L'oposició d'esquerres tomba la funerària pública de Colau per la lletra petita

El vot contrari del PSC i l'abstenció d'ERC fan descarrilar la constitució d'un nou operador i la venta del 15% de Serveis Funeraris que manté l'Ajuntament

L'oposició d'esquerres ha tombat el projecte de funerària pública en un ple extraordinari convocat pel govern d'Ada Colau. L'única votació de l'ordre del dia incloïa dos expedients: la constitució d'un nou operador i la venta del 15% d'accions municipals que queden a l'empresa mixta Serveis Funeraris. Els comuns s'han quedat sols amb la CUP i el regidor Juanjo Puigcorbé en la doble iniciativa, davant de la que s'han abstingut els republicans i han votat en contra els socialistes. La resta de forces –PDECat, PP i Cs– també han votat en contra, mentre que el regidor no adscrit Gerard Ardanuy ha votat a favor del nou operador però en contra de la venda d'accions.

Carmen Andrés (PSC) ha defensat el canvi de posició del seu partit, que havia votat a favor del projecte de forma inicial en comissió: "Des d'aleshores han passat moltes coses, no sabem si avui estem votant les 6 sales de vetlla que consten a l'expedient original o les 96 d'aquí a 2052 que diuen que han pactat amb la CUP". Ha criticat també l'anunci el dia previ d'una auditoria a Serveis Funeraris de Barcelona (SFB), arran de dues queixes rebudes per la Síndica de Greuges: "No administren bé aquest 15% que és de tothom, han fet deixadesa de funcions al Consell d'Administració". Els socialistes es queixen que els dos representants municipals a l'òrgan decisori de l'empresa mixta votessin a favor d'encarir un 16% el servei d'enterrament més barat, passant de 1.800 a 2.072 euros. "Ens diuen que no tenen dret a veto, però poden votar en contra eh!", els ha retret Andrés.

Més info: El PSC enterra abans del ple la funerària pública de Colau

Jordi Coronas (ERC) ha recordat el pacte presentat el març de 2018 entre republicans i comuns per oferir una cerimònia ampliada de comiat al tanatori de Montjuïc a un preu assequible de 1.800 euros, sense crear una nova funerària i aprofitant una sala que ja té Cementiris de Barcelona a Montjuïc. "Ja es podria estar prestant el servei assequible, volem que es compleixi aquell acord", ha reclamat el regidor. Ha defensat implementar la tarifa mínima i executar la venta del 15% com a mesures de govern, sense aprovació al plenari: "No cal cap acord ampliat ni una campanya de marqueting electoral com aquesta, ni una guerra contra l'empresa Mèmora per fer soroll", ha assegurat.

Colau carrega contra ERC i PSC

La mateixa alcaldessa Ada Colau, tancant el torn d'intervencions, ha assegurat que no entenia "la posició d'ERC i PSC". "En la defensa dels serveis públics difícilment hi trobarem a les forces conservadores i liberals, però lamento que no haguem aconseguit un acord d’esquerres", ha dit. També els ha advertit que davant l'ascens de l'extrema dreta, oportunitats perdudes com la funerària pública són "partidisme electoralista i curtplacista". 

El regidor de Presidència, Eloi Badia, ha defensat el projecte del govern municipal i ha recordat que ERC havia demanat explícitament en roda de premsa que es portés a votació al ple l'acord pels enteraments assequibles. Ha recordat que Barcelona és la ciutat de l'Estat on surt més cara la factura mitjana d'enterrament i que el Baròmetre semestral de l'ajuntament expressa la voluntat ciutadana molt majoritària de reduir aquesta despesa familiar. Sobre la sortida de l'Ajuntament de l'accionariat de Serveis Funeraris de Barcelona, Badia ha recordat que "un informe financer de B:SM" adverteix de la devaluació progressiva d'aquest actiu, el que segons BComú "interpel·la a la venda" de les accions el més aviat possible en lloc d'esperar al mandat vinent. 

Més info: Colau pressiona l'oposició amb una auditoria de les factures de Serveis Funeraris

També ha assegurat que la intervenció del PSC l'ha deixat "astorat" perquè l'ajuntament havia tingut el 51% de participacions a SFB i l'any 2001, "a tres mesos d'unes eleccions i en un ple com aquest mateix", el PSC i ERC van encapçalar la "privatització" de l'empresa amb la venda d'un 35% de les accions municipals al soci privat, l'empresa Mèmora. Badia ha recordat que "aleshores CiU i PP es van abstenir", mentre que ICV va votar en contra malgrat format part del tripartit que governava la ciutat.

La CUP ha defensat el vot favorable però ha recordat que la seva aposta principal sempre ha estat revertir la privatització de 2001. "Hem treballat diverses possibilitats per recuperar tot el control de Serveis Funeraris i vam acordar amb el govern un calendari per recuperar a mig termini les concessions dels tanatoris de Collserola, les Corts i Sant Gervasi", ha explica la regidora Maria Rovira. Els anticapitalistes volen que l'ajuntament tingui "el 51% de les sales de vetlla de la ciutat" per aconseguir "incidència real en els preus" d'un mercat format per més de 85 sales només a Barcelona ciutat.

Indignació entre les dretes 

"Vostès només volen poder dir en campanya 'Sí se puede' però són ells que no volen", ha recriminat al govern la regidora Sònia Recasens (PDECat). "Estem atònits, l'alcaldessa ahir va filmar un video aquí a la seu plenària a favor de la funerària pública, parlant dels moments dolorosos que es viuen en perdre un ser estimat... Per les famílies dels 144 nínxols que es van desplomar al cementiri de Montjuïc no va fer el mateix!", ha dit a Colau. "No es pot comprometre el nom de l’Oficina del Consumidor fent una inspecció exprés de 4 factures", ha lamentat, en relació a l'auditoria. 

Per part de Cs, Koldo Blanco ha assegurat que el govern de BComú "no dialoga amb els professionals dels sector ni negocia amb les empreses, sinó que només fa campanyes". "No ens refiem de vostès perquè enganyen a l’oposició i als treballadors de Serveis Funeraris", ha recalcat el regidor, que ha recordat que una altra enquesta municipal expressa que "el 85% de la ciudadania està contenta amb els serveis funeraris existents".

Finalment Alberto Fernández Díaz (PP) ha defensat abaratir preus a través d'una "millor competència" entre operadors privats en lloc d'una "minifunerària" pública. El popular també ha burxat als comuns pel paper d'ICV fa 18 anys: "Ja existia una funerària pública! I qui la va privatitzar? Van votar en contra però no van marxar del govern, oi?". També ha receptat "més beneficiència i menys beneficis": "Els serveis bonificats a persones vulnerables no arriben a 300 dels 18.000 serveis funeraris anuals, no arriba al 2%; en canvi Serveis Funeraris té dos milions d'euros de benefici".

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?