El contrast entre l’ambient a plaça Sant Jaume en la primera i en la segona investidures d’Ada Colau és evident: confeti versus banderes, majoria de suport a l’alcaldessa enfront d’una majoria hostil al nou pacte amb PSC i Manuel Valls. Aquest diumenge i dilluns han aflorat els primers retrets entre els electes pels insults que van rebre els comuns en el breu itinerari a peu des de l’Ajuntament fins al Palau de la Generalitat. En canvi, sorprèn l’oblit col·lectiu als insults que també va rebre l’oposició fa 4 anys en un clima molt més festiu però igualment molt ideologitzat.
Fa quatre anys els comuns van convocar als simpatitzants de la jove confluència, pletòrics per haver guanyat les eleccions a la primera, a celebrar i “fer seu” el ple d’investidura. Amb cadires davant la pantalla, milers de persones van seguir l’acte aplaudint cada vot que rebia l’alcaldessa i xiulant els que rebien la resta. La gran hemeroteca d’Internet deixa constància de com van aclamar el discurs d’Ada Colau, escoltar el dels qui li havien donat suport –PSC i ERC– i escridassar amb sonors “uuuuuhhh!” i “prou, prou, prou” els parlaments de l’oposició de dretes, en especial d’Alberto Fernández Díaz i Carina Mejías.
[r:1]
En arribar el moment culminant de creuar la plaça, el dispositiu policial que havia d’assegurar el passadís de pas va fer aigües davant la pressió de la multitud. Els agents feien de pantalla amb el propi cos, sense tanques com enguany, amb el conseqüent perill de robatori –o simplement cops– per les armes reglamentàries. Colau i els seus regidors anaven davant rebent un bany de masses eufòriques… però darrere hi anava l’oposició entomant una rebuda molt menys càlida. Ells també van rebre insults com els que denunciava ahir la regidora Laura Pérez (BComú) i li rebat avui Jordi Coronas (ERC).
[r:2]
En un article fa 4 anys, diversos regidors ho explicaven en aquest article: “Vaig tenir la sensació de ser un dels reus que passegen pel mig del poble a les pel·lícules de l’edat mitjana, d’aquells als quals la gent els llançava verdures podrides i els insultava”, deia Alberto Fernández Díaz (PP). “Ens van insultar tota l’estona i ens tiraven bosses plenes de confeti intentant tocar-nos al cap”, continuava explicant. Un ambient que corroborava també Alfred Bosch (ERC), que juntament amb Jaume Collboni van flanquejar Xavier Trias per por que algun dels que l’insultaven causés algun incident més greu.
Trias havia estat el gran rival electoral de Colau i després dels mítings en què els comuns deien als convergents que eren “màfia” el públic de la plaça li tenia ganes a l’exalcalde. La nova alcaldessa gairebé no se’n va adonar, de tot això. De fet, en arribar al palau de la Generalitat coberta de confeti, es va girar cap als seus regidors i els va dir: “Ha estat molt bonic, oi?”. En sortir-ne va oferir un discurs a la plaça –en una tarima on només eren convidats els comuns– i va tornar a ser aclamada abans d’entrar a l’ajuntament a firmar els seus primers decrets. Malauradament la plaça sempre és injusta amb uns o altres, però la gravetat està clar que varia segons la perspectiva.
1 
