Jordi Rabassa: "Cal més Guàrdia Urbana a les nits i més investigació"

El nou regidor de Ciutat Vella valora l'augment dels robatoris, l'arrencada del bipartit BComú-PSC, la resposta a la sentència de l'1-O i els principals projectes pels barris del districte

Regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa assumeix aquest mandat el districte més complicat de Barcelona. Ja se'l coneix de fa temps, primer com a veí del barri Gòtic i els últims 4 anys com a número 2 de l'exregidora Gala Pin. Historiador i activista veïnal a Sant Andreu –d'on és originari–, Rabassa va arribar als comuns a través de la integració de Procés Constituent a la confluència. Avui és membre de la Coordinadora general de BComú, l'òrgan que marca l'estratègia política del partit.

Rep al TOT Barcelona al seu nou despatx, el mateix que utilitzava Pin. “Encara no l'he decorat!”, reconeix rialler. Treballar-hi ja hi treballa, com deixa palès una pissarra blanca amb tot d'anotacions. Molts llibres, un mapa de Ciutat Vella emmarcat, llibretes manuscrites en bolígraf vermell… i una irònica auca antiga titulada Guia del turista del ninotaire Cesc. Reflexiu, prudent i més aviat tímid, Rabassa combina formes conciliadores amb un gruixut fons ideològic.

 

Ciutat Vella és el districte que més nota el pic d'inseguretat, en especial de robatoris al carrer. Quina recepta vol aplicar com a regidor per revertir les xifres?

Tenim plans en diferents àmbits. Volem reforçar la policia de barri i la col·laboració entre cossos. Penso que cal més Guàrdia Urbana a les nits i més investigació policial: posar més policia al carrer és reaccionar a allò que ja passa, mentre que la investigació ajuda a evitar que passi. Les mesures reactives són fracassos com a societat, en calen també de preventives. Està molt bé que les administracions ens posem d'acord en fer macrooperatius policials, però també necessitem macrooperatius d'habitatge, contra la pobresa, la segregació escolar… Hem d'arribar al fons real de la inseguretat, acompanyant els veïns en els seus problemes per arribar a final de mes, per pagar el lloguer, amb les ajudes socials o la salut… I reforçar la vida comunitària, a través dels vincles entre entitats, veïns i administració.

Les carències socials són les causes d'aquest pic de delictes tan pronunciat? La pobresa o l'especulació no s'han disparat en la mateixa proporció que els fets delictius, els darrers 2-3 anys.

No hi ha una causa-efecte aritmètica. Barcelona és la ciutat global més important de l'Estat espanyol. Tenim una massificació de l'espai públic que fa que sigui procliu a moltes coses. Durant la temporada vacacional l'aglomeració en certs carrers es multiplica per 4, per 5 o per 6. A més a Ciutat Vella tenim especulació amb l'habitatge, expulsió de veïns i pobresa. Tot això al final acaba comportant algunes coses i pot acabar comportant delinqüència. S'han de fer macrooperatius, però anem a atacar els problemes estructurals també, perquè la solució a la delinqüència no passa només per la policia. I moltes d'aquestes altres responsabilitats són compartides. Com ho fem per anar de la mà de la Generalitat per fer un pla realment efectiu d'habitatge públic per Ciutat Vella? Posem-nos-hi i fem-ho! Com revertim les desigualtats? L'Ajuntament sol pot fer i fa moltes coses, però podem fer-ho millor acompanyats de l'administració competent.

Les dades de Mossos diuen que l'augment dels robatoris amb violència o intimidació s'ha disparat a Ciutat Vella un 131% en dos anys. I els furts, un 53%. Creu que és raonable que el govern municipal li tregui ferro al problema o digui que hi ha una “campanya” d'alarmisme?

No crec que estiguem traient ferro, en absolut. Ha augmentat el 131%, és així. La meva pregunta és: per què ha augmentat el 131%? Aquí és on ens hem de posar, en les causes. Ningú ha negat que hi hagi problemes de seguretat i de delinqüència, però em resisteixo a dir que hi ha una “crisi” de seguretat. És una paraula buida.

Jordi Rabassa: "Ningú ha negat que hi hagi problemes de seguretat i de delinqüència, però em resisteixo a dir que hi ha una 'crisi' de seguretat"

Com li hem de dir, doncs, a un +131%?

Hi ha un increment sostingut d'aquesta problemàtica en concret. Altres delictes s'han estabilitzat o fins i tot reduït, ens expliquen els Mossos i la Guàrdia Urbana. Queda malament dir-ho perquè sembla que insinuï que ja estem bé, però per exemple els robatoris en domicilis o en comerços van saltar i ara s'han estabilitzat o anat a la baixa. Ara bé, hi ha hagut un sobredimensionament gairebé emocional provocat per les xarxes socials que ens hem de plantejar com a societat. Tots tenim un mòbil a la mà i qualsevol incident és molt fàcil escalar-lo, cosa que abans no passava.

En tot cas hi ha una sensació veïnal d'inseguretat molt elevada. Com la revertim?

És veritat que hi ha veïns que viuen amb por i això no es pot permetre de cap manera. Hi ha moltes maneres de revertir-ho, treballant molt amb els veïns perquè l'Administració sigui el més propera possible i detecti què és el que els provoca la por. Molts cops no són experiències pròpies, sinó el context de l'increment de delictes i també l'espai públic, com carrers poc il·luminats o amb moltes persianes baixades. Hi ha un cert urbanisme pensat fa anys que no contribueix a la sensació de confort al carrer.

La plaça de la Gardunya encara no ha estrenat del tot la reforma i ja dona signes de degradació. Quins plans té la regidoria?

L'obra es va acabar fa pocs anys i no tenim cap projecte de nova reforma. El que hi haurà és intervenció social amb els problemes que ja tenim identificats. A través dels serveis municipals treballem amb les persones que poden estar malmetent el bon conviure. A mi la nova Gardunya urbanísticament no m'agrada, no és agradable per fer-hi vida veïnal, és una plaça dura poc confortable. A més té molts racons i moltíssim ús i rotació d'usuaris.

El regidor Jordi Rabassa, en un moment de l'entrevista / Jordi Borràs

El regidor Jordi Rabassa, en un moment de l'entrevista / Jordi Borràs

L'entorn de la Gardunya sí que viurà canvis. Els immigrants tancats a l'antiga Escola Massana denuncien un desallotjament imminent i que els comuns els han abandonat.

Compartim políticament les seves reivindicacions, com quan van iniciar la tancada. L'Ajuntament vam treballar amb ells fins on arribaven les competències municipals. Estan ocupant un local municipal i el desnonament està damunt de la taula, però evidentment és un extrem al que no volem arribar. Penso que arribarem a una solució acordada.

L'espai que ocupen es destinarà a ampliar el teatre de la Biblioteca de Catalunya, que gestiona La Perla 29 i dirigeix Oriol Broggi. Quins plans té el govern municipal per l'Hospital de la Santa Creu?

Per a l'antiga Massana ens plantegem una possible ampliació de La Perla 29, però de sales d'assajos i d'administració, no de capacitat d'espectadors. El passat mandat vam estar treballant amb la Generalitat i amb el Consorci de Biblioteques sobre què podia passar a la Biblioteca de Catalunya. Des de fa un parell d'anys no hi ha hagut cap altre moviment. Sé que la Generalitat volia ampliar-la i poder-hi posar una biblioteca de barri. Ens van presentar un projecte en què l'espai quedava molt tancat en sí mateix i nosaltres vam proposar que fos més obert i permeable per entrar i sortir. A més la Gardunya necessita un equipament que miri cap a la plaça. La porta de la nova Massana no hi dona i ens hagués agradat, perquè ara crearia unes dinàmiques diferents. L'ampliació que es faci ha de ser el màxim de veïnal i de barri possible. Ho treballarem amb ells quan ens tornin a trucar.

Jordi Rabassa, sobre el CAP Raval Nord al costat del MACBA: "La solució triada no és bona i el temps ho demostrarà, però és la que va acordar el plenari i ara Consorci  de Salut i Generalitat l'han de tirar endavant"

Ampliar el teatre pot tenir un efecte gentrificador, com la Filmoteca o el Macba?

Sí, clar, qualsevol actuació a Ciutat Vella pot generar gentrificació. S'ha de treballar molt el model d'equipament i com encaixa amb l'espai públic i ho hem de fer d'una forma comunitària. Si fem grans equipaments de ciutat o de país que no miren cap al veí, estem expulsant-lo. Si els fem tenint en compte la plaça, el veïnat i les noves dinàmiques que crearà, pot no expulsar.

Té novetats del CAP Raval, un cop descartada la Misericòrdia i aprovada la ubicació al costat del MACBA?

No. Es va tancar el mandat dient que l'espai havia de ser aquell. El sòl és de la Diputació, el planejament urbanístic l'ha d'impulsar la Generalitat i els diners són del Consorci de Salut. L'Ajuntament haurà de fer coses, però més endavant. El conflicte es va tancar en fals i seguim creient que la millor opció ha estat la Misericòrdia. La solució triada no és bona i el temps ho demostrarà, però és la que va acordar el plenari i ara Consorci i Generalitat l'han de tirar endavant. L'Ajuntament acceptarà el canvi urbanístic que faci la Generalitat. Estem expectants. Entenc que la Generalitat haurà fet la feina aquest estiu i ens dirà alguna cosa aviat. I sinó els ho recordarem.

La setmana passada van començar a instal·lar-se els primers pisos-contenidor, per als que tindran preferència els veïns de Ciutat Vella per evitar “l'expulsió de veïns” dels barris del centre. Però hem parlat amb entitats del Gòtic i la PAH i ens diuen que és només ajornar l'expulsió, perquè hi ha molt poca oferta de pisos públics.

Sí, l'habitatge disponible no eixuga l'expulsió de veïns que hi ha. I això que Ciutat Vella és el districte amb més habitatge públic de la ciutat. En falta, és una realitat, no podem fer discursos triomfalistes. Aquests allotjaments temporals seran per a persones de Ciutat Vella que han patit un desnonament i se'ls ha concedit un pis públic que encara no existeix. No s'altera el criteri de vulnerabilitat de la mesa d'emergències, simplement en lloc de posar-los provisionalment en un alberg o pensió, que tenen mancances, estaran en un lloc millor. A més aquest nou edifici tindrà dues coses xules més: els baixos seran per al CAP del Gòtic, que està al costat, i al terrat hi haurà un hort comunitari. No és ‘la' política d'habitatge del govern municipal, és una peça més. El passat mandat vam comprar diversos edificis, alguns habitats i altres buits, però la maquinària per rehabilitar-los i lliurar-los és molt lenta. També explorem altres opcions, com traslladar oficines municipals ubicades en edificis que havien estat pisos. O fer baixar als locals a peu de carrer algunes entitats que ara ocupen principals. I és molt important la corresponsabilitat dels privats, que poden cedir pisos a lloguer social, com ha fet el fons Blackstone al carrer Hospital 99.

Jordi Rabassa, des d'una finestra del seu despatx, al Raval / Jordi Borràs

Jordi Rabassa, des d'una finestra del seu despatx, al Raval / Jordi Borràs

Ja té data, la rehabilitació de la fàbrica Can 60 del Raval, comprada per l'ajuntament fa tres anys?

Avui no en té. Tenim el projecte i en breu ja veurem maquetes, però està pendent de pressupostos. Si prosperen els pressupostos de 2020, podria tenir data, sí.

La seva predecessora, Gala Pin, va mantenir sempre un discurs molt dur amb el Port de Barcelona. Quina relació hi tindrà vostè?

Hem de tenir una relació lleial, cordial i amb ganes de treballar pels barris. Són responsables del què passa a la ciutat, no poden funcionar com si fossin un organisme del tot independent, com si el que fan no tingués conseqüències en els barris del costat. No ens hem reunit amb Mercè Conesa, però en principi la reordenació de molls pactada avança bé.

Obrirà l'Hermitage el 2022, com preveuen els impulsors? Hi està a favor?

No tinc res en contra de l'Hermitage, però crec que la ubicació no és adequada per la previsió de visitants que tenen. La Barceloneta no pot tenir un altre focus d'atracció de molta gent, sigui un museu o un altre tipus d'equipament. També és cert que és una iniciativa privada i si els planejaments urbanístics tiren endavant, l'Ajuntament no podrem decidir si s'hi instal·la o no.

Les discoteques del front marítim al final han obert tot l'estiu, malgrat que Gala Pin va augurar al maig que tancarien, o bé per la pressió de les inspeccions o bé per un acord amb l'Estat.

Són dues coses diferents. Per un costat hi ha les inspeccions de seguretat, que podien comportar tancaments temporals. Han anat fent al·legacions i recursos i també arreglant les deficiències, però els expedients són vius encara. Per altra banda, hi havia un acord amb l'Estat per retirar les concessions a les discoteques i cedir l'espai al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Però ens hem trobat amb unes eleccions generals i sense govern a l'Estat, el que ens ha jugat una mala passada. D'acord n'hi ha, però no s'ha pogut fer efectiu. Per això l'Estat ha acabat prorrogant un any les concessions.

Jordi Rabassa: "M'indigna que hi hagi presos polítics, que estiguin a la presó i se'ls jutgi per una cosa que no hem fet"

Aquest estiu l'estrena del bipartit ha quedat molt marcada per una visible embranzida del PSC i uns comuns que han quedat més en segon pla. Com recuperarà BComú el lideratge públic com a soci gran?

No hi ha un pla, no és una competició entre BComú i el PSC. Cadascú té la seva àrea i la gestiona amb el seu tarannà. Hi ha colideratge i una alcaldessa que acaba marcant la diferència. No em preocupa la visualització, em preocupen les polítiques i que el meu missatge pugui arribar als veïns. Que surti un més que l'altre als mitjans m'és bastant indiferent, em preocupa més que fem coses que no m'agraden.

En la gestió del top manta s'ha vist clarament el diferent “tarannà”, amb un dispositiu policial que els comuns potser no haguessin fet. És fàcil d'empassar?

Als mitjans de comunicació diguem que els agrada més un tipus de discurs que un altre i hi ha mesures que són noticiables i d'altres que no tenen tan bona foto. No és cap secret que discrepem en algunes coses i en el cas del top manta discrepem. És una discrepància molt lògica i que no és amagada ni secreta. El top manta no és un problema de seguretat, ho és de treball i de papers.

L'historiador Jordi Rabassa és el nou regidor de Ciutat Vella i de Memòria / Jordi Borràs

L'historiador Jordi Rabassa és el nou regidor de Ciutat Vella i de Memòria / Jordi Borràs

Vostè venia de Procés Constituent, del sobiranisme d'esquerres. Com creu que han de respondre els comuns a la sentència?

Ho decidirem entre tots. A mi personalment m'indigna que hi hagi presos polítics, que estiguin a la presó i se'ls jutgi per una cosa que no hem fet. I hem de respondre amb indignació perquè això no pot ser. Però políticament hem de seguir forts reclamant un Estat de dret i denunciant la vergonya d'un Estat que està reprimint idees polítiques. I penso que això és el que farem els comuns. Ara bé, la sentència no ha de marcar l'agenda de polítiques públiques. El que passi als presos no pot influir en la política d'habitatge, de cultura o de drets socials de la Generalitat. Em semblaria inconcebible. Sí que ha de marcar, en canvi, quins són els nostres horitzons polítics com a país, república, model d'Estat, encaix o com vulguem dir-li. Penso que la sentència no ens agradarà gens i que està dictada. Sortirem al carrer i ens queixarem.

Un míssil polític així, a la pràctica, és complicat que no afecti a calendaris, votacions…

Clar que se'n ressentirà. Però hi ha una sèrie de partits que ens posem absolutament d'acord sobre els presos. I que podem arribar a molts acords en polítiques públiques, perquè també compartim la desgràcia de tenir gent a la presó.

Ada Colau ha dit que no anirà a la manifestació de la Diada. Vostè hi anirà?

Hi he anat cada any: al matí faig la meva passejada i a la tarda, a la manifestació. Suposo que aquest any faré el mateix.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?