Un informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, conclou que algunes actuacions dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional durant les manifestacions independentistes del passat mes d’octubre van ser desproporcionades. Segons l’informe, la majoria de mobilitzacions i manifestants van ser pacífiques, però admet que hi va haver actuacions incíviques contra la pròpia policia i el mobiliari urbà. Malgrat això últim, l’informe considera que el Govern hauria d’haver prohibit l’ús de pilotes de goma a la Policia Nacional, i remarca que alguns detinguts no van ser tractats degudament.
L’informe analitza els dispositius policials desplegats des del 13 al 27 d’octubre i els possibles drets vulnerats en el context de les mobilitzacions ciutadanes, i es queixa de la poca col·laboració de la Policia Nacional a l’hora de donar informació sobre el dispositiu, els agents activats i l’armament utilitzat.
El document també inclou un annex que conté l’informe sobre els criteris d’actuació en matèria policial en casos de desobediència civil no violenta, en resposta a la petició que va adreçar al Síndic el president de la Generalitat, Quim Torra, el 6 de setembre, i que Ribó va enviar a Torra i al conseller d’Interior, Miquel Buch, el 30 de setembre.
Arran dels aldarulls, es van produir al voltant d’un centenar de detencions, de les quals algunes van suposar presó provisional. Quatre persones van perdre la visió d’un ull, presumptament com a conseqüència de l’impacte d’una pilota de goma disparada per la Policia Nacional, alguns agents policials van patir lesions de diversa consideració, i es van causar danys en el mobiliari urbà de la ciutat.
Segons va informar el CatSalut al Síndic, entre el 14 i el 20 d’octubre es van atendre 593 persones, 159 de les quals van ser traslladades a centres hospitalaris, i 434 van ser atencions lleus per part del SEM en el mateix lloc dels fets. Del total de ferits, 116 eren mossos i 110 eren policies nacionals, segons les autoritats sanitàries. En canvi, la Direcció General de la Policia va explicar que entre el 14 i el 22 d’octubre van resultar ferits 154 mossos, 134 policies nacionals i dos guàrdies urbans de Barcelona.
Els dies amb més atencions sanitàries van ser el dilluns 14, quan va fer-se pública la sentència, amb 131 assistències, 115 de les quals van ser a la T-1 de l’aeroport del Prat. L’endemà hi va haver 125 assistències, en el primer dia d’aldarulls importants al centre de Barcelona, i el divendres 18, vaga general i la jornada amb aldarulls més greus a la plaça Urquinaona, es van atendre 182 persones. 152 assistències van ser a Barcelona, 50 de les quals van requerir trasllats a l’hospital.
El Síndic conclou que la majoria de manifestacions, les més multitudinàries, es van desenvolupar en un “clima pacífic i tranquil” i, per tant, només van requerir una “intervenció policial mínima”. En canvi, en altres manifestacions, “minoritàries”, es va evidenciar una “actitud hostil i violenta” per part d’algunes persones concentrades (llançament d’objectes contra la policia, crema de contenidors i vehicles estacionats, o construcció de barricades, entre altres). A parer del Síndic, aquestes actuacions necessàriament havien de comportar una “reacció” de les forces de seguretat.
Tanmateix, algunes imatges que van aparèixer en els mitjans de comunicació i els relats de les persones detingudes permeten constatar que algunes d’aquestes actuacions van ser “desproporcionades” i que es va produir un “excés” en l’ús de la força en la dispersió, contenció i detenció de persones. També resulta “inacceptable” l’ús d’armament antiavalots molt lesiu, com ara les pilotes de goma o la tècnica del carrusel.
Pel que fa a les detencions, les 27 persones empresonades entrevistades exposen de manera majoritària que els agents van aplicar un ús de la força excessiu i desproporcionat (cops de porra quan ja estaven immobilitzades, arrossegar per terra la persona agafada pels cabells). De l’anàlisi dels casos també s’ha detectat que, a partir de la detenció, els relats divergeixen força en funció del cos policial que la va practicar. En aquest sentit, les persones detingudes per la Policia Nacional han descrit un tracte més “agressiu, inadequat i intimidatori” durant l’estada a comissaria. Basant-se en això, el Síndic conclou que es van vulnerar seriosament el dret a la integritat moral i els drets recollits en la Llei d’enjudiciament criminal (LeCrim). Els empresonats entrevistats van ser quatre dones i 23 homes, nou dels quals estrangers (sis marroquins, un romanès, un brasiler i un nord-americà), i 22 d’ells entre 18 i 24 anys. Un altre immigrant detingut va ser traslladat al CIE de la Zona Franca i després a Madrid per ser expulsat, però el Síndic no s’hi ha pogut entrevistar per falta de col·laboració de la Policia Nacional.
Per tot això, el Síndic recomana al Ministeri de l’Interior i el Departament d’Interior, que mantinguin la coordinació dels cossos policials presents a Catalunya, comandats pels Mossos, que investiguin de manera rigorosa i imparcial les al·legacions d’excés de força i vulneració de drets i sancionin adequadament les infraccions i els delictes que es puguin haver comès, i que recordin que tots els agents policials, incloent-hi els antiavalots, han d’anar identificats.
Al Ministeri també li demana que revisi els protocols que regulen l’ús d’armament reglamentari antiavalots i substitueixi les pilotes de goma per instruments menys lesius i indiscriminats. A la Conselleria li reclama que aprofundeixi en el model de proximitat amb els recursos humans i materials que siguin necessaris per fer-lo més eficient i que elabori i presenti al Parlament un projecte de llei de la Policia de Catalunya que desplegui el manament estatutari del Cos de Mossos d’Esquadra com a policia integral de Catalunya. Finalment, a la fiscalia i els jutges, els demana que reconsiderin la situació de presó provisional de les persones que encara es troben en aquesta situació.
