Joaquim Forn (Barcelona, 1964) està empresonat des del 2 de novembre del 2017 i és el cap de llista de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que la número 2, Elsa Artadi l’ha hagut de substituir en la majoria d’actes de campanya, tret dels que ha aconseguit permís de la junta electoral per intervenir-hi a distància, per via telemàtica, des del centre penitenciari de Soto del Real. És la tercera vegada que hem d’entrevistar Forn per escrit a causa del seu empresonament provisional per la causa judicial contra l’1-O. Ens assegura que espera tenir l’autorització del Suprem per ser a Barcelona el 15 de juny per a la constitució de l’Ajuntament.
Les enquestes donen la victòria a Barcelona o bé a Ada Colau o bé a Ernest Maragall, encara que la distància entre l’un i l’altre sempre és curta. JxCat queda en la cinquena posició en aquests sondejos.
En les dues darreres conteses electorals, 21D i 28A, els sondejos ens donaven uns resultats ben diferents dels que després hem obtingut. Sempre a la baixa. Comencem a estar acostumats i a fer-ne un cas relatiu. El que sí que passarà és que hi haurà una gran fragmentació política i serà necessari l’acord entre diferents partits i aquí segur que Junts per Catalunya tindrà molt a dir.
Per què creu que els sondejos no hauran reflectit el que hauran acabat sent els resultats? Creu que poden tenir vot ocult?
No crec que sigui tant per un possible vot ocult com per una gran bossa de d’indecisos. Les campanyes són importants i molta gent acaba decidint el seu vot l’última setmana.
Creu que l’impuls de la candidatura de Carles Puigdemont a les europees, després de l’intent de veto, pot arrossegar vot cap a JxCat per a l’Ajuntament de Barcelona?
No és fàcil predir el comportament electoral de la ciutadania i menys quan les europees coincideixen amb les municipals. En qualsevol cas, la figura del president Puigdemont suma. El president gaudeix d’un gran reconeixement entre l’electorat independentista i el fet que encapçali la llista de Junts per Catalunya a les europees ens pot ajudar a tots els candidats del món local. A Barcelona clarament hem detectat que ens està ajudant a crèixer.
Què contestaria a Jordi Graupera, que diu que el vot que reclama JxCat a Barcelona, amb un pres polític de cap de llista, és un “vot emocional”?
Soc un pres polític però la meva trajectòria sempre ha anat lligada a la ciutat de Barcelona. No soc un paracaigudista. Conec la ciutat, l’he trepitjada, el meu equip i jo tenim un projecte per a la ciutat. No em presento per tocar la fibra sensible a ningú sinó perquè estic decidit a ser alcalde i perquè vull que Barcelona recuperi l’ambició i la il·lusió.
És trist que Collboni s’hagi apuntat al discurs de la por, com fan Cs i el PP. Colau no és independentista
Creu que existeix el vot sense gens d’emocionalitat?
És evident que no. El vot no pot ser només emocionalitat, però l’emoció és un ingredient indispensable en qualsevol campanya electoral i això ho sap qualsevol candidat.
Els resultats del 28A van posar ERC com a força majoritària de l’independentisme. Creu que va ser per les circumstàncies, que ho poden revertir?
Estic satisfet dels resultats del 28A. Són uns grans resultats per a l’independentisme i especialment per a ERC. La meva prioritat política no és revertir aquesta situació, la meva prioritat és augmentar el suport social i polític a l’independentisme.
Vostè va fer crides a la unitat de l’independentisme fins a última hora, mentre ERC es dedicava a fer campanya amb Ernest Maragall, fins i tot abans de saber-se que vostè i Elsa Artadi encapçalarien la llista. No els ha perjudicat decidir-se tan tard?
Per a mi intentar la unitat de l’independentisme no és un detall menor i hem volgut esmerçar-hi tots els esforços. D’altra banda, hem estat capaços d’agrupar dins la llista de Junts per Catalunya gent que prové del PDeCAT, de la Crida i independents. Estic satisfet i molt agraït a l’esforç que han fet particularment l’Elsa Artadi, la Neus Munté i el Ferran Mascarell.
Per què van insistir tant, fins i tot quan ja estava clar que la resposta d’ERC seria no?
Quan s’està convençut que la llista unitària és la millor opció i la que ens garanteix una majoria, tota insistència és poca. Respecto la decisió d’ERC encara que no la comparteixi.
No els fa aparèixer com a dèbils el fet d’haver-hi insistit tant?
Jo només espero que després del 26M no ens hàgim de penedir de no haver tingut la candidatura unitària i que hi hagi una majoria sobiranista al govern de la ciutat.
Maragall està dient que no ve a pactar amb Colau sinó a substituir-la.
Maragall ha dit moltes coses. També ha dit que aspirava a governar amb Colau i amb Junts per Catalunya o fins i tot que esperava a fer-ho en solitari. Per a nosaltres la política de pactes de Maragall és una incògnita. Nosaltres hem estat molt clars, som l’alternativa a Colau i no farem cap pacte amb ella.
Per què?
Perquè els nostres models de ciutat són molt diferents. Per això descartem un acord de govern. Una altra cosa diferent és arribar a acords puntuals sobre determinats temes de ciutat. Ens caldrà trobar amplis consensos, fins i tot més enllà de Barcelona en Comú. Hi ha dues qüestions que ens preocupen i en les quals hauríem d’assolir un gran acord: un pla d’habitatge i l’acord per a una Barcelona verda, sostenible i saludable.
Per què creu que Maragall va fer-los aquella oferta de govern a tres bandes amb els comuns, si era obvi que JxCat la rebutjaria?
Perquè sap que hi ha molta gent que dubta dels acords als quals pot arribar després de les eleccions i sap que una majoria de gent s’inclina per un acord entre Junts per Catalunya i ERC. Volen continuar mantenint una equidistància amb Colau i amb Junts per Catalunya. Nosaltres hem estat categòrics: no participarem en un govern amb Barcelona en Comú.
Valls és una aposta de Rivera que quedarà molt lluny de les expectatives que s’havia creat
Aquests últims dies Colau ha emprès una ofensiva en el tema de la seguretat en què manté que els problemes de Barcelona són culpa de la conselleria d’Interior i especialment de Miquel Buch. El conseller que va precedir Buch va ser vostè. Per què no hi ha més mossos a Barcelona, on les xifres de delinqüència s’han disparat?
L’ofensiva de Colau contra els Mossos respon a la seva permanent actitud d’expulsar les seves responsabilitats cap a les altres administracions. No ho fa només amb els Mossos, també ho fa quan els lloguers pugen desorbitadament i en moltes altres qüestions. No hi ha més Mossos a Barcelona perquè durant uns anys la Generalitat no ha pogut convocar noves places, degut a les limitacions que venien imposades pel ministre Montoro. Ara mateix, hi ha en marxa un procés de selecció que dotarà el cos de 750 efectius més. És necessari mantenir aquestes convocatòries els propers anys. De tota manera, quan nosaltres governàvem hi havia el mateix nombre de guàrdies urbans i mossos que ara i el nombre de fets delictius era un 27% més baix. No tot es redueix a un problema d’efectius, cal saber marcar bé les prioritats i donar confiança als cossos policials.
En aquestes eleccions podria haver-hi canvis substancials al consistori, com ara la recuperació del PSC.
No em sorprèn. El PSC recupera vots del desgast de Colau. Són vots que els socialistes van perdre el 2015 i que ara recuperen perquè Colau no ha sabut complir les expectatives que havia creat. Quan s’enarbora la bandera de l’habitatge i resulta que un cop acabat el mandat només has construït un 10% dels habitatges que havies promès i que el preu del lloguer ha augmentat un 35%, no pots esperar que no hi hagi gent que se senti decebuda. I a Espanya, el PSOE ha recuperat uns vots que van marxar en bona part cap a Podem i que han tornat a casa davant l’amenaça d’una majoria del PP, Ciudadanos i Vox.
Què li sembla que Collboni intenti presentar Colau com a propera a l’independentisme per desacreditar-la davant dels votants que creu que li pot arrabassar?
És poc creïble i ell ho sap. És trist que Collboni s’hagi apuntat al discurs de la por, com fan Cs i el PP. Colau no és independentista, però sempre s’ha manifestat a favor del referèndum d’autodeterminació. Ens agradaria que el PSC tornés als seus orígens i estigués al costat d’aquesta voluntat tan majoritària a Catalunya.
Collboni també consideri que la CUP i Vox són igual d’extremistes perquè uns i altres van a “rebentar el sistema”.
Discrepo en moltes coses de la CUP i defensem models de societat diferents, però sempre podré seure a una taula amb ells i parlar civilitzadament. No em veig fent el mateix amb VOX.
Creu que Vox pot arribar a obtenir algun regidor?
Dependrà molt de la participació i dels vots que costi obtenir representació. Si m’hagués de comprometre, diria que VOX no obtindrà cap regidor a Barcelona.
El sorprèn que l’efecte Valls no estigui funcionant, segons les enquestes?
No em sorprèn gens. Valls és una aposta de Rivera que quedarà molt lluny de les expectatives que s’havia creat. Ha vingut a Barcelona amb l’única missió d’atiar el discurs unionista i promoure l’enfrontament. Ha hagut de fer un curs intensiu sobre Barcelona, però la gent no se’l creu. Un cop vegi que no té cap opció de ser alcalde marxarà amb la mateixa rapidesa que va arribar.
Quina seria la primera mesura que aplicaria si fos alcalde?
En diré dues. Tornarem a obrir les portes de l’Ajuntament a tothom, a tots els àmbits, sectors, entitats i veïns i veïnes de totes les sensibilitats, sense sectarismes. És urgent per recuperar la fortalesa i la capacitat per afrontar els reptes de futur, perquè Colau s’ha tancat a governar només per als seus. I l’altre objectiu immediat seria recuperar la confiança de la Guàdia Urbana en el govern de la ciutat.
Com segueix la campanya?
Des de la presó no és fàcil. Intento aprofitar els dies de judici, en què puc rebre informació a través dels advocats. A través dels mitjans de comunicació espanyols, amb poques excepcions, és difícil perquè només els interessen les notícies de Catalunya quan hi ha conflictes. El debat electoral a Barcelona no té cap interès per a ells. Una altra via és a través dels diaris que rebem, però normalment arriben amb alguns dies de retard.
Com seguirà la nit electoral?
De la mateixa manera com vaig seguir la nit del 28A: sol i tancat a la cel·la.
