El president d’Agbar i vicepresident executiu de Suez, Àngel Simón, ha sigut rebut com un home triomfant aquest dilluns al vespre a la sala d’actes de “la Caixa”, on estava convidat a impartir la conferència ‘Un futur sense aigua?’. L’esdeveniment, organitzat pel Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, ha reunit a la primera fila el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, entre d’altres. A la taula del ponent, al seu costat, el president de Caixabank, Jordi Gual, el president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, i el notari i vicepresident de la Fundació Bancària “la Caixa”, Juan José López Burniol.
El notari, que ha sigut l’encarregat de presentar i glossar la figura d’Àngel Simón, ha sigut el primer de fer esment a la sentència que va fer pública la setmana passada el Tribunal Suprem, que avalava l’empresa mixta d’Aigües de Barcelona amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), contra el criteri de l’alcaldessa Ada Colau. López Burniol ha lloat obertament la capacitat de Simón de “plantar cara a l’administració, cosa que no fan les grans companyies perquè la consideren el seu principal client”, i l’ha felicitat per haver derrotat “el populisme”.
Com era de preveure, aquesta qüestió també ha ocupat una part de la conferència de Simón, que ha assegurat que amb la sentència del Suprem hi ha guanyat “la seguretat jurídica” i ha criticat el “menysteniment a les normes quan no encaixen a determinats governants o governantes que confonen l’interès polític amb l’interès públic”. “Això últim ho hem viscut especialment a Agbar aquests últims temps. Ha calgut que el Tribunal Suprem deixi clar el que tots sabíem: que Aigües de Barcelona és el concessionari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que l’empresa mixta amb participació de l’administració metropolitana està ben constituïda fins a l’any 2047”, ha explicitat.
Simón tenia com a objectiu reivindicar el “partenariat público-privat amb les persones, és a dir la de les quatre ‘P'”. Per això ha reivindicat “que les empreses han d’establir un contracte social amb els ciutadans, posant a les persones al centre de la seva activitat “. “Es tracta d’instaurar una fórmula que garanteixi un marc estable per a les pròximes dècades, atorgant a la ciutadania la seguretat i la confiança en la millor gestió d’un bé de primera necessitat i cada vegada més escàs com és l’aigua”, ha afegit.
També ha subratllat que “una empresa ha de ser capaç de generar confiança i això només ho pot fer des de la defensa d’uns valors que connectin amb el moment actual de la societat “. Com a exemple, ha esmentat la creació d’el Fons de Solidaritat d’Agbar, el 2012. “A finals d’aquest 2019, Aigües de Barcelona hi haurà destinat pràcticament 15 milions d’euros i haurà ajudat prop de 35.000 famílies. Puc dir que mai hem tallat l’aigua a ningú que no la pugui pagar “, ha assegurat.
L’altre missatge del seu discurs ha sigut per reclamar “infraestructures” i “recerca” per apostar per l’economia circular, “la reutilització de l’aigua”, en el cas d’Agbar, per front al canvi climàtic, la sequera i el fet que l’aigua és un recurs fint. “La nostra proposta va en sintonia amb la sostenibilitat i, en conseqüència, cap al canvi de paradigma: avançar cap a una economia circular és una qüestió prioritària”, ha argumentat.
