Ada Colau i Ernest Maragall s’han enfrontat en un esperat cara a cara l’últim dia de la campanya electoral per les municipals d’aquest diumenge. En un combat dialèctic intens però educat, l’alcaldessa de Barcelona i el candidat que li disputa l’alcaldia a les enquestes s’han encarat durant més d’una hora als estudis de SER Catalunya, moderats pel periodista Josep Cuní.
La cita radiofònica ha tingut topades tenses i s’ha caracteritzat per les contínues interpel·lacions entre els dos alcaldables. Colau ha posat el focus en les mancances del Govern de Quim Torra a la Generalitat, mentre que Maragall s’ha centrat en la falta de resultats del mandat Colau a l’Ajuntament de Barcelona. Recuperem les frases més punyents dels millors moments que ha deixat el debat.
Les aliances
Ada Colau: Sabem que s’han acabat les majories. Vull ser alcaldessa, vull ser la més votada. I les polítiques que es volen fer, s’ha de dir amb qui es volen fer. I que vostè diu que em vol fer fora per reproduir el Govern de Torra a Barcelona.
Ernest Maragall: No vagi repetint el mantra que vull governar amb JxCat perquè ho he dit molts cops que estic disposat a governar en solitari com vostè ho ha fet. Ho dic de vostè, que va pactar amb Cs i JxCat el Pla d’Habitatge?
Qui és més d’esquerres?
Ernest Maragall: No es tracta de més o menys, sinó de definir progressisme aplicat a la governació de Barcelona amb retorn, fets, resultats. Aquest és un dels contrastos de què vol dir en un cas i altre progressisme. El diagnòstic el podríem compartir, però es van crear unes expectatives que o no s’han complert gens o s’han quedat a mi camí.
Ada Colau: Estic molt orgullosa del mandat, hem canviat les prioritats i l’agenda política. No només Barcelona ha estat líder en inversió social i han frenat les desigualtats. Hem fet polítiques valentes que no s’havien fet mai en dècades, com combatre el frau fiscal i hem pogut cobrar més de 70M€.
Les culpes de la falta d’habitatge públic
Ada Colau: Vostè que ha estat dècades a l’Ajuntament de Barcelona i va ser portaveu de Joan Clos. Van fer el Fòrum i Diagonal Mar: quants habitatges van fer allà? Aquí tots hem de rendir comptes. Jo cada dia em pregunto què més puc fer!
Ernest Maragall: I no troba la resposta! La seva actitud sempre és mirar enrere. Rendir comptes vol dir constatar que les expectatives que va generar no s’han complert. Mai som responsables de res? En habitatge no té massa sentit mirar enrere perquè sap perfectament com ha canviat el paradigma feliçment cap al lloguer. A més, [durant el mandat Clos] era ICV qui prenia les decisions sobre Habitatge, el partit amb el que governa!
Ada Colau: Jo no hi era en aquell govern, vostè sí!
Ernest Maragall: No han fet res de debò: Estem en el 2% d’habitatge públic amb 13.000 pisos en lloc dels 90.000 que calen.
Ada Colau i Ernest Maragall, al debat moderat per Josep Cuní / Meritxell M. Pauné
La seguretat, a banda i banda de Sant Jaume
Ada Colau: La responsabilitat de la seguretat a Barcelona és de la Generalitat. [El conseller d’Interior] Miquel Buch li va dir a Grande Marlaska [ministre d’Interior] que ja se n’ocupava la Generalitat, però es neguen a respondre i no es presenten a la Junta de Seguretat de Barcelona. Falten mossos i ho reconeix el propi cos. Necessitem un fiscal especial i ja ho estem treballant.
Ernest Maragall: Acaba de fer una manifestació d’impotència, acaba de confirmar el diagnòstic: el seu govern mira a l’altra banda de la plaça [Sant Jaume]. Denuncia els dèficits i incompliments, segurament amb raó, però es queden aquí i són incapaços de liderar. Expressen el seu dol, critiquen al govern de torn i ja no hi podem fer més. Això és el que més canviaré, la qualitat de governació. El que li va és l’oposició.
Ada Colau: Vostè fa moltes valoracions i no li sento coses concretes!
Ernest Maragall: Ha d’augmentar el nombre de guàrdies urbans, hi ha estudis que ho xifren en 500 més. I els 500 mossos que falten, jo els obtindré.
Ada Colau: M’està dient que fa partidisme la Generalitat, que no els posen [els nous agents] si no els demanen els seus i sinó, no?
Ernest Maragall: Hi ha qüestions que demanen un canvi d’escala metropolitana. La seguretat no coneix fronteres i cal més esforç en investigació. Cal una fiscalia i anar més enllà, cal una justícia de proximitat. En l’actual gestió de la Guàrdia Urbana es perden moltes hores en administració. El model de seguretat actual és el mateix de fa 20 anys i la ciutat ha canviat moltíssim!
Ada Colau: De Mossos no en sumem ni un des de 2009. I hem liderat la interlocució.
El paper de Barelona contra la repressió del procés
Ernest Maragall: Em sembla obscè el seu festeig amb el PSC i el PSOE. No li he sentit parlar gens del que està passant al Congrés. Vostè vol fer govern amb aquests senyors? Barcelona ha de triar entre el bloc Colau-Collboni i el d’ERC-Ernest Maragall. Vostè s’ha convertit en l’última esperança de l’unionisme d’aquest país un cop descartat Valls per estrellat i Collboni perquè no guanyarà.
Ada Colau: Quim Torra és president perquè vostès l’han votat i torna a fer el discurs de bons i mals catalans. En lloc de teixir consensos, es dedica a confrontar ciutats [com Girona i Barcelona]. Hem tingut una fermesa inequívoca contra la judicialització del procés i demanem sempre la llibertat dels presos. Hem estat l’Administració que més ha denunciat les càrregues i hem aconseguit la imputació de més de 40 agents. Més enllà de si s’és independentista o no, a la nostra ciutat no s’accepta la repressió. Jo no sóc independentista.
Ernest Maragall: Vostè està disposada a votar en contra de la decisió de la Mesa del Congrés i al minut següent pactar amb el partit que està liderant la repressió. És indestriable. [La situació actual] Demana més que solidaritat, demana coherència política i responsabilitat. No es pot estar a les dues bandes a la vegada.
Coherència i consensos
Ada Colau: Ah, van d’independència aquestes eleccions? Jo crec que van de tots els barcelonins. Sense censurar ningú per les seves idees com fa el senyor Torra.
Ernest Maragall: El president Torra s’ha convertit en el seu refugi ideològic. Li demano coherència. Barcelona per amplíssima majoria està d’acord en obtenir la llibertat dels presoners i el retorn dels exiliats i avançar com abans millor cap a un referèndum. L’equidistància ja ha donat de sí tot el que podia i es va mostrar l’1-O amb tota claredat.
Ada Colau: Quan el PSOE ha mirat a la seva dreta hem trencat el govern estatal. El que necessita Barcelona són consensos el més amplis possibles.
Ernest Maragall: No fugi d’estudi! Inclou al PSC?
Ada Colau: L’única garantia progressista sóc jo, si sóc alcaldessa no es pactarà amb cap de les dretes.
Els dos minuts d’or finals
.@ernestmaragall: “Va d’un govern de continuïtat; d’ambigüitat o compromís; de progressisme real o de fets; de monarquia o república; dels partits del 155 o dels que són víctimes de la repressió. Això només es pot aconseguir amb un govern d’Ernest Maragall” #ColauMaragallSerCat pic.twitter.com/2ofl8C7Ls9
— Aquí, amb Josep Cuní (@AquiCuni) 24 de mayo de 2019
.@AdaColau: “Jo crec que tenim el govern més progressista que ha tingut Barcelona i sabem que som l’única possibilitat de deixar els bloquejos enrere i de fer polítiques valentes” #ColauMaragallSerCat pic.twitter.com/BmkE460ff8
— Aquí, amb Josep Cuní (@AquiCuni) 24 de mayo de 2019
