Gol per l’escaire o jugadors primats per deixar-se guanyar? L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha convidat el fiscal de sala del Suprem Javier Zaragoza –durant el judici als líders independentistes, els va acusar de colpistes i se l’apunta com el màxim ideòleg d’una estratègia de persecució judicial des del 2015– a participar en una ponència sobre “la rellevància constitucional del Ministeri Fiscal” en el marc del V congrés dels advocats. Però aquesta vegada la Junta de Govern no ha estat informada de la tria d’aquest ponent per part de les seccions de Constitucional i de Penal de l’ICAB, que han organitzat la ponència.
Així ho ha confirmat a El Món l’advocada Olga Arderiu, membre de la Junta i advocada de Carme Forcadell i d’Anna Simó. La conferència que ha de pronunciar el fiscal Zaragoza no ha passat per Junta de Govern, com tampoc el comunicat signat per la Junta de Govern en què s’aclareix que la tria de ponents es troba dins de la llibertat d’expressió de les comissions i seccions, escollides democràticament pels col·legiats. “Jo no he donat conformitat a cap de les dues coses”, aclareix Arderiu, que ha tingut coneixement a través de les xarxes socials de la intervenció del fiscal del Suprem i del comunicat que suposadament ella ratifica. Preguntada per si considera oportú que es convidi aquest fiscal, argumenta que “possiblement hi hagi molts altres temes de dret penal que siguin més útils per als advocats i advocades en el seu exercici del dia a dia”.
Altres advocats que han format part de la Junta de l’ICAB confirmen a El Món que “el procediment habitual és informar la Junta de les conferències i documents que les seccions treballen, si bé és cert que no és habitual que hi hagi cap veto. Però és significatiu que no s’hagi informat en aquest cas”. De fet, fins i tot quan una entitat externa lloga una sala a l’ICAB per a algun acte, la Junta ha de ser informada de quina activitat s’hi durà a terme.
Precisament això va passar l’octubre del 2019, quan Foro España, Somatemps, Convivència Cívica Catalana i Societat Civil Catalana van voler llogar una sala per fer-hi la xerrada Las nuevas amenazas contra la libertad de elección de lengua. Les entitats promotores “havien enganyat la Junta amb un títol totalment diferent de la conferència, i quan es va descobrir de què anava realment a través de xarxes socials, l’ICAB va decidir rescindir el contracte. Però el dia de la conferència hi havia 200 persones esperant entrar, i per un tema d’ordre públic es va acabar permetent”, expliquen a El Món fonts coneixedores d’aquest episodi.
Per què aquesta vegada no s’ha informat d’un ponent que se sabia que seria controvertit? La degana, Maria Eugènia Gay, n’estava al corrent, motiu pel qual l’ICAB va fer un comunicat aquest dilluns al vespre remarcant que la Junta no pot vetar ponents en nom de la “transversalitat i pluralitat” del Col·legi, que representa 18.000 lletrats. Però el comunicat estava signat per la Junta de Govern, malgrat que els seus membres, o com a mínim alguns, no en tenien constància, ni del comunicat ni de la participació del polèmic fiscal. I si bé la Junta té per norma mantenir la llibertat de criteri de les seccions, té capacitat de veto si considera que la proposta no representa la neutralitat o l’interès necessari per als seus col·legiats.
Qui l’ha convidat? Les seccions de Penal i de Constitucional de l’ICAB, presidides respectivament per Miguel Capuz Soler i Francisco Chamorro Bernal, tots dos membres de l’associació d’advocats Llibertats, de tall constitucionalista i molt bel·ligerants contra el dret a decidir, a més de propera a Ciutadans. De fet, molts dels seus membres estan en aquesta òrbita, i el partit ha fet servir informes jurídics de Llibertats per als seus interessos polítics. Curiosament, en la seva fundació es van presentar com un col·lectiu d’advocats que lluitava per “mantenir la neutralitat política” als col·legis d’advocats. L’1-O van fer un comunicat titllant el referèndum de “greu atac a la Constitució i a la democràcia”, i posteriorment, amb la resposta a la sentència, van considerar “fets socials inadmissibles” les protestes ciutadanes. Aquestes seccions ja van convidar el desembre del 2018 Alfonso Guerra, just uns dies després que fes befa dels catalans recordant que a Madrid s’havien “cepillado” l’Estatut. Aleshores, l’advocat Jordi Pina era vici-degà i va protestar, però l’acte es va dur a terme igualment.
