El govern municipal de Barcelona insisteix en ajornar la col·locació de llambordes stolpersteine per fer abans un debat sobre els seus pros i contres. El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa (BComú), ha respost així un prec d’ERC a la comissió de Cultura d’aquest dimarts. Els republicans demanaven col·locar aquesta peça de paviment metàl·lica davant d’edificis vinculats a Francesc Boix, (carrer Margarit, 17) i a Mercè Núñez Targa (carrer Santa Anna, 5), així com dedicar-ne a altres col·lectius perseguits pel nazisme, com Testimonis de Jehovà, gitanos o homosexuals.
El govern ha tombat el prec al·legant que “no hi ha consens” entre tots els col·lectius de memòria i acadèmics sobre aquestes llambordes que molts vianants trepitgen sense prestar-hi atenció, malgrat que s’han instal·lat a multitud de ciutats d’arreu del món, de Catalunya i d’Espanya. Rabassa ha argumentat que al febrer està previst una jornada de debat sobre “l’ús i abús” d’aquesta senyalització i com encaixa amb les plaques i faristols d’història que ja hi ha instal·lats a la ciutat.
“No dic que no, però abans reflexionem”, ha insistit. Ha recordat la ciutat ja compta amb elements que recorden la repressió del feixisme i ha advertit que “la inflació memorial pot acabar sent una banalització ètica”. També ha assenyalat que València i ciutats de Navarra “tenen una llamborda pròpia” i Munic no en té cap perquè hi ha “veus contràries”.
La reticència de Barcelona amb aquestes llambordes no és recent, pel que la reflexió arribarà després d’anys de poca claredat municipal sobre la qüestió. Precisament la setmana passada es va col·locar a la plaça Sant Jaume la primera i única peça d’aquest tipus que hi ha a la ciutat, després de molta pressió política i associativa. Es tracta d’una stolpersteine dedicada al president català afusellat Lluís Companys, que portava tres anys en un despatx de Memorial Democràtic esperant la llum verda del consistori, tal com va denunciar el TOT Barcelona.
4 
