Un ipad, un monovolum i la triple gimcana d'Ernest Maragall

L’alcaldable d’ERC empalma Parlament, entrevistes, reunions de partit i una passejada a Gràcia abans d’obrir la campanya del 28-A a Sant Vicenç dels Horts

L'agenda d'Ernest Maragall és com una gimcana permanent: de primera hora del matí fins a mitjanit se succeeixen entrevistes, reunions, passejades, votacions i tots els formats imaginables d'actes de campanya. Cada dia, de dilluns a diumenge. El TOT Barcelona ha acompanyat l'alcaldable republicà gairebé una jornada sencera, aquest dijous. Ni mitja hora lliure, i això que suposadament és l'últim dia 'tranquil' d'aquí al 26 de maig: a partir de mitjanit l'inici oficial de la campanya pel Congrés l'obligarà a fer mítings també fora de Barcelona i després del 28-A l'agenda s'accelerarà com un tobogan fins les imminents eleccions municipals.

Hi està acostumat i no rondina ni una vegada. No se separa mai de l'ipad –amb la pantalla trencada– on pren notes constantment sobre què vol dir a les intervencions o què li acaben d'explicar. S'ha emportat el seu propi cotxe sense avisar als seus assessors, que li tenien preparat un taxi. Tot i que el seu equip li munta l'agenda cada dia i l'acompanya a tots els actes, de tant en tant s'escapa per fer la seva o senzillament per estar sol uns instants. Tendeix a arribar tard i és de somriure fàcil, tot i que no sempre se li endevina què rumiava que li ha fet gràcia. Coses dels gens Maragall.

7:45h. Despertador, torrades i repàs

Ja des del Parlament, Ernest Maragall explica que li costa dormir. S'ha llevat a tres quarts de vuit però de matinada s'ha desvetllat quasi dues hores. Avui ha pogut esmorzar a casa amb relativa calma, tot i que ja amb els primers 'deures': "Cafè amb llet, torrades amb mantega i melmelada i llegir tota la documentació del dia, s'ha de revisar tot molt", diu.

9:15h Les últimes sessions parlamentàries

A les nou i escaig ja era al Parlament. Avui hi ha 12 interpel·lacions i mocions. Cada tres quarts d'hora, més o menys, ressonen unes campanes per tot l'edifici perquè els diputats que són fora l'hemicicle entrin a votar. L'alcaldable és dels que entra i surt, perquè durant els debats aprofita per rebre visites, fer feina al despatx o atendre periodistes. A banda presideix una comissió parlamentària –de la que parla amb molt més entusiasme que dels plenaris– sobre drets civils i polítics i llibertat: "M'entristeix que PP i Cs des del principi no hi volguessin participar, però encara em sorprèn més que el PSC l'abandonés després de la primera sessió", assenyala. Demà hi ha sessió i hi compareixerà Jody Williams, premi Nobel de la Pau 1997.

Ernest Maragall entrant a l'hemicicle a votar / Jordi Play

Ernest Maragall entrant a l'hemicicle a votar / Jordi Play

Mantindrà l'acta de diputat fins les eleccions, no té data decidida però deixarà l'escó pels volts del 26-M. No veu possible compaginar-lo amb l'alcaldia que espera guanyar. I si li toca exercir d'oposició, s'inclina per deixar l'acta igualment: "És la crònica d'una mort anunciada". El seu germà Pasqual tampoc va voler compaginar les dues funcions: "Va arribar a considerar-ho, però va veure que no, malgrat que defensava que hi hagi alcaldes al Parlament perquè la veu del municipalisme hi sigui sempre present", recorda. 

Ernest Maragall i el seu inseparable ipad / MMP

Ernest Maragall i el seu inseparable ipad / MMP

14h Escapisme i minimalisme al despatx

El dinar d'aquest dijous és en un restaurant proper, on ha quedat amb membres de la seva candidatura per debatre propostes urbanístiques. Té ganes d'anar-hi sol, clarament. Posa excuses i accelera el pas. "Sé on és la porta, no em perdré!", replica rient.

Als passadissos hi ha la Najat Driouech, la diputada d'ERC amb qui comparteix despatx. Es van conèixer fa quatre anys al Parlament Europeu: "El seu grup parlamentari em va convidar per parlar de joventut musulmana i prevenció de la radicalització i ell em va demanar el telèfon per xerrar algun dia a Barcelona", recorda. "I mira, de Brussel·les a tenir-lo sopant a casa amb els meus fills al Masnou!", riu. "És com un pare polític per mi, li pregunto tot el que no sé… Però ell quasi sempre em respon amb més preguntes! Vol que li digui què penso jo i llavors sí, em diu "ja anaves bé" o "no tant" i m'explica el seu punt de vista", explica. També són veïns d'escó a l'hemicicle, el que els genera força anècdotes: "Quan ens equivoquem amb què toca votar, segur que ens equivoquem els dos alhora perquè ens mirem i ens copiem!".

Ernest Maragall i Najat Driouech, votant a l'hemicicle / Jordi Play

Ernest Maragall i Najat Driouech, votant a l'hemicicle / Jordi Play

El grup parlamentari republicà, per cert, comparteix el pis inferior amb el del PP i per baixar-hi cal passar sí o sí per la porta de Junts per Catalunya. A la taula d'ella hi ha papers, targetes, carpetes. La d'ell és gairebé buida. Perquè hi passa poques hores –prefereix els passadissos– i perquè tot el que pot ho fa per ordinador o ipad, no vol carregar papers. En un paisatge tan sobri ressalta encara més l'únic element de personalització, a la paret del fons: un pòster lila que diu "Free catalan political prisoners now" i, enganxat a sobre, el retall d'una fotografia de diari de Pasqual Maragall. Somrient. Cap altra foto.

16:15h Més campanes, reunions i entrevista

L'alcaldable ha tornat de dinar i ha anat directe a l'hemicicle. Queden només tres mocions a l'ordre del dia però la darrera ha estat agitada: Roger Torrent ha hagut d'expulsar al diputat del PP Santi Rodríguez després d'una agra –i gesticulada– discussió amb els representants de la CUP per l'acte de Cayetana Álvarez de Toledo boicotejat al matí a la UAB. Entre votació i votació, Maragall s'escapa novament. Primer per veure's amb Eduard Batllori, de Nova Escola 21, i després per una llarga entrevista amb el TOT Barcelona.

Ernest Maragall, als jardins d'accés al Parlament / Jordi Play

Ernest Maragall, als jardins d'accés al Parlament / Jordi Play

18:15h Cap a Gràcia sense taxi

La conversa s'ha allargat i la gimcana ha de continuar. Aquesta tarda toca míting a peu pla, visita a comerços 'eco' i animar a la militància de Gràcia. A la porta del Parlament hi ha un taxi que l'espera. "He portat el meu cotxe!", diu als seus assessors Ernest Maragall. Condueix un monovolum –un Volkswagen Touran– que ja porta bastants kilòmetres a sobre i no s'assembla gaire als impoluts Audi que usa la Generalitat com a cotxe oficial. "Busca'm quin parking hi ha a prop de la Virreina, si us plau", li demana a la responsable de premsa, mentre ella li 'canta' un tuit que ha de validar: una felicitació personal a Oriol Junqueras, que avui fa 50 anys des de la presó. Al llarg del dia el seu Twitter haurà publicat 3 piulades i ha fet 5 retuits.

Ernest Maragall conduint el seu monovolum / MMP

Ernest Maragall conduint el seu monovolum / MMP

Ja a peu per Gràcia, de camí al punt d'inici, s'entreté deliberadament. Dues criatures van cridant "adéu" als vianants i ell s'hi atura de seguida. "Adéu, adéu, adéu!", els hi contesta enjogassat. "Sóc molt mainader", reconeix. Més amunt li fa d'eco amb murrieria a una preadolescent que remugava: "Què dius, àvia!". La dona somriu encantada del cop de mà inesperat. Davant dels cinemes Verdi, encara una altra aturada per tafanejar la cartellera.

19h Speaker corner, llaminadures gracienques i flors momificades

La passejada gracienca comença més de mitja hora tard, però no és l'únic dels quatre candidats republicans que s'ha endarrerit. Mentre esperen, juga amb un patinet que ha portat un assistent, amb el que acaba fent voltes l'altra 'estrella' de la passejada, el president del Parlament, Roger Torrent. Els acompanyen el politòleg Max Zañartu, candidat de les joventuts i número 8 de la llista; i l'urbanista Maria Bohigas, que ocuparà el número 9. Micròfon en mà, tots 4 expliquen als militants, simpatitzants i vianants que s'acosten el programa d'ERC i demanen suport en la triple contesa electoral.

Míting de Maragall i Torrent a la plaça de la Virreina / MMP

Míting de Maragall i Torrent a la plaça de la Virreina / MMP

Durant l'acte arriba per casualitat l'eurodiputat Ramon Tremosa (PDECat), amb qui Maragall va coincidir com a eurodiputat, i es saluden afectuosament. En comitiva, tendeix a caminar al davant –encara que no sàpiga on toca anar– amb les mans rere l'esquena i pendent de cada vianant.

Ernest Maragall conversa amb l'Ada, dependenta de Bodegues Mallorquín / MMP

Ernest Maragall conversa amb l'Ada, dependenta de Bodegues Mallorquín / MMP

La ruta pel barri avui consisteix en visitar tres comerços de venda a granel o ecològica: Bodegues Mallorquín –centenària però que enguany celebra 50 anys regentada per la mateixa família–, Planeta tè –que ven més de 200 varietats i on Maragall acaba comprant llaminadures de gingebre- i la floristeria Amazónica –que 'momifica' flors i plantes naturals i decora sobretot hotels i restaurants–. 

Ernest Maragall a la floristeria Amazonia de Gràcia / MMP

Ernest Maragall a la floristeria Amazonia de Gràcia / MMP

Ernest Maragall a la botiga Planeta tè de Gràcia / MMP

Ernest Maragall a la botiga Planeta tè de Gràcia / MMP

20:10h L'espontani de Gràcia que li reclama una llista única independentista

L'última parada és el casal Francesc Macià d'ERC Gràcia. Però just a la porta, un veí espontani l'aborda per conversar-hi. De fet, per renyar-lo: li pregunta un cop i un altre per què no pot votar "independència i prou" en lloc d'haver de "triar entre Junqueras i Puigdemont". Maragall no perd la compostura i li replica amb les mateixes paraules que sol adreçar a Elsa Artadi o Quim Torra: "Per què així sumem més!". El veí no s'ho creu i l'alcaldable li quantifica: 100.000 vots més. "Així acabaran guanyant els comuns com va guanyar Arrimadas al desembre", li contesta el sobtat interrogador, que tampoc veu clara la vigència dels conceptes "esquerra i dreta".

L'interrogatori espontani d'un veí de Gràcia a Ernest Maragall sobre la llista única / MMP

L'interrogatori espontani d'un veí de Gràcia a Ernest Maragall sobre la llista única / MMP

20:15h Coaching exprés a la militància de Gràcia

Al casal, previ avís de la presència d'una periodista, els responsables graciencs demanen voluntaris per fer d'apoderats i per fer campanya a cada secció censal. Maragall s'adreça a la militància i pràcticament els arenga: "La batalla del 26-M és més complicada que la del 28-A, no podem donar res per segur". "La meva experiència és que les campanyes enganyen: estableixes relació amb gent que ja t'és propera i pots tenir la sensació que tothom t'estima, però cal ser insaciables i voler parlar amb tothom", avisa. "Si cal tornar a explicar què entenem per República o per què no hem fet una llista unitària, doncs amb paciència ho tornem a explicar!", insisteix. Els graciencs, avisa rient, tenen un repte afegit: "Gràcia és Gràcia, heu de quedar per sobre de la mitjana i exportar-la!".

Ernest Maragall arengant als militants d'ERC Gràcia / MMP

Ernest Maragall arengant als militants d'ERC Gràcia / MMP

21h Sopar ràpid a casa i cap a Sant Vicenç

Després de la passejada per les municipals toca míting per les generals. Entre una cosa i altra, passarà per casa a deixar el cotxe i sopar. Ja no viu a la 'casa gran' dels Maragall, a la plaça Molina, sinó a Galvany per estar més a prop d'una de les dues filles. D'allà el recolliran a les 10h per anar cap a Sant Vicenç dels Horts, el poble d'Oriol Junqueras. El míting d'inici de campanya l'ocuparà fins passada a mitjanit. I l'endemà sant tornem-hi: comissió al Parlament i passejada a Ciutat Meridiana.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?