El candidat unionista més pintoresc de les eleccions municipals del 26-M, l’empresari alemany Karl Jacobi, torna a sorprendre amb les propostes per a Barcelona. Després de llançar la idea d’una illa artificial davant de la ciutat per fer-hi pisos –amb la forma de la paraula Barcelona!–, presenta a la seva web el programa electoral complet on apareixen altres idees singulars.
Una d’elles és la instal·lació d’arbres solars digitals o ‘e-Trees’ als carrers més turístics de Barcelona, dotats de “punts de recàrrega ràpida” i connexió wifi per connectar-hi gadgets de tota mena. Així, Jacobi creu que veïns i turistes s’aturarien enmig del carrer a recarregar el mòbil, el rellotge intel·ligent o el portàtil i de pas els qui no tinguin tants objectes electrònics gaudirien de “zones d’ombra” per “reduir diversos graus la temperatura ambiental”. A l’aspirant a l’alcaldia li preocupa molt que hi hagi connexions a internet i explicita al seu programa que vol “encoratjar” que els nous habitatges de protecció oficial “comptin amb endolls de connexions a Internet per a la llar”, una prestació que de fet ja incorporen els pisos públics. El que no inclou, però, és el cost del subministrament que com la resta –llum, aigua, gas– va a càrrec dels residents i no sempre poden pagar.
L’alemany també té molt interès en el confort dels turistes i proposa que “una cadena pública pugui emetre a determinades franges horàries del dia uns butlletins informatius de ràdio sobre la ciutat de Barcelona en anglès amb destinació als turistes i visitants estrangers”. Segons ell aquests informatius es finançarien, totalment o parcial, amb patrocinadors privats. Obvia, és clar, que Barcelona ja té emissores independents i portals online en diferents idiomes i que de fet l’emissora pública Betevé va tenir durant molts anys uns informatius multilingüe. En tots els casos el públic que s’interessa per aquesta informació local en altres idiomes són bàsicament estrangers residents a Barcelona, no pas turistes que estan de pas a la ciutat. A banda, Karl Jacobi sosté que aconseguiria que s’instal·lés a Barcelona “el primer institut d’ensenyament escolar oficial xinès a Europa amb l’ajuda i suport de les autoritats xineses“. Aquest centre, segons ell, garantiria “la residència permanent a la ciutat de moltes famílies xineses”, que es diferenciarien de les nombroses families immigrants del gegant asiàtic pel seu poder adquisitiu: “Aquest primer centre escolar xinès garantirà la compra d’habitatges de luxe i els ingressos de les arques municipals”.
També planteja incorporar a la xarxa de transport públic una mena d’Uber públic format per “microbusos ecològics sense ruta fixa”, que es sol·licitarien mitjançant una app per al mòbil. Una proposta amb força potencial polèmic que el candidat no arriba a desenvolupar més enllà d’una frase. En el mateix apartat de sostenibilitat, defensa “les defuncions verdes i ecològiques“, és a dir, “animar a les empreses del sector [funerari] i familiars [de persones difuntes] perquè apostin per aquest tipus materials reciclables i sostenibles com a contribució post-Mortum al medi ambient”. En definitiva, propostes diferents amb les que l’alcaldable vol destacar i qüestionar la imaginació dels partits tradicionals.
