Barcelona tindrà un alcalde independentista, Ernest Maragall. Era l’objectiu de quatre de les llistes que participaven en les eleccions municipals d’aquest 2019, però l’operació només ha sortit bé per a ERC. L’aposta dels republicans de presentar-se sols i fer-se valdre com a vot útil ha funcionat. Però el conjunt de l’independentisme hi ha sortit perdent, amb tres regidors menys al consistori, si no és que el vot de l’exterior fa variar alguna cosa substancial. Ni la CUP ni la llista de Jordi Graupera hi han entrat: 57.565 vots independentistes perduts.
Tot i que Junts per Catalunya –que ha perdut la meitat dels regidors– ha focalitzat molt sobre ERC el bloqueig d’una candidatura unitària, el cert és que ni la CUP ni Graupera tampoc la volien. Només els de Joaquim Forn –inclòs Ferran Mascarell, que durant uns mesos va mantenir un projecte de llista pròpia– l’han reclamat amb insistència, motivats en gran part per les males perspectives que tenien i que s’han confirmat.
Durant la campanya vaig moderar un debat amb representants de les quatres llistes independentistes organitzat per CDRs de Sarrià-Sant Gervasi. En el torn de paraula del públic, el primer assistent que va agafar el micròfon va dir-los, amb cara d’emprenyat, que votaria un d’aquells quatre partits i els va esbroncar per la falta d’unitat. Les resta de la platea va aplaudir. La reacció dels ponents d’ERC, la CUP i Primàries va ser exposar els seus arguments per anar per separat.
De raons per no fer una llista única, n’hi havia. Es poden trobar raons per a tot. Però també hi havia el problema de sempre: els partits independentistes, que defensen un projecte rupturista i de desobediència, d’excepcionalitat per definició, no troben la manera de salvar les seves diferències. I quan ho fan és a contracor, amb esquerdes i amb una crisi darrere l’altra.
Davant d’això, els votants barcelonins s’han fet una unitat d’autoconstrucció: Ernest Maragall per a les municipals, amb 160.990 vots (21,35% del total) i Carles Puigdemont per a les europees, 199.610 paperetes a Barcelona (26,69%). A l’Ajuntament, els de JxCat s’han quedat amb només amb 78.957 vots. És a dir: el 60% dels barcelonins que han triat Puigdemont, no han escollit Joaquim Forn. I a l’inrevés, dels 160.990 vots de Maragall, només 147.959 han sigut també per a Oriol Junqueras. El líder del partit, empresonat i guanyador de les eleccions estatals de fa un mes, ha vist com part dels seus votants li feien el salt amb el president a l’exili.
El resultat deixa un estrany joc d’equilibris que posarà difícil a Maragall la decisió sobre amb qui pactar i com. El seu somni és trobar alguna fórmula per entendre’s amb els comuns i JxCat alhora, però ni uns ni altres li accepten. Segurament li resultaria relativament fàcil un acord estable amb els comuns, però deixar fora JxCat irritaria una part dels seus votants d’aquest 26M. I no està clar que no passés factura a ERC en les pròximes eleccions, que seran al Parlament.
