extrema. Aquella espera, el mandat passat, era de mig any. Ara, segons ha anunciat Serra, s’ha disparat fins als 11 mesos. Durant tot aquest temps, són els serveis municipals els que s’encarreguen de donar allotjament permanent a aquestes famílies.
“Estem fent un sobreesforç”, ha declarat el regidor. I és que, segons ha destacat, el govern municipal dona un sostre d’emergència a través de pensions a entre 150 i 200 persones per als demandants s’asil.
Aquest col·lectiu és una part important dels ciutadans que atèn el Servei d’Atenció a les persones Immigrants, Emigrants i Refugiades de Barcelona (SAIER) cada any. Avui s’ha presentat l’informe de les assistències que s’han fet des d’aquesta oficina durant l’any 2019 i s’ha destacat un nou increment en el total de persones ateses. Com venia succeint els cursos anteriors, l’any passat va tornar a créixer el nombre d’estrangers acompanyats des del servei i es va arribar als 20.620 –un 6% més que el 2018.
En el cas dels menors atesos en nuclis familiars que demanen protecció internacional, en canvi, l’increment va ser del 30% entre un any i l’altre. Es va passar de 1.821 casos a a 2.359. De fet, els menors augmenten, en proporció, més fins i tot que el nombre de demandants d’asil total a la ciutat de Barcelona, que ha evolucionat un 27%.
Font: Ajuntament
Moltes de les arribades venen de l’Amèrica central. El principal origen d’aquests refugiats continua sent Veneçuela, amb 3.069 persones, però el país que ha experimentat un creixement més marcat en només un any ha estat Colòmbia –ha passat de 2.009 a 3.000 casos. Per ordre, la resta de nacionalitats que arriben com a demandants d’asil són Hondures, Geòrgia, el Marroc, Perú, El Salvador i Ucraïna –que va a la baixa.
Pel que fa al futur del servei municipal, el regidor s’ha mostrat esperançat amb el compromís del nou govern espanyol per recuperar els fons d’acollida per a comunitats autònomes i municipis “que en el seu moment, era de 200 milions d’euros”. Fa referència a l’etapa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, abans de l’arribada del PP. Segons ha garantit Serra, en la mateixa línia del que reflectia l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, li va assegurar en una reunió que recuperaria pròximament aquesta dotació a través dels pressupostos estatals. El govern municipal esperaria que una part d’aquella xifra acabés a la ciutat i servís per “finançar i reforçar el SAIER”.
En aquella reunió, on també va ser l’alcaldessa Ada Colau, es va abordar també un canvi futur en la llei d’estrangeria per facilitar que estrangers puguin arribar a l’Estat amb un concracte regularitzat –una opció, fins ara, molt restringida. En la trobada, a més, es va certificar que cal corregir el que Marc Serra ha anomenat “un problema en la gestió de l’asil”. El conflicte fa referència tant al retard cronificat en la primera atenció a les famílies com en el rebuig sistemàtic en el 95% de les peticions d’asil, segons dades del mateix regidor. “Amb la nova etapa” de contacte entre el govern estatal i el municipal, l’Ajuntament espera que aquest encallament pugui començar a desfer-se.
Per la seva banda, Marc Serra també ha picat la cresta, amb elegància, també a la Generalitat. D’una banda, l’ha situat lluny del grau d’implicació que té el govern d’Ada Colau en l’allotjament de famílies refugiades. Ràpidament, però, ha obert la porta a comptar amb ells en aquest sentit pròximanent. “Políticament pot haver-hi una afinitat amb el discurs sobre migració”, però “el que necessitem és l’existència de recursos”, ha apuntat el representant de Barcelona en Comú.
