La ciutat, en ple impàs entre el resultat de les eleccions i la configuració d’un nou govern, continua patint una realitat que no s’atura: l’augment del preu de l’habitatge. Ni el nou decret aprovat al Parlament de Catalunya ni les polítiques vigents a nivell municipal satisfan les entitats en defensa del dret a una llar digna. En aquesta línia, i per repassar quines propostes sobre la matèria feien els diferents candidats a l’alcaldia, recuperem l’article del portal Municipals.cat sobre les promeses electorals pel que fa al futur dels pisos. Unes idees que, en el cas de Manuel Valls arribaben a prometre la creació de 10.000 habitatges en vuit anys, tenint en compte una expansió cap a l’àrea metropolitana.
A l’article de Municipalscat, es recull que Ernest Maragall, mirant a un horitzó més llarg, apuntava als 20.000 habitatges de titularitat pública i Ada Colau, en canvi, se situava com a objectiu augmentar la mesura del 30% de l’habitatge protegit en noves promocions al 50%. A més, projectava cobrir la ronda Litoral amb pisos “assequibles”. Alhora, la candidata de JxCat Elsa Artadi basava gran part dels seus arguments, recull la informació citada, en criticar els 8.000 habitatges promesos de Barcelona en Comú i el resultat final de “només” 800 entregats.
La subhasta de l’habitatge social: qui en dona més? 🏘️
Una història amb informació de @naciodigital, @canalreus, @TaronjaAnoia, @naciogirona, @TotBcn i @betevehttps://t.co/jk70jfNwup#municipalscat
— Municipalscat (@municipalscat) 11 de maig de 2019
Fins i tot la informació recollia la proposta de la CUP, que malgrat no ha obtingut representació al consistori apostava per transformar els habitatges buits en públics i arribar a expropiar hotels per tenir-ne de municipals.
