L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Quim Torra, s’han reunit durant una hora aquest dimarts al Palau en la primera trobada institucional del nou mandat municipal. La cita l’havia anunciada la líder dels comuns fa dues setmanes, com a part de les primeres decisions del govern BComú-PSC a l’Ajuntament. Les inversions pendents en equipaments públics i la seguretat han centrat les desavinences, després d’anys en què el deute financer del Govern envers la capital s’ha reduït notablement. En canvi, la convocatòria de la comissió mixta, la negociació de pressupostos i la reclamació a l’Estat d’inversions en infraestructures han estat els principals punts d’acord.
Colau ha xifrat en 280 milions d’euros la “desinversió” de la Generalitat envers la capital des de 2011. Ha assegurat que “amb ànim constructiu” ha obviat reclamar la totalitat d’aquest “deute ciutadà” acumulat i en canvi ha demanat a Torra que prioritzi la recuperació dels nivells anteriors d’inversió. Si actualment la ciutat rep uns 190 milions d’euros anuals, Colau demana que augmenti uns 30 milions fins assolir al voltant de 220 milions anuals.
Per contra, el Govern rebutja el concepte de “desinversió” o “deute ciutadà” perquè el veu “descontextualitzat” de les finances de la Generalitat durant la crisi i el dèficit crònic de l’Estat amb Catalunya. A la roda de premsa posterior a la reunió, el conseller Damià Calvet ha valorat en nom del Govern la petició d’Ada Colau: “Hem passat una crisi que ha fet que els pressupostos estiguin molt i molt condicionats i no podem obviar el dèficit fiscal i d’infraestructures de Catalunya i que s’incompleix sistemàticament el mecanisme de compensació de la disposició addicional tercera”. Tot i així, també ha donat xifres i ha subratllat que “en un any estable com 2017” la Generalitat va invertir uns 150 milions en pagaments ordinaris i 140 més a través de consorcis compartits amb el municipi.
Reunió entre Ada Colau i Quim Torra al Palau de la Generalitat / ACN – Nazaret Romero
La contraproposta del Govern és “reclamar junts” a l’Estat mesures que avui “minen la capacitat d’inversió”. En aquest sentit ha citat exigir “canvis legislatius que permetin superar la regla de despesa” que “castiga la comptabilitat d’ajuntaments sanejats com Barcelona”. També ha proposat que l’Ajuntament pogués cobrar directament de la disposició addicional tercera” quan el govern espanyol la fes efectiva. Amb tot, Calvet ha recordat que “l’Ajuntament té superàvit i té un endeutament del 30%, molt envejable i per sota del 75% que considera la llei que és el llindar d’una economia sanejada”. També s’ha referit al “deute ordinari”, que veu actualment “en xifres molt acceptables”. Del centenar de milions pendents al pic de la crisi, ara el Govern en deuria 33 i aquest mateix dimecres se n’abonarien nou més.
Els acords: comissió mixta i negociació de pressupostos
Colau també ha avançat que han acordat convocar a la tardor la comissió mixta, que tracta les matèries en què ambdues institucions comparteixen competències i consorcis. Els equips tècnics es trobaran al setembre i la comissió mixta es celebrarà “a principis d’octubre”. Calvet ha confiat que la propera comissió mixta serveixi per “començar de nou” les negociacions sobre inversió anual i ha anunciat que Torra i Colau també han acordat un front comú per reclamar “la inversió pendent de l’Estat en infraestructures a Barcelona i per extensió en altres àmbits”. No sols es pressuposta per sota de les necessitats de Barcelona i de Catalunya des del punt de vista del pes en el PIB, sinó que a més es liquida bastant menys”. L’alcaldessa també s’ha referit a aquest compromís i ha posat com a exemple primordial la xarxa de Rodalies.
Un altre punt clau de la reunió ha estat la negociació de pressupostos. Colau i Torra han estat d’acord en “iniciar converses al setembre” per pactar pressupostos “tant a Barcelona com a la Generalitat”. “Són la principal eina per atendre les necessitats de les famílies i de les empreses, per generar llocs de treball i augmentar l’Estat del Benestar”, ha dit Calvet. “Més enllà de les discrepàncies que tinguem entre nosaltres, la ciutadania està molt cansada de l’excepcionalitat i de veure institucions que funcionen a mig gas”, ha advertit la cap dels comuns.
La seguretat, un conflicte latent
Colau i Torra han parlat també de seguretat, amb un fort protagonisme del conseller d’Interior, Miquel Buch. L’alcaldessa ha traslladat al President la seva incomoditat per les declaracions de Buch sobre la “relaxació” municipal en l’àmbit de seguretat, que no considera pròpies d’un clima de “lleialtat institucional”. En comparació amb l’Ajuntament, ha defensat Colau, a la conselleria d’Interior “hi ha hagut una situació pràcticament de coma”. L’alcaldessa “celebra” els més de 300 mossos promesos a la ciutat passat l’estiu perquè fa un any el conseller li havia dit “que no en calien més”, però creu que 300 nous agents seran “insuficients” per “prevenir els furts i els delictes, que han augmentat moltíssim a Barcelona”.
Ambdós han estat d’acord, però, en impulsar mesures a curt termini per destinar mossos que actualment custodien edificis judicials al patrullatge de carrer i la lluita contra la delinqüència. També han tancat files sobre el dispositiu policial contra el top manta a la Barceloneta, malgrat que els venedors han tornat al passeig Joan de Borbó a la nit immediatament després de la retirada de l’operatiu. “Hi ha una dimensió social que s’ha de resoldre modificant la Llei d’Estrangeria i donant sortides laborals, però igualment s’ha de gestionar la venda al carrer, que sempre hem dit que és il·legal”, ha defensat Ada Colau, molt més contundent contra el top manta que quan va accedir a l’Alcaldia fa quatre anys. Per a Calvet el retorn dels manters a la nit al mateix carrer s’haurà d’evitar amb “perseverança”: “Hi ha voluntat política de l’Ajuntament i d’Interior perquè aquest dispositiu sigui tan perseverant com calgui per erradicar aquesta activitat il·legal i recuperar l’espai públic”.
1 
