El govern d’Ada Colau reivindica les xifres del mandat en un mapa interactiu

L'executiu municipal publica les xifres d'inversions i actuacions de 2016 a 2019

L’equip d’Ada Colau reivindica l’obra de govern d’aquest mandat amb un mapa interactiu que es pot consultar en línia. La visualització de dades permet mostrar la distribució territorial d’inversions i actuacions concretes, com 44 hectàrees més de zona verda, 83 nous kilòmetres de carril bici o un 12% més d’ajudes al lloguer. El tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello i el gerent municipal –i ara candidat de BComú– Jordi Martí han presentat el balanç a la premsa aquest dimecres, amb una sofisticada presentació visual i un llarg dossier de síntesi. Ambdós han tret pit d’un increment d’inversió social de 870 milions d’euros i de l’assoliment d’un 95’5% d’execució del pressupost previst per al període 2016-2019. 

“Hem demostrat que som un govern solvent i fort”, ha defensat Pisarello, que ha alabat la salut financera del consistori o el pagament a proveïdors a 30 dies. “Hem acabat amb els dèficits milionaris de Jordi Hereu i els superàvits milionaris de Xavier Trias”, ha sostingut. Ha subratllat especialment les inversions realitzades en solitari, sense participació de l’Estat ni de la Generalitat, per exemple en habitatge: “Barcelona ha patit els anys de govern del PP i també un Govern de la Generalitat que per diferents raons ha afluixat amb la ciutat”. En absència d’aquests suports, segons ell, han pres especial protagonisme les aliances municipalistes: “No s’havien explorat prou les aliances amb altres ciutats per enfrontar-nos a ‘economies de plataforma’ com Airbnb o Cabify i Uber”.

Jordi Martí ha assumit que una part del llegat són increments d’inversió en programes ja existents, fruit de la “continuïtat institucional” a l’Ajuntament: “Hem acabat la xarxa ortogonal de bus i l’etapa final era la més complicada”, ha exemplificat. També ha destacat, no obstant, les “moltes coses noves” realitzades aquest mandat, com els allotjaments temporals APROP o els punts d’assessorament energètic. També ha posat en valor l’estrena de nou escoles bressol, vuit instituts i dues escoles de música i art, així com 90 àrees de joc infantil i “el primer centre de recursos LGTBI de l’Estat”. “I probablement som l’única administració que ha seguit desplegant la Llei de dependència”, ha dit en referència a la injecció de 25 milions d’euros extra al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que ha atès 11.000 usuaris més.

Ni retallades ni autocrítica 

El govern s’atribueix un 90% de compliment del Pla d’Actuació Municipal –que no va sortir aprovat el 2016– i la documentació entregada atribueix el 10% restant pràcticament només a projectes tombats per l’oposició, com la funerària pública o la reforma de l’ordenança de civisme. Altres projectes de futur incert, com el tramvia per la Diagonal, el Pla Estratègic del Zoo o el dentista municipal, consten en canvi dins del 90% de punts assolits. “En alguns casos no hem pogut executar coses que havíem inclòs al PAM, com el tramvia, però n’hem fet d’altres que no estaven previstes, com el Pla Ciència”, ha argumentat Pisarello.

L’únic bri d’autocrítica que han concedit és l’impuls tardà de les polítiques culturals, fins al fitxatge del comissionat Joan Subirats, que serà el número 2 de la llista electoral d’Ada Colau el proper 26 de maig. I els peatges que provoca governar amb 11 dels 41 regidors del ple: “Hem pogut arribat fins on ha permès la mobilització de la gent”. Pel que fa al Pla de Barris, que segons va denunciar el PSC només havia finalitzat 17 actuacions del centenar llarg previst, també han negat la major: “És una ridiculesa que no s’aguanta, s’està executant tot el que havíem dit que faríem i estem al nivell d’execució al que hem d’estar”. 

Han negat rotundament que s’hagin produït retallades durant el mandat perquè “les liquidacions dels pressupostos de 2016, 2017 i 2018 creixen sense excepció i la previsió per a 2019 també”, ha recalcat Martí. Cada any la despesa municipal ha estat superior. Els projectes que s’han ajornat per manca de pressupost –com la rehabilitació de Can 60, per exemple– han defensat a ultrança que s’han reprogramat per “raons tècniques” o per la priorització d’altres inversions. “No s’han fet aquests projectes perquè se n’han fet uns altres que no havíem anunciat”, han afirmat els dos dirigents municipals, que no han volgut quantificar les “reprogramacions” del mandat.

Més informació

Nou comentari