La responsabilitat de l’independentisme a Barcelona el 26M

Les eleccions espanyoles del 28A i les de la Cambra demostren la mobilització dels electors sobiranistes. L'endemà del 26M es veurà si els partits responen a les seves expectatives

Comença la campanya electoral de les eleccions municipals del 2019 amb l’impacte de dos comicis en altres àmbits que han donat uns resultats extraordinaris a l’independentisme: al Congrés, el 28A, i a la Cambra de Comerç. ERC va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i a Barcelona i la candidatura Eines de Pais ha arrasat a la institució dels empresaris. L’empenta electoral de l’independentisme sembla clara i ara és el torn de l’Ajuntament de Barcelona, on la llista d’Ernest Maragall és frec a frec amb la d’Ada Colau. L’enquesta del CIS publicada aquest dijous dona la victòria per molt poc a l’alcaldessa i les dues anteriors, a  El Periódico i a Elnacional.cat, es decanten per ERC.

No hi ha indicis que cap candidatura pugui guanyar a Barcelona amb un avantatge ampli. Caldran pactes –més o menys estables segons com quedi l’aritmètica del consistori– i serà en aquest moment en què es podrà avaluar la salut del sobiranisme pel que fa als partits. Pel que fa a l’electorat, sembla de ferro.

En els mesos previs a les eleccions hi ha hagut crides a la unitat, crides a unes primàries i arguments a favor que cada partit independentista es presenti pel seu compte. Es pot defensar una cosa i l’altra, però els electors els demanaran explicacions si després no aconsegueixen posar-se d’acord.

 A la banda unionista, el PSC també té unes bones expectatives pel que fa als resultats, impulsat pel 28A i l’efecte Pedro Sánchez. Tot fa pensar que Jaume Collboni millorarà molt els resultats de fa quatre anys. Però la seva situació per triar socis és més complicada. Amb els comuns va pactar durant el mandat que ara s’acaba i l’acord es va trencar pel 155. Manuel Valls està desdibuixat i el PP podria quedar fora del consistori, i igualment les possibilitats del socialista barceloní d’establir-hi acords sembla lluny, amb el camí que segueix la partida que es juga la Moncloa.

I al mig hi ha Ada Colau. La seva formació va sortir malparada del 28A però ara és el moment de l’alcaldessa, que es mou millor en un clima de campanya que en el vessant institucional i que posarà totes les energies en aquesta campanya, en la qual es juga continuar el que té començat en un segon mandat. Serà la gran rival de Maragall a les urnes, però si no guanya quedarà en una situació complicada, perquè qualsevol pacte amb un altre alcalde l’obligaria a replantejar-se la seva carrera. Es molt difícil d’imaginar que es quedés a l’Ajuntament de tinent d’alcalde. 

Serà, per tant, la campanya més interessant en dècades per a unes eleccions municipals a Barcelona. I el TOT Barcelona hi serà per explicar-vos-la.

Nou comentari