Govern a l'ombra de Maragall, agenda ecologista i molt carrer: els plans de l'oposició a Colau

Els cinc grups municipals preparen estratègies per fiscalitzar el nou govern Colau-Collboni i aconseguir visibilitat

Els cinc nous grups de l'oposició aprofiten les negociacions BComú-PSC per preparar la seva estratègia de mandat. Cada un prepara el seu full de ruta, en funció dels recursos que els permet el resultat de les eleccions i dels seus temes prioritaris. ERC es prepara per fiscalitzar de ben a prop les futures regidories, el PDECat prioritza marcar l'agenda de temes, el PP confia en el ganxo mediàtic de Josep Bou i els grups de Cs i Valls es refan de la ruptura de la coalició.

Els republicans ja han subratllat que volen trepitjar-li els talons al govern d'Ada Colau i Jaume Collboni i exercir de caps de l'oposició. “ERC ha guanyat les eleccions i per tant prendrà la iniciativa en les propostes”, deia Ernest Maragall en una entrevista al TOT Barcelona el mateix matí del ple d'investidura. Va bastir una candidatura amb molts perfils sectorials i fins i tot ho va visualitzar en campanya en un acte al Mirador de l'Alcalde a Montjuïc classificant els 17 primers candidats en quatre grans àrees que remetien a les usuals 4 tinences del consistori.

Miquel Puig i Montse Benedí anaven a Economia i cohesió; Jordi Coronas, Jordi Castellana i Eva Baró a Seguretat i neteja; Elisenda Alamany i Gemma Sendra estaven adscrites a Cultura i Educació; Maria Buhigas, a Urbanisme; i Max Zañartu, a polítiques de joventut. No han esdevingut finalment tinents d'alcalde i regidors de govern com preveia ERC, però ara podran fiscalitzar l'àrea específica que els hagués tocat.

Més info: Els punts calents del repartiment de carteres entre BComú i PSC

El cap de files coneix bé aquesta estratègia, que ell mateix i Pasqual Maragall van aplicar al Parlament de Catalunya la legislatura 1999-2003. El PSC va guanyar a Jordi Pujol en vots però no en escons i es va quedar a les portes de governar la Generalitat. Des de l'oposició va bastir el que es coneixeria com a “govern a l'ombra”, una organització dels diputats calcada a l'estructura de conselleries per fer d'ombra constant de cada àrea i avançar-se –amb dades, informes, contrapropostes…– a tots els moviments del Govern.

“El no farem és limitar-nos a fiscalitzar l'acció de govern, prendrem la iniciativa des del primer moment i volem ser especialment propositius i exigents”, indica al TOT Barcelona el regidor Jordi Coronas. “Tenir 10 regidors i 46 consellers de districte ens permetrà treballar al detall el territori i també els grans temes de ciutat”, confia.

JxCat, amb la vista posada a l'agenda

El segon grup de l'oposició, Junts per Catalunya, es concentra més en l'opinió pública. Amb 5 regidors, vol marcar l'agenda de temes de la ciutat i posar al centre del seu discurs les propostes sobre sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic. Aquest dijous Elsa Artadi ja ho ha advertit en la seva primera roda de premsa a l'ajuntament com a regidora. “Colau ha de declarar l'emergència climàtica a Barcelona i passar de les declaracions benintencionades als fets”, ha recalcat. També estan pendents, lògicament, del paper que podrà jugar Quim Forn com a cap del grup malgrat l'empresonament.

Fora de l'ajuntament, preveuen participar molt activament en els actes i debats de la ciutat, expliquen fonts del grup municipal: “No volem quedar atrapats a la teranyina de la vida institucional” de comissions, plens i consells d'administració. Després de l'estiu posaran en marxa visites periòdiques als barris i conferències temàtiques per “posar temes nous a l'agenda i marcar perfil en aquells que estiguin en discussió”. “Volem fer una oposició contundent perquè som els únics que no hem volgut mai fer alcaldessa a Ada Colau, l'autèntica alternativa”, reivindiquen.

Això no vol dir que no facin política dins l'Ajuntament perquè són conscients que BComú i PSC necessitaran 3 vots per assolir la majoria a cada votació important. El criteri, asseguren, serà mantenir-se ferms en el seu programa electoral: les iniciatives del govern que hi encaixin, les negociaran. Les que no, difícilment. “Igual que Colau ja ens ha trobat tot el mandat passat per al Pla d'Habitatge, ens podran trobar per exemple si impulsen l'electrificació dels vehicles municipals”, indiquen.

Cs i Valls es recomposen

Ciutadans i de la plataforma de Manuel Valls inicien el mandat per separat, després de trencar la coalició electoral just després de la investidura. Les cúpules van partir peres per la posició de Valls sobre l'alcaldessa, però les relacions personals entre els sis regidors no són tan dolentes. Confien, en aquest sentit, que al llarg dels 4 anys refaran els ponts i podran fer front comú en els temes clau del programa electoral que compartien: seguretat, economia i habitatge. És més, probablement els seus despatxos compartiran planta en el nou repartiment d'espais.

Fa quatre anys Ciutadans s'estrenava al consistori i els va costar més arrancar, però aquesta vegada en pocs dies s'ha reorganitzat. Els 4 regidors del nou grup ja s'han repartit els districtes i les comissions. La presidenta, Mariluz Guilarte, ja ha deixat el Parlament i es concentrarà en la comissió d'economia. Marilén Barceló portarà els temes socials i Celestino Corbacho s'encarregarà d'urbanisme, amb el suport del fins ara regidor Koldo Blanco, que passarà a ser assessor.

“Estem il·lusionats i preparats per començar a treballar de seguida que l'ajuntament es posi en marxa, però sobretot volem fer molt de carrer”, assenyala el regidor Paco Sierra, que capitanejarà seguretat i estarà molt pendent de Ciutat Vella. Té molt clar que on es convenç l'electorat és als barris, anant personalment allà on hi hagi una reivindicació veïnal o una reclamació de canvi.

El PP confia en Bou

A les files del PP aposten pel tarannà explosiu de Josep Bou per captar l'atenció dels mitjans. Des de suggerir que trauria ell mateix el llaç groc del balcó fins a proposar a Cs i Valls una fusió de grups municipals que el reglament no permet, Bou ja ha donat les primeres mostres del seu potencial mediàtic.

En paral·lel, però, el PP mantindrà la marca de la casa que va instaurar Alberto Fernández Díaz: instàncies, preguntes i proposicions a dojo. Els populars tenen molt per la mà els mecanismes formals per requerir informació al govern municipal i els seguiran fent servir amb assiduïtat encara que les respostes triguin mesos en arribar-los. “Ja hem entrat a registre una pregunta al govern sobre la publicitat d'Òmnium als autobusos de TMB i una petició perquè retirin el llaç”, exemplifica un portaveu. Des del maig el sistema de registre s'ha informatitzat i els alleugerirà encara més aquest rol de gota malaia.

Mudances als despatxos i impaciència

Les estratègies respectives conviuen amb un maldecap comú i prosaic. Els resultats electorals han fet créixer o han empetitit els grups municipals que hi havia al consistori i la CUP no ha aconseguit mantenir la representació. Cal redimensionar els despatxos i molts d'ells són ara mateix plens de capses de mudança.

Pel que apunten els primers contactes, l'edifici Novíssim quedarà reservat als funcionaris i els 7 grups municipals ocuparan les plantes altes de l'edifici Nou. BComú i PSC treballaran sobretot a la planta noble, on hi ha les tinences i l'accés directe a l'edifici històric –on hi ha el Saló de Cent, la galeria gòtica, la sala de plens…–, però també disposaran de dos petits despatxos per a cada grup municipal.

Si no hi ha canvis d'última hora, ERC es quedarà tota la quarta planta i envoltarà la sala on es celebren les reunions del govern i de la Junta de Seguretat local. JxCat passaria del Novíssim a la tercera planta del nou, on ara el PSC ha ocupat provisionalment l'antic despatx de Javier Mulleras (PP) després de saltar de 4 a 8 regidors. Els populars segueixen ara a la tercera però podrien baixar a la segona amb Cs i Valls, una unitat d'espai que podria suplir el grup conjunt que somia Bou.

Els quatre grups de l'oposició estan queixosos de la lentitud de les negociacions de BComú i PSC per formar govern, que a ells també els interessaria que fossin ràpides per aprovar aviat el cartipàs i saber quines presidències de comissió i de districte els corresponen. Critiquen que comuns i socialistes “no contesten ni al telèfon” i l'inici de mandat està encallat, així que en converses informals entre l'oposició ja van transaccionant preferències per avançar feina. Com abans hi hagi nou govern, abans podran fer d'oposició.

Més informació
Comentaris (1)
Hi ha una opció molt millor. Fa 4 mesos
A l'ajuntament de Barcelona, en comptes de tenir un equip de primera divisió, s'ha aconseguit que governi un equip de tercera amb gent mediocre i amb poca visió de futur.