El ple de Barcelona ha aprovat finalment aquest divendres una declaració de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1 d’Octubre, amb el suport de BComú, ERC i JxCat. Els dos grups independentistes han pactat amb els comuns petits retocs al text que volien votar al ple extraordinari de dijous passat, convocat i suspès per l’alcaldessa Ada Colau, perquè els comuns hi donessin suport i així s’aconseguís majoria al plenari. El document aprovat reclama “l’alliberament immediat” dels presos polítics i “el lliure retorn dels exiliats”, demana una solució política i reconeix “que Catalunya té dret a l’autodeterminació”.
Respecte al text inicial, incorpora expressar “el rebuig absolut a qualsevol forma de violència” i sintetitza la defensa internacional de l’autoderminació en un únic punt pel qual l’ajuntament es compromet a “traslladar” el contingut de la declaració a les institucions espanyoles i a les instàncies internacionals en què participa Barcelona. La votació ha dividit al govern bipartit, com ja va passar al setembre en comissió sobre la resposta que caldria donar a la sentència quan arribés. El PSC s’ha posicionat en contra, igual que ha fet –molt més emfàticament– els grups de Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi.
Tant ERC com JxCat han qualificat d’acord “de mínims” el text votat, que conté 7 acords i una llarga introducció, però han posat en valor que finalment la capital catalana es sumi als 814 municipis –dels 947 que hi ha a Catalunya– que ja han aprovat mocions contra la sentència als seus plenaris. “Hauríem d’haver estat dels primers”, ha defensat Ernest Maragall (ERC), en referència a la condició de capital del país i a la condemna a Quim Forn, regidor electe del consistori fins aquest mateix divendres. “És una vergonya, un gran desconsol, que Forn no sigui en aquest plenari per culpa d’una sentència que no és justa”. Ha advocat per un “referèndum d’autodeterminació immediat” com a sortida al bloqueig polític.
Elsa Artadi (JxCat) ha recriminat que molts càrrecs i fins i tot regidors dels partits que han votat en contra de la declaració de fet donen suport en privat a Quim Forn, amb qui havien coincidit a l’Ajuntament o en altres estaments. “Es comença deshumanitzant l’adversari i s’acaba perseguint la dissidència i criminalitzant els moviments democràtics”, ha avisat. Ha estat especialment dura amb el PSC, a qui ha recordat que defensava fa menys d’una dècada el “dret a decidir” i un eventual referèndum. “Què ha passat perquè passeu de defensar la democràcia a manifestar-vos amb l’ultradreta?”, els ha etzibat, sobre la manifestació de Societat Civil Catala d’aquest diumenge. Per Artadi, la condemna no invalida ni frena l’aspiració independentista, sinó tot el contrari: “Davant de la sentència, independència”, ha dit.
Ada Colau ha delegat en el seu regidor de Presidència, Jordi Martí, la defensa de la posició dels comuns. “Per molts errors que hagin comès, que n’han comès molts, la sentència és absolutament injusta”, ha recalcat. Martí ha sostingut que “molts” admeten en privat que “mentre hi hagi presos, no arribaran les solucions”. Fins aquest alliberament, “és impossible que hi hagi un diàleg sincer entre les parts”. Ara bé, ha marcat distàncies amb l’independentisme, de qui ha dit que no comparteix “l’estratègia actual”. “No negarem el dret a l’autodeterminació, però avui les solucions passen per reforçar l’autogovern: qui vol el tot, no pot malmetre la part”, ha avisat.
El tinent Jaume Collboni (PSC) ha defensat el vot contrari davant les “garanties” i la “transparència” del judici: “Com totes les sentències, en un estat democràtics, són opinables i s’han de respectar”. En un discurs visiblement més suau que el de Pedro Sánchez (PSOE) els darrers dies, ha expressat “empatia i fins tot solidaritat” amb els empresonats i les seves famílies i amics i ha tingut un “record per totes les persones ferides”, tant policies com manifestants. Tot i així, ha demanat “fer autocrítica” per “haver arribat fins aquest punt” i ha criticat “la indignació i frustració a causa de les mentides de l’independentisme”. “Cal obrir una nova etapa, no podem seguir repetint els errors passats”, ha defensat Collboni, que ha subratllat que el tauler de joc només pot ser “la legalitat vigent”.
Cs, PP i Manuel Valls han negat la major i han centrat les seves intervencions en el “fracàs” del procés i la negació que els condemnats siguin “presos polítics”. Luz Guilarte (Cs) ha assegurat que el text votat és “un atac directe a la democràcia i als seus valors” perquè “a Espanya no hi ha presos polítics” i ha dit als comuns que “han de triar si estan al costat dels violents o de la majoria dels barcelonins”. Josep Bou (PP) ha dit que les protestes són “una mostra més de la ràbia i la impotència que els ha provocat el final del seu procés”, mentre que Manuel Valls (Cs) ha augurat que “no hi haurà referèndum d’autodeterminació ni amnistia”: “Heu fracassat i heu posat en un cul-de-sac a milers de persones que s’ho creien”, ha sentenciat.
