Les negociacions per formar govern a Barcelona viuen la seva setmana clau. Comencen les converses formals, amb documents sobre la taula i ofertes de repartiment de carteres. Després d’una primera setmana de contactes informals i especulacions, hi ha vives sobre la taula dues opcions fonamentals: un bipartit ERC-BComú o un bipartit BComú-PSC amb els vots de Valls. Els comuns tenen ara mateix la paella pel mànec però també tota la pressió davant d’una decisió que, sigui quina sigui, tindrà costos interns i externs. La seva preferència, un tripartit d’esquerres, no tira endavant pel veto creuat dels dos potencials socis.
La lluita –o la seducció, pels romàntics de la política– l’encapçalen tres equips negociadors. Sumen 11 persones, procedents de les llistes electorals i els aparells de partit. Cinc dones i sis homes. De la seva habilitat i criteri dependrà que la balança s’inclini cap a una aliança o l’altra. I l’aposta que facin serà la que finalment validarà la militància de les formacions implicades i es votarà al plenari d’investidura del 15 de juny.
BComú ha triat quatre primeres espases amb experiència pràctica i majoritàriament procedents del consistori. El PSC ha optat per un equip de només tres integrants, amb molt més pes de l’aparell del partit. ERC, que només havia donat a conèixer la meitat d’integrants de l’equip, ha buscat 4 rostres que resultin amables per als comuns: dirigents que hi han negociat aquest mandat i que es situen tots al flanc esquerre del partit.
Els 4 pesos pesats de BComú
Equip negociador de Barcelona en Comú
Janet Sanz
La tinenta d’alcaldia és la negociadora més rellevant del tauler de joc, per càrrec, caràcter i influència. Ha liderat l’àrea d’Urbanisme, des de la que també ha governat Mobilitat i Turisme, i ha proporcionat a Ada Colau gran part del balanç de mandat. Té 33 anys i procedeix de les joventuts d’ICV, tot i que ara està molt més vinculada al nucli dur d’Ada Colau que al partit d’origen. Entre l’oposició té fama d’oradora hàbil i aconseguidora pragmàtica. I també de saber sortir sempre ben parada.
Gemma Tarafa
La comissionada en funcions de Salut ha aconseguit aquestes eleccions l’última plaça de regidora electa en ocupar el número 10 de la llista de Bcomú. És doctora en Biologia Molecular per la UB i post-doctorada per la Universitat de Yale. Integrant del flanc esquerra i altermundista de BComú, és la impulsora del nou servei de dentista municipal. Va tenir importants topades amb els socialistes durant l’any i mig de govern compartit, en temes com la candidatura per la seu de l’Agència Europea del Medicament o el turisme sanitari.
Jordi Martí
L’actual gerent municipal ha estat un fitxatge clau d’Ada Colau pel seu gran coneixement de l’Ajuntament. Ex socialista destacat: va ser regidor del PSC de 2011 a 2014 –els dos últims anys com a portaveu– i durant més de deu anys alt directiu municipal en àrees relacionades amb la Cultura. Membre de l’Executiva del PSC, se l’emmarcava en l’ànima catalanista del partit –ergo maragallista– i, després de dissoldre’s aquesta, en el sector crític. Va perdre les primàries del PSC el 2013 contra Jaume Collboni, va deixar l’acta de regidor i el partit poc després. El 2015 va impulsar Moviment d’Esquerres (MES) juntament amb altres ex socialistes, inclòs Ernest Maragall. Va deixar de ser-ne portaveu en fitxar pel consistori de BComú. Alfred Bosch li havia ofert ser el seu número 2 a la llista de 2015.
Ximo Balaguer
Representa a l’aparell del partit en l’equip negociador –a falta d’Adrià Alemany, que segons algunes veus hauria estat vetat igual que Elisenda Alamany– i és membre de la Direcció Executiva. Economista i funcionari d’Hisenda, és un dels fundadors menys coneguts de Guanyem Barcelona –el nucli confluent de Colau– i s’ha encarregat de l’organització territorial i de les finances internes. També va ser número 19 a la llista de Catalunya en Comú liderada per Xavier Domènech fa un any.
Els tres mosqueters del PSC
Equip negociador del PSC
Laia Bonet
La número 2 de Jaume Collboni és una veterana de la nova fornada socialista. De tarannà conciliador i perfil acadèmic, serà el rostre amable de l’equip. No representa tant a l’aparell del partit com sí al futur grup municipal dels socialistes, pel que tindria un paper important en el repartiment de carteres. Va ser diputada al Parlament –portaveu adjunta– i Secretària del govern al tripartit de José Montilla. El 2014 va quedar tercera a les primàries del PSC de Barcelona, per darrere de Jaume Collboni i Carmen Andrés. Va deixar la primera línia política amb discreció per dedicar-se al sector privat fins que el cap de llista socialista l’ha repescat per a la llista aquest març.
Salvador Illa
Secretari d’Organització del PSC i membre del cercle de confiança de Miquel Iceta, serà un interlocutor dur i amb gran poder polític. No només negociarà la governança de Barcelona, sinó que també treballarà altres pactes derivats de les eleccions, com ajuntaments clau o institucions supramunicipals. Va ser alcalde de la Roca del Vallès una dècada (1995-2005) fins la seva incorporació com a càrrec mig al tripartit de Pasqual Maragall i després de José Montilla. Ha estat cap de gabinet de Collboni (2014-2016), coordinador del grup municipal durant el mandat Trias i director de Gestió Econòmica al consistori de Jordi Hereu.
Carlos Prieto
El secretari d’organització del PSC de Barcelona i coordinador de Política Municipal de tot el PSC també encarna l’aparell oficialista. Bel·ligerant amb l’independentisme, ha dirigit la campanya de Jaume Collboni i és funcionari de carrera a la Diputació de Barcelona.
Els 4 rostres afins d’ERC
Equip negociador d’ERC
Robert Fabregat
Encapçala formalment l’equip, segons va assegurar el propi Maragall. Cap de campanya de Maragall, va arribar a la presidència de la Federació de Barcelona en paral·lel a la designació d’Alfred Bosch com a cap de cartell. Se’l situa a l’ala junquerista del partit, tot i que manté bones relacions amb les diferents famílies republicanes. De caire tranquil i pràctic, és químic de formació i evita prendre decisions en calent.
Jordi Coronas
L’actual portaveu del grup municipal d’ERC té molta experiència negociant amb Janet Sanz, amb qui ha transaccionat el suport republicà a diverses iniciatives del govern Colau. I amb qui té, de fet, bona relació personal malgrat les diferències ideològiques. Des de la sortida de Bosch del consistori ha fet de cervell del grup municipal i s’ha guanyat la confiança d’Ernest Maragall. La major part de la seva vida professional no l’ha dedicada a la política, sinó a treballar en empreses d’arts gràfiques.
Gemma Sendra
Ex socialista incorporada a ERC i persona de confiança directa d’Ernest Maragall, es va incorporar com a regidora el passat desembre en substitució d’Alfred Bosch. De formes suaus, se les ha tingut amb el govern municipal pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Al llarg de la seva trajectòria ha coincidit en diverses ocasions amb Jordi Martí, per exemple al nucli impulsor de Moviment d’Esquerres (MES). Amb el PSC va ser secretaria general de Cultura durant la presidència de Pasqual Maragall i al sector privat ha exercit diversos càrrecs de direcció i gerència d’institucions culturals com el MACBA, el Liceu o el recinte històric de Sant Pau.
Pilar Vallugera
El rostre menys conegut dels republicans és un càrrec rellevant de la Federació de Barcelona i milita a ERC des de la joventut. De marcat perfil ideològic, pertany al flanc més d’esquerres i feminista del partit. Negociadora contundent, és advocada de formació i ha treballat més de 20 anys a la Generalitat. Va ser regidora municipal de 2003 a 2007 amb Jordi Portabella, etapa durant la que va impulsar la celebració del Fòrum Mundial de les Dones en el marc del Fòrum Universal de les Cultures.
