La marxa de 500 cotxes de Vox pel centre de Barcelona ha sigut possible aquest dissabte com a culminació d’un estrany episodi entre tres poders de l’Estat. Va ser autoritzada divendres in extremis pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va tombar la decisió del ministeri de l’Interior de prohibir-la. Mentrestant, la conselleria d’Interior s’ho mirava sense poder pronunciar-se, tot i que les competències sobre les manifestacions a Catalunya són seves. Però és que el departament Fernando Grande-Marlaska tampoc volia substituir el de Miquel Buch en aquest terreny.
La sentència de divendres del TSJC porta a l’extrem, per tant, la tensió que ja hi havia amb el ministeri de l’Interior, que havia entomat la responsabilitat a contracor. Tant s’oposava el departament de Marlaska a fer aquestes funcions, que va presentar un incident de nul·litat contra la sentència el TSJC que els carregava la responsabilitat. Però el tribunal ha ignorat el recurs. I quan ha hagut de valorar una decisió presa pel ministeri, l’ha tombat amb dures crítiques. Per acabar-ho d’adobar, resulta que el tercer en discòrdia és la fiscalia, que penja del ministeri de Justícia i que va ser la que va reclamar per al d’Interior les competències que li va encolomar el TSJC.
Unes funcions que el ministeri no exerceix mai
Fonts del ministeri de l’Interior consultades pel Tot Barcelona qualifiquen d'”anomalia” la situació en què es troben. “A la resta d’Espanya, són les delegacions del govern espanyol les que decideixen sobre les manifestacions. A Catalunya se n’encarrega la conselleria d’Interior. El ministeri no ho fa mai, no li correspon. I ara s’hi veu obligat per una resolució del TSJC que no compartim. Però com que no ens han dit res de l’incident de nul·litat, hem hagut de decidit nosaltres sobre les manifestacions de Vox a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona“, relatava aquesta setmana un portaveu. Davant la necessitat de respondre a Vox, el ministeri va aplicar el seu criteri. Des del seu punt de vista, la falta de concreció del partit d’Abascal pel que feia al nombre de participants previstos i de les mesures de seguretat que prendrien els portava a “ponderar el dret a la salut per sobre del dret a manifestar-se”.
El conflicte va fer un altre salt a mitja setmana perquè la majoria de delegacions del govern espanyol havien autoritzat les protestes de Vox a les capitals de “província” on n’havien organitzat. Només Castella-Lleó i Catalunya les havien denegat. De manera que el partit ultradretà va decidir recórrer a la justícia. Així va ser com aquest divendres, una altra secció de la sala del contenciós administratiu del TSJC –formada per jutges diferents dels que van atorgar la competència administrativa al ministeri– va revocar la decisió del departament de Marlaska i va autoritzar la caravana de Vox.
L’estat d’alarma no impedeix les manifestacions
No és que jurídicament sigui incompatible atorgar les competències al ministeri amb el fet de discutir-li després les decisions que prengui, però tot plegat és un estrany estira-i-arronsa entre dos òrgans que formen part dels poders de l’Estat. I la sentència de divendres no s’està de pentinar el ministeri perquè troba que la decisió de prohibir la manifestació no és “proporcionada“. El text dels jutges dedica 13 paràgrafs a argumentar-hi en contra i a renyar la gent de Marlaska per haver-se excedit. Els adverteix que “els simples dubtes no justifiquen la prohibició d’una manifestació”, que una decisió així en nom del dret a la salut s’ha de basar “en raons sòlides sobre l’existència i proximitat d’un risc cert” i que “no sembla presentable prohibir una manifestació de vehicles quan resulta que, ordinàriament, les persones poden passejar per la ciutat durant franges horàries generoses, sense límit pel que fa al nombre, amb l’única condició de fer-ho guardant les distàncies i amb mascareta”.
La sentència rebla el clau afegint: “La prohibició o modificació de l’itinerari d’una manifestació no pot estar causada per l’estat d’alarma”. I el cas és que és precisament per una lectura discutida del decret de l’estat d’alarma que el ministeri es veu ara en aquesta situació, esbroncat per una decisió que no volia prendre.
La fiscalia va provocar l’embolic
Va ser en una sentència del 24 d’abril sobre la prohibició d’una manifestació de Lluita Internacionalista per part de la conselleria d’Interior –que creia que conservava les competències perquè ningú havia dit el contrari–, que el TSJC va desencadenar la tempesta. Segons la sentència, la Generalitat interpretava que sota l’estat d’alarma no es podia exercir el dret a reunió perquè només es permetia “la deambulació individual” per raons justificades. La fiscalia, en canvi, va defensar que “l’estat d’alarma no restringeix el dret a reunió, sempre que s’exerceixi de manera adequada i sota el control de l’autoritat sanitària”. I va al·legar que la competència corresponia al ministeri de l’Interior.
Els jutges van donar la raó a la fiscalia. I d’aquell judici, la conselleria de Miquel Buch en va sortir amb aquestes competències retallades i el ministeri de Grande-Marlaska amb una responsabilitat que no volia. La discussió és en la interpretació del decret d’estat d’alarma sobre a qui li corresponen els “serveis ordinaris” –no lligats estrictament a l’emergència sanitària– en aquest període d’excepcionalitat.
Quin article val més? El 4 o el 6?
La fiscalia i el TSJC s’agafen a l’article 4 del decret, que diu: “Als efectes de l’estat d’alarma, l’autoritat competent serà el govern [espanyol]” i “sota la superior direcció del president del govern, seran autoritats competents delegades, en les seves respectives àrees de responsabilitat, la ministra de Defensa, el ministre de l’Interior, el ministre de Transports i el ministre de Sanitat”. I afegeix: “Els ministres designats (…) queden habilitats per dictar les ordres, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que (…) siguin necessàries per garantir la prestació de tots els serveis, ordinaris o extraordinaris“.
El ministeri de l’Interior, en canvi, es fixa en l’article 6, que diu: “Cada administració conservarà les competències que li atorga la legislació vigent en la gestió ordinària dels seus serveis per adoptar les mesures que consideri necessàries en el marc de les ordres directes de l’autoritat competent als efectes de l’estat d’alarma i sense perjudici del que estableix els articles 4 i 5″.
I així és com una part de l’Estat, el ministeri de l’Interior, ha acabat sent víctima de les ambigüitats del criticadíssim decret i Vox desfilant pels carrers de Barcelona després d’assistir amb una safata de crispetes a la batalla que ha guanyat al TSJC contra el ministeri de l’Interior.
Les protestes no comunicades, per a Buch
Tot aquest embolic que s’han muntat entre tres poders estatals –tribunals, fiscalia i ministeri de l’Interior–, a més de deixar la conselleria d’Interior sense capacitat per decidir sobre les manifestacions té un altre efecte col·laterat sobre el departament de Miquel Buch. Ho faci a contracor o no, el ministeri només decideix sobre les protestes comunicades oficialment pels organitzadors, que solen ser les que no donen problemes d’ordre públic perquè tenen el segell d’empara legal. En canvi, les no comunicades, no són considerades com un dret sinó com un problema d’ordre públic, i aixì ho ha de continuar afrontant la conselleria i, per tant, els antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Això és el que va passar dimarts a Gràcia, on una protesta impulsada per col·lectius de l’esquerra independentista més crítica amb el sistema –que no sol comunicar les manifestacions– va acabar amb tensió, empentes i una detenció. I l’endemà, el diputat de la CUP Carles Riera va demanar la compareixença de Buch al Parlament per donar explicacions.
