Jaume Collboni: "Amb Colau teníem discrepàncies però la roba bruta es rentava a casa"

L'alcaldable del PSC defensa el catalanisme socialista, vol que Colau porti la Generalitat als tribunals i esquiva concretar una solució pel MACBA i el CAP del Raval Nord

Entrevistem a l’alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, a 66 dies de les eleccions municipals del 26 de maig. Només ell i l’alcaldessa repeteixen com a caps de llista, tot i que la de Collboni renova tota la resta de posicions de sortida. Ja ha llançat les seves primeres propostes electorals, com una Expo 2030 o baixar impostos als emprenedors. No obstant, els dos principals leitmotivs són criticar l’independentisme i la ruptura del pacte amb Ada Colau.

Conversem amb el candidat al seu despatx municipal, que ha decorat amb una bandera de la ciutat, un retrat del polític i activista gai Harvey Milk, un cartell retro del PSC dels 90 i múltiples retrats dels ex alcaldes socialistes. També hi aparca la bicicleta plegable, tot i que al vestíbul municipal hi ha taquilles específiques. Als tres sofàs vermells de la sala hi té coixins grocs en forma d’emoticones. Sobre la tauleta baixa hi ha un calendari de la Plataforma per la Llengua amb la silueta dels Països Catalans, que no deu mirar gaire perquè està encallat al mes de gener.

Collboni i la seva bicicleta plegable en un passadís de l'ajuntament / Jordi Play

Collboni i la seva bicicleta plegable en un passadís de l'ajuntament / Jordi Play

 

Fa deu dies va proposar un “govern de concentració” que només excloïa Vox i CUP. Ho manté? Com pretén fer governar junts a PP i ERC o al PDECat i Cs?

Per fer avançar la ciutat caldrà diàleg i acords. Qui no digui això està mentint a l’electorat. Jo em presento per guanyar les eleccions, però també per evitar el bloqueig institucional. Parlar amb tothom vol dir articular polítiques i pactes que facin governable la ciutat, se li pot posar el nom que es vulgui.

Vostè que ha defensat els fronts d’esquerres, posa ara a la CUP al mateix nivell que VOX. Als barris de tradició d'esquerres, s'entén això?

No són el mateix ideològicament, però sí en radicalitat: els dos partits venen a rebentar el sistema democràtic. Quan s’ha posat a les mans de la CUP la governabilitat de Catalunya, ens han portat contra les roques. La CUP és percebuda als barris com una força nefasta per la política catalana, que ens ha empès cap a una posició de no retorn i d’unilateralitat.

Faig meva una pregunta que li va fer una assistent al Círculo Ecüestre i que no va respondre aleshores: si hi ha dues majories alternatives i els seus vots són decisius, investiria abans a Ada Colau o a Manuel Valls?

Qui em voti a mi ho farà perquè jo sigui alcalde. I els regidors i regidores del PSC que surtin escollits votaran Collboni el dia de la investidura.

Jaume Collboni: "Vox i CUP venen a rebentar el sistema democràtic"

La gran bel·ligerància del PSC, i en especial la seva, contra Ada Colau contrasta amb les escasses crítiques públiques durant l’any que van compartir govern. De fet lamenta encara la ruptura del pacte. Si tan poc s’entenien i considera que Bcomú governa tan malament, no era millor un divorci ràpid?

Defensem un acord d’esquerres perquè és el que representa més la ciutat. Però Ada Colau va posar per davant la qüestió nacional a la social: Xavier Trias i Alfred Bosch li van dir que si trencava amb el PSC li donarien suport i ella ho va fer. Un alcalde ha de defensar el seu govern o canviar-lo, no el pot deixar en mans de les bases sense pronunciar-se. Per nosaltres, amb la ruptura es va acabar el mandat: l’ajuntament s’ha paral·litzat i s’han malbaratat els consensos.

Les discrepàncies no són només posteriors. Ha explicat diverses vegades que, governant junts, es sentia sol defensant la candidatura a l’EMA.

Amb Ada Colau teníem discrepàncies, però no transcendien perquè la roba bruta es rentava a casa. Això és bo i és sa: és una de les lliçons que vam aprendre del Tripartit. No eren desacords essencials, perquè l’alcaldessa que ha tingut bona voluntat i té uns valors que compartim en molts aspectes. Però no ha sabut transformar la ciutat ni trobar aliances, li han faltat experiència i habilitat. L’alcaldia l’ha sobrepassada.

Li donaria una segona oportunitat el proper mandat?

El nostre compromís és investir al nostre candidat.

Jaume Collboni i Ada Colau són els únics caps de llista de 2015 que repetiran el 26-M / Jordi Play

Jaume Collboni i Ada Colau són els únics caps de llista de 2015 que repetiran el 26-M / Jordi Play

Amb Laia Bonet, la seva número 2, van ser rivals a les primàries socialistes de 2015. A les llistes de fa quatre anys va preferir fitxar Carmen Andrés i tampoc va comptar amb Bonet com a assessora del grup municipal ni l’hem vist per l’ajuntament durant el mandat.

Mai l’he descartada ni m’hi he barallat. Carmen Andrés va quedar segona i Laia Bonet va fer l’aposta raonable i positiva de retornar a la seva trajectòria professional. Ara bé, no ha deixat de participar a les decisions internes del partit, als mitjans de comunicació i a iniciatives de la ciutat. Vull una candidatura per governar i necessito gent amb experiència de govern, com ella, que ha estat parlamentària i quatre anys secretària del Govern amb José Montilla.

Li ha dolgut el fitxatge de José Corbacho com a número 3 de Manuel Valls?

No. És un signe de la desesperació de Valls.

Ha proposat una Expo 2030 per renovar la Fira. Com es compatibilitza amb els Jocs Olímpics d’Hivern pel 2026 o 2030, que també defensa?

Són esdeveniments de naturalesa molt diferent i la ciutat ha de jugar-ho tot. No proposem construir una ciutat nova amb tones de formigó, sinó rehabilitacions sostenibles que s’hauran de fer igualment. La Expo aprofita la reforma ja prevista de l’espai firal de Montjuïc, el centenari de l’Exposició Internacional de 1929 i l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Els Jocs d’hivern van ser una proposta de Jordi Hereu el 2010 i han fet un camí una mica tortuós. És un procés complex però en marxa, amb una comissió que està refent consensos per una candidatura el 2026.

Jaume Collboni: "Demanarem que Colau porti la Generalitat als tribunals pels 18 milions de deute en dependència"

Ha defensat implicar a l’Estat en el finançament de la L9 del metro. Comptant que l’Estat té tantes inversions pendents amb Barcelona, des de la Sagrera i Sants Estació fins a la Biblioteca Provincial, és creïble que compliria amb la L9? Tan de bo es complís tot el que consta als pressupostos!

El que consta es compleix, una altra cosa és quan. Si plantejo com hem de rescatar la L9 és pels incompliments de la Generalitat amb Barcelona, als que hem de dir prou. Fins i tot als tribunals.

Això no és justament judicialitzar la política i tancar la porta al diàleg que pregona el PSC?

No s’hauria d’arribar a tribunals, però el Govern juga als simbolismes en lloc de centrar-se en les seves obligacions. I Colau ha estat tèbia. Si et roben la cartera, ho has de denunciar! Hi ha hagut un precedent: els 40 milions d’euros que deu la Generalitat a l’Ajuntament per les escoles bressol. Diversos ajuntaments, bàsicament d’alcaldes socialistes, han guanyat una demanda al TSJC. Ada Colau s’hi va apuntar a última hora. Ara hi ha una segona tongada de denúncies i esperem que també els donin la raó. A les comissions municipals d’abril demanarem que Colau porti la Generalitat als tribunals pel deute acumulat de 18 milions en matèria de dependència.

Ha fet oposició amb guerra de xifres, per exemple amb el compliment del Pla de Barris o les presumptes retallades. Presumir d’accés a documents i contactes dins l’ajuntament, no abona el vell mite que la majoria d’alts càrrecs són socialistes encoberts?

Coneixem molt bé la ciutat i l’ajuntament. No són xifres ocultes, sinó dades que tenen molts gerents i treballadors municipals. I quan ens intenten enganyar, sabem on anar a buscar la informació. A nosaltres no ens la colen.

Bicicleta plegable, mapa, cartells i fotos del PSC: el despatx de Jaume Collboni / Jordi Play

Bicicleta plegable, mapa, cartells i fotos del PSC: el despatx de Jaume Collboni / Jordi Play

Com defensa davant l’electorat d’esquerres haver votat que no a la funerària pública i l’ambulatori del Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia?

Estem a favor d’una funerària pública, no d’un nyap. Així ho portarem al programa electoral. No pensàvem hipotecar 15 milions d’euros del següent govern a dos mesos de les eleccions. I a qui se li ocorre vendre a Mémora les participacions que l’Ajuntament té a Serveis Funeraris per engegar un projecte sense ni tan sols el Pla d’empresa fet? El conflicte per la Misericòrdia comença a ser un sainet. El govern Colau ha provocat un conflicte fent incompatibles la salut i la cultura.

De fet ‘el conflicte’ no és pas nou: els veïns porten més de 13 anys reclamant el CAP.

És de bojos convertir la reivindicació legítima d’uns veïns en una batalla per l’ampliació d’un museu. En etapa socialista a Ciutat Vella es van transformar més de 100.000 metres quadrats. Ara parlem de només 600 m2!

Doncs dels seus 100.000 m2, cap va ser per l’ambulatori.

Un alcalde d’esquerres, justament, posa equipaments culturals en un barri en risc per regenerar-lo i ajudar-lo. És una aposta que la ciutat va fer i que ha de mantenir. Ara mateix hi ha tres alternatives, una d’elles el solar de la UB que va presentar ERC i al que hem donat suport.

Però el PSC quina opció prefereix? On vol l’ambulatori?

Sóc molt seriós i no faig politiqueria superficial. Demanem que es faci un estudi tècnic i de viabilitat econòmica per veure quina és la millor opció, enlloc de decidir-ho precipitadament.

Més info: L'oposició tomba la cessió de la Misericòrdia al CAP Raval Nord

Però si el CatSalut ja ha analitzat les tres opcions i segueix preferint la Misericòrdia!

A veure, no és CatSalut qui ho ha de dir. Qui mana és el Govern de Catalunya i està dient coses contraposades: Cultura diu que no i Salut, depèn amb qui parlis, diu que s’han de buscar alternatives. El govern de la ciutat en lloc d’assenyalar el culpable i oferir solucions, que sí que és feina seva, ha anat a buscar una falsa alternativa amb un espai que ja estava reservat per al MACBA.

Reitera molt en campanya que Ada Colau li fa el joc a l’independentisme per penjar llaços grocs. Vostè que va compartir consistori amb Quim Forn, accepta veure’l empresonat i assegut al banc dels acusats?

He tingut i tinc el millor concepte del Quim Forn com a polític i com a persona. I el vaig anar a veure a Estremera quan no hi anava ningú. El judici és un fracàs col·lectiu de la política i no m’agrada que el procés hagi degenerat fins aquest punt per manca de diàleg.

Jaume Collboni: "Vaig anar a veure Quim Forn a Estremera quan no hi anava ningú"

Com pot mantenir al marge el catalanisme històric del PSC davant les càrregues de l’1-O? Es va manifestar el dia 3 d’Octubre, com van fer molts no independentistes?

Les vaig condemnar amb un tuit l’1-O a les deu del matí, sense esperar que el meu partit digués res. Em manifesto com jo considero. No em vaig mobilitzar el dia 3 ni vaig anar a votar el dia 1. Contraposar l’1 d’octubre al catalanisme és un error: el catalanisme és molt més que una desafortunada declaració unilateral d’independència.

La DUI encara no s’havia produït, faltaven setmanes.

Doncs saltar-se les lleis del 6 i 7 de setembre com ho va fer el Parlament és anar en contra del catalanisme polític!

Llavors què és el catalanisme polític avui? Què ofereix als catalans, ara i en concret?

Defensa el fet nacional català, que és la nostra llengua i la nostra tradició, arribant a acords. I això es concreta en dialogar per trobar una solució al conflicte dins dels marges de la Constitució.

Una solució votada, almenys?

Acordada.

Ara mateix “els marges de la Constitució” són molt i molt estrets per encabir-hi tota la dimensió del conflicte català.

Per part dels senyors Torra i Puigdemont no hi ha cap marge, mentre hi siguin ells serà molt complicat. Però ho intentarem perquè sabem que la solució ha de ser política. Podem oferir diàleg, no unilateralitat ni judicialització. És l’inici de la solució.

En 30 segons

Collboni, al seu despatx de l'Ajuntament de Barcelona / Jordi Play

Collboni, al seu despatx de l'Ajuntament de Barcelona / Jordi Play

A quins barris ha viscut?

Sóc del baix Guinardó i després he viscut a la Teixonera, al Gòtic, al Poblenou i a la Dreta de l’Eixample.

L’última sèrie de televisió que ha vist és…

Bobby Kennedy for President. Ara miro poquíssim la tele però sóc dels que quan agafo una sèrie, miro totes les temporades en un sol cap de setmana!

Un ídol no polític de joventut.

Uff, no tenia ídols musicals ni de cine. Posa Loquillo, va.

Formava part de la nova fornada del PSC batejada com a ‘generació Blackberry’. Quin mòbil té?

No vaig tenir mai Blackberry! Fins servir el mòbil corporatiu de l’ajuntament, un Iphone de fa dos anys.

Celebra el Tió o el Pare Noël?

El Tió.

Una feina domèstica que no sàpiga fer o li surti fatal.

Sóc molt marujo! M’encanten totes les feines de casa, però potser netejar els vidres és la que em fa més mandra.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?