El 8 de març ens torna a posar davant del mirall i les dones sortim als carrers per reclamar més llibertat, fraternitat i igualtat. Però sobretot, i això és encara més important, avui les dones ens parlem a nosaltres mateixes com a col·lectiu i com a individu. I això ens fa tornar a casa (o a la feina o al cine o a la muntanya) més empoderades i més poderoses.
Al TOT Barcelona hem celebrat per avançat el 8 de març amb una sèrie d’entrevistes que hem titulat Dones Al Poder. Ens hem carregat de raons amb un compte enrere periodístic, parlant amb dones professionals que ocupen llocs de gran responsabilitat: Anna Gener, Marta Labata, Mercè Conesa i Mònica Roca. Quatre professionals que mouen milions d’euros des de la direcció d’empreses públiques i privades. Hem volgut demostrar que les dones no som la nota color en una foto plena de corbates, sinó que tallem el bacallà i marquem el rumb de l’economia catalana.
Us recomano de tot cor que us llegiu les quatre entrevistes. Homes i dones, però sobretot les dones. Les quatre són expertes en els seus respectius sectors i fan una bona anàlisi dels reptes de Barcelona. Aporten valor i una mirada interessant de la ciutat. També són pioneres, per haver arribat a les cúpules de poder sense gaires o cap predecessora. Les quatre reconeixen que els han faltat referents, models, exemples. Relaten que s’han trobat discriminacions subtils i obstacles explícits pel fet de ser dones i també parlen de les inseguretats, pors i auto-trampes que les han encotillat. Alguns dels aprenentatges que transmeten són no mimetitzar-se per encaixar, llançar-se a conciliar a la brava i resistir la culpa maternal fins a desactivar-la.
Certament ens queda molt camí per recórrer. La imatge social de l’èxit encara remet a líders masculins. La conciliació no arriba. La violència sexual es produeix fins i tot a plena llum del dia, com aquesta mateixa setmana en un cotxe enmig de l’Eixample. Però noies, anem bé. Estem qüestionant de soca-rel què és l’èxit, a més de qui en té. Estem expandint la conciliació molt més enllà de maternitat, assentant la idea radical que la vida no és només treballar. Les violències ens escandalitzen i ens fereixen, perquè ens n’assabentem com mai fins ara.
I noies, anirem bé. La paritat s’obre camí perquè aporta talent i això és rendible a les empreses del segle XXI. Malgrat tot i tothom, les dones conciliem cada dia –ni que sigui perquè la biologia ho imposa– i estem encomanant als homes aquesta dèria boja de voler viure i sentir-nos vives. Denunciem les agressions a comissaria i a les xarxes socials, cada cop més i amb més conseqüències, fins al punt d’haver duplicat les denúncies en quatre anys i forçat la creació d’una unitat policial específica. Potser no sigui del tot cert que ja no en deixem passar ni una, però podem afirmar amb rotunditat que cada cop en deixem passar menys.
És important dir-nos-ho entre nosaltres: ho estàs fent bé, te’n sortiràs, tens molt de mèrit. A la feina i a casa. És necessari perquè gosem ser ambicioses i per sobreviure després de cada passa endavant. Perquè quan obres camí no et plouen els elogis i una veueta interior s’encarrega prou de recordar-te els costos personals del teu atreviment. La síndrome de la impostora no ens deixa creure que sí que estem a l’alçada, que ho fem igual de bé i de malament que els homes. Les nostres quatre entrevistades hi coincideixen: fer-se un lloc és molt dur i mantenir-lo, també.
Aquest 8 de març, per tant, fem visibles els avenços i anhelem-ne més. El convenciment que progressem és la llavor de nous progressos. Bona prova n’és la revitalització del moviment feminista després de l’èxit inesperat de la primera vaga feminista, fa dos anys. Les conquestes de les dones estan canviant la societat sencera, com demostren la baixa paternal. Aquesta lluita dona fruits i val la pena. I, a sobre, la guanyarem.
